Les coves de Ribes

SÓN adossades a la muntanya, no gaire lluny del riu. El comte Arnau s’hi posava i, seguint-les en una gran llargada, feia cap al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una bella llegenda conta que quan la filla del rei Aimants hagué de fugir del seu castell per escapar als requeriments amorosos d’un cabdill enemic, arribà fins a la sortida de la cova, on retuda pel cansament, es va adormir. Les encantades van eixir del fons i feren al seu voltant un ball rodó, que la deixà encantada com elles. En despertar-se tingué goig de seguir-les i amb elles se’n va entrar fins al fons de la cova. Tan bella la van trobar, que l’escolliren com a reina, i des d’aleshores sempre més ha presidit llurs àpats i folgues.

També diu una altra llegenda que hi havia encisada una princesa mora en forma de serpent. Un dia un ribetà caigué pres dels alarbs i fou menat a Moreria com a captiu. El rei moro, en saber que era de Ribes, li digué que a la cova d’aquella població tenia una filla encantada, que no es va poder emportar quan fugí de Catalunya; que si ell la volia anar a alliberar, entraria en possessió d’un gran tresor. Li donà una carta blanca amb l’encàrrec de tirar-la dintre la boca de la seva filla, que se li presentaria sota la forma d’un gros serpent. A l’objecte havia de servir-se d’una llarga canya per a poder-li endevinar millor la boca, puix que si el plec no hi entrava, mai més no podria sortir d’allí. En canvi si ho aconseguia, el serpent esdevindria la gentil donzella d’abans que es casaria amb ell, i gaudiria a més d’un gran tresor que hi havia amagat a la cova i que ella guardava. El minyó es lliurà a tal quimèrica empresa, però en veure aquella grossíssima serp, tingué tanta basarda, que li caigué a terra la lletra. En aquell mateix instant es sentí un terratrèmol mentre el serpent xiulant perseguia l’agosarat que fugia tan corrents com podia.