Ull de Ter

UN any fou tan eixut, que pel Pirineu gairebé no es trobava gota d’aigua per a beure. Una nit un vellet trucà a la cabanya d’un pastor per oferir-li una olleta que en tenia i que havia anat a cercar moltes hores lluny. En acomiadar-se, el vellet, lliurà encara al pastor una boteta d’aquella aigua i li digué que era inextingible i que, per mes que en begués, sempre rajaria. S’escaigué, però, que passant pel cim d’una muntanya, al pastor li caigué la boteta, que rodolà rostos avall i féu seguir un gran nombre de pedregam, en arribar a la vall restà enterrada pels rocs i no fou possible trobar-la. Però entre el pedregar sortí un gran doll, que és el que hom conta donà origen al riu Ter.

El vellet era Jesús, que agraït als pastors perquè van ésser els primers a visitar-lo quan va néixer i a aconsolar la seva mare en aquell trànsit, els ajuda sempre que es troben en treballs.

Afegeix la veu de la tradició que el Ter, després de lliscar manyagament per la plana, féu cap a la platja, vers l’Empordà, on trobà una fondalada immensament gran, que va arribar a omplir a força d’abocar-hi el seu corrent, fins a formar un gran mar, que per estar voltat de terra rebé el nom de Mediterrània.