Castell de Besora

EL seu senyor era dur i abusiu amb els seus vassalls i els exigia estretament tots els mals usos, especialment el que li donava dret damunt de les mullers dels seus subordinats. Per evitar aquesta vexació les noies fadrines van jurar no casar-se, i, en testimoni de llur decisió, firmaren un document, el qual ha estat guardat molts anys a la Clareda i, segons veu popular, en fa pocs que ha passat a un arxiu de Barcelona.

La fermesa de les fadrines de Besora féu que els minyons es creguessin en el cas de prendre mesures, puix que no podien casar-se amb cap noia de la població. Per parlar de l’assumpte es reuniren en un camp situat darrera de can Prat i van acordar, per voler de tots, matar el senyor de Besora. Com que era un gran amant de la cacera, el van convidar un dia a fer una partida, i ell de seguida ho acceptà. Al cap de poca estona de començada va alçar-se una llebre i tots es van reunir per tirar-li, però els fadrins, en lloc d’engegar contra la presa, ho feren contra el senyor, que caigué mort al moment.

La justícia va intervenir en el fet, i tots els fadrins, molt ben avinguts, en ésser interrogats van contestar el mateix. Entre ells i el jutge es canvià el diàleg següent:

—Qui l’ha mort? —No ho sabem.

—Qui li ha tirat? —Tot Besora plegat.

—Per què? —Perquè hi era de massa.

La justícia no pogué castigar ningú. Del lloc on va caure mort el senyor de Besora, que fins aleshores s’havia anomenat simplement el collet, va dir-se’n el «collet de hi era de massa». Del camp on es van reunir els fadrins per acordar la mort del senyor, passà a dir-se’n «del mal consell». En aquest camp hi ha una porció de terreny que no lleva i on cap planta no arrela: és precisament el lloc ocupat pel jovent en prendre l’acord.