La casa encantada

SE’N conta la mateixa llegenda que de l’anterior, però amb la diferència que en lloc d’esser un moro era una geganta o fada que, tot portant la seva càrrega, mai no deixava de filar en el seu camí. Si en alguna casa li oferien acolliment, el refusava amb les paraules «Casa mía, cama mía», per a indicar que portava al damunt casa i llit. En el cim que parteix el terme de Sarroca i Pinyana es sentí defallida i s’ajupí. Quedà muntada la seva casa i expirà; restà allí la seva morada, per a no moure’s més i on encara hi és, dalt d’un cim, entre els pobles esmentats.