Ciutat de Guils

AL fons de l’estany del mateix nom, hom creu que roman la ciutat de Guils. Va ensorrar-se en el gran cataclisme que es produí a la terra en ésser crucificat Jesús. I sembla que ressorgirà el dia que aquest torni una altra vegada a la terra. Es diu que d’aquesta ciutat era fill Pilat, i a aquesta circumstància deu la seva ruïna. Quan, després de la crucifixió, el cònsol romà hagué de fugir de Jerusalem, va anar vagant a peu fins a arribar a la població nadiua, i en veure-la enfonsada es precipità a l’estany, on encara es troba viu cercant casa seva inútilment. Ha de voltar i vagar mentre el món sigui món. El migdia, i en dies de molta calma en l’atmosfera, vora l’estany hom sent la fressa del seu caminar i com pregunta si encara hi ha món. El Dijous Sant es veu representada al fons de les aigües l’escena de la crucifixió amb les tres creus del calvari. L’estany està maleït; per això si hom beu de la seva aigua, fa mal. Segons uns, no s’hi crien peixos; segons altres, sí; però en ésser pescats si hom intenta condimentar-los, prenen vida i fugen.