Les bèsties encantades

ALS afores del poble d’Ambeig hi ha un gran claper de pedres de figura bigarrada, en les quals el poble creu veure cossos d’animals estranys i espaventables. Conta la tradició que una goja de l’estany de Lanós va enamorar-se d’un garrit fadrí d’Ambeig i li va proposar d’esser la seva muller. Per això calia que es fes encantat i se n’anés a viure amb ella al seu palau del fons de l’estany. El fadrí s’hi avingué. La goja li digué que la seguís cap a l’estany, on farien les noces, però que no fes cas del que sentís pel camí i que mai no es girés enrera per veure què passava, puig que restaria encisat. Així que emprengueren el camí, eixiren un gran eixam de bèsties rares de moltes menes, que udolaven i grinyolaven terriblement. La basarda va corprendre el minyó que no es pogué estar de mirar enrera. La goja el va maleir, perquè en girar-se s’havia incapacitat per a esser encantat com ella i esdevenir el seu marit. Minyó i bèsties restaren convertits en un roquissar.