Castell de Milany

DIU la tradició que el senyor d’aquest castell, que s’aixecava entre Besora i Montesquiu, visqué mil anys i que el veritable nom hauria d’ésser «d’en Milanys». Un dels seus familiars, anomenat Pla de Falgars, volgué protegir l’església de Vallfogona, que es trobava al peu de la muntanya on s’alçava el castell, i tragué una grossíssima campana de la capella que hi havia al recinte fortificat. Tot i pesar molts quintars, se la va emportar a coll cap a la parròquia. Perquè li balancejava arrencà un gros faig, que féu servir de soscoll, recolzant-lo damunt de l’espatlla que duia descarregada, per poder evitar el balanç de la campana.

Tot baixant va passar per una era; els batedors irònicament li van dir que semblava que anava un xic carregat. Mossèn Falgars els contestà que, si bé hi anava un xic, encara podria portar una mica de blat, si li’n volien donar, per ajudar les obres de l’església. Els batedors li oferiren el que pogués portar. N’omplí el buc de la campana, en el qual en van cabre set quarteres.

En agraïment a haver reconstruït el temple, el nostre heroi hi fou enterrat, al peu de la porta d’entrada. Damunt de la tomba es llegeix: