Ciutat de Lanós

ES troba també al fons de les aigües de l’estany de| mateix nom, al peu del Carlit. Està encantada; hi viuen fades i éssers femenins d’una bellesa sense parió i d’extraordinària gràcia, que sostenen terribles lluites amb les bruixes i els diables de Balatx, dels quals són grans enemigues. Fan tan bé com poden i desbaraten les malifetes d’aquells. En nits determinades, a més d’altres, les de Sant Joan i Nadal, es veu sortir del fons de l’estany una gran claror, se senten belles cantúries i músiques seguides de riallades, dring de copes i remor de plats, com si s’hi celebressin grans festes i orgies. És perillós en nits així de voltar per les vores de l’estany, car hom corre el perill de quedar encantat i ésser xuclat i absorbit per les aigües i anar a parar al fons a viure a la ciutat encantada, sense poder-ne mai més sortir.

Les gojes de Lanós obeeixen una reina que és alhora senyora i majora de l’estany i de la ciutat que, manyaga i tranquil·la, jau al seu fons. És la més gentil d’entre elles i hom la creu dotada de la facultat de volar per ella mateixa. La fantasia popular se la imagina fendint majestuosament els aires mentre cavalca un ésser imprecís tan graciós com ella i que a voltes tira una carrossa d’or massís sembrada de perles i d’altres mil miroies de les que embelleixen els fons dels llacs de meravella.

La reina de Lanós surt cada dia a passejar per tots els seus dominis, que comprenen els estanys alterosos del Cadí i del Canigó, i des dels de Sant Maurici arriba fins a les estunes de Banyoles, poblades per altres estols de gojes que també li reten vassallatge.