La roca del gall

TÉ la forma d’un gall i es troba en el bell camí de Camprodon a Prats de Molló, a unes dues hores de la partió amb França. Hom conta que les bruixes celebraven reunions al seu damunt. Una vegada, a un barretinaire d’Olot que tornava de vendre a Prats, se li féu nit en aquest lloc i es soplujà en una barraca propera. I vet ací que veié arribar un vol d’ocellots negres, que seguidament es tornaren bruixes i ballaren una dansa, dirigida per un nan situat al mig del rotllo. Mentrestant la roca s’esbadellà i de dintre sortí el diable, que les bruixes envoltaren fent rodona i els demanà comptes de llurs malifetes. Una digué que havia embruixat la pubilla de ca n’Oliva de Perpinyà, la qual només podria guarir si bevia aigua bullida amb pela del freixe que hi havia vora la Font de can Compte. El barretinaire que ho escoltava es sentí impulsat a procurar el guariment de la minyona i amb l’excusa de vendre barretines, anà a Perpinyà. En passar per la font de can Compte, tallà unes quantes peles del freixe proper. Tot seguit es presentà a casa de la donzella i veient-la molt gentil oferí guarir-la si li donaven per esposa. Com que ja estaven desenganyats dels millors metges, els pares s’hi van avenir. A les dues tasses del beuratge facilitat pel barretinaire, la minyona estava del tot bona i ben aviat es van celebrar les noces.

El fadrí tenia un germà molt dropo i volent veure si feia fortuna descobrint un altre secret de les bruixes, una nit feu cap a la barraca on s’havia soplujat el seu germà. Comparegueren les bruixes. La que havia embruixat la pubilla, tota indignada, digué que algú devia escoltar llurs converses, que calia cercar-lo i fer-li pagar cara la tafaneria. Van trobar el minyó i arrossegant-lo, el menaren fins a la roca i el van matar i enterrar dintre la pedra. Si al punt de mitjanit hom hi va i escolta bé, sent dintre la Roca del Gall el clam de l’infeliç.