El roc del frare

AL cim de la carena que tanca l’horitzó que s’albira pel camí de Prats de Molló a la Presta, hi ha una grossa roca que talment presenta la silueta d’un frare amb caputxa agenollat en actitud de llegir un llibre. Hom explica que el dit clergue pertanyia a la comunitat del destruït convent de Santa Margarida d’Ares, i fou encantat en càstig d’una passió amorosa que va sentir.

Heus ací com conten s’esdevingué el fet. Un dia trobà un parc i una filla perduts entre la neu. Per salvar-los els acompanyà al convent, i com que el pare, ja vellet i malalt, gairebé ni podia caminar de fred, el frare es carregà la bonica noieta al coll. La seva bellesa, però, era tanta que li despertà sentiments amorosos i, no podent resistir la temptació, fugí del convent.

Era ja lluny d’aquells indrets quan una gran tempesta el va sorprendre. Fou quan se li aparegué el diable, que volia emportar-se’l; però l’àngel de la guarda desitjava salvar-lo. Entre tots dos s’entaulà una gran lluita disputant-se el pobre pecador fins que Déu posà fi a la baralla i castigà el frare convertint-lo en una roca i l’obligà a fer penitència mentre el món fos món.

Encara hom creu avui que, si en dies de tempesta, es passa per la vora d’aquelles roques, se sent com una veu profunda que va murmurant llargues lamentacions.