Castell dels Cadells o del Cadell
ES troba situada en terme de Bellver de Cerdanya. Havia estat dels senyors d’Arança. En ocasió d’estar gràvida la dama i que el senyor era de cacera, trucà a la porta una captaire que estava en el mateix estat i li demanà almoina. La dama de la torre, no tan sols no li féu caritat, ans li reprotxà que essent pobra i havent d’anar a captar posés fills al món. La captaire, presa d’ira, la va maleir i li desitjà que en lloc d’un ésser humà infantes nou gossos. La dama es sentí al moment presa de forts dolors i tingué nou fills, tots nois, petits, que quasi no s’afiguraven. Presa de remordiment i no sabent com contar al seu marit el cas, manà a un servent que anés a llançar-los al riu. Aquest no tingué cor per a fer el qui li manaven, posà els nou infantons dintre una cistella i en lloc de llençar-los els portà a casa seva i encarregà a la seva esposa que els pugés tan bé com sabés.
Quan el marit tornà de la cacera la seva esposa li féu veure que havia tingut un infant mort i que l’havia enterrat.
La muller del servent tingué cura dels nou noiets, que es van fer grans, i sempre els va vestir tots completament iguals, de manera que amb certa facilitat es confonien els uns amb els altres. Quan ja els nois tenien més de deu anys, un dia el cavaller d’Arança anà a passejar i els va veure. Quedà admirat d’aquells nou infants tan bonics. Acabà per dir-los que tindria un gran goig de poder-los ésser pare. La muller del servent li contestà aleshores que pare els era, i li contà el cas. El cavaller restà sorprès; però, com que en la fesomia dels infants descobrí un deix que li recordava la seva, no dubtà de la veritat de les paraules de la dona. Volgué emportar-se’ls de la casa i tenir-los com a fills seus. Encarregà mentrestant a la dona que els tingués uns quants dies més.
Arribat a casa seva, amb un pretext envià la seva esposa uns quants dies fora de la torre, hi féu portar els nou fills i volgué vestir-los ricament i tal com pertocava als fills d’un cavaller. Quan la seva muller tornà el trobà a taula dinant i voltat dels nou fills que ella havia fet llençar i que creia desapareguts. Tingué un disgust tan gran en veure descobert el seu crim, que va caure morta.
Es diu que els nou minyons un cop grans esdevingueren tots cavallers i coneguts arreu pels «cadells». Foren els qui varen portar la famosa brega coneguda per «nyerros» i «cadells». La noblesa que hi intervenia prengué aquest qualificatiu del mal nom amb què ells eren coneguts.