18 de gener del 1943

Llunyana Oona,

He tornat a pensar en tu en embarcar en el Queen Mary cap a Anglaterra. M’havies jurat que vindries a agitar un mocador blanc al moll, te’n recordes? La meva mare ha intentat substituir-te, però plorava massa, feia vergonya. Espero que el teu embaràs vagi bé. Hem travessat l’Atlàntic amb el 12è regiment de la 4a divisió d’infanteria. Anem a entrenar-nos al sud d’Anglaterra. Merda! No em puc resistir, cal que sàpigues, cal que algú sàpiga que el teu marit és un vividor. Chaplin va aconseguir evitar les dues guerres perquè és un covard. Nosaltres lluitarem, cosa que ell no ha fet mai. No et molesta haver-te casat amb un home que no té collons? Un home que porta el seu vestit de pallasso perquè mai no ha volgut posar-se el de soldat?

Conservo encara el cendrer de l’Stork, que omplo regularment de cendra i de xiclets mastegats. El regal més bonic que m’has fet el vas robar en una discoteca; això m’hauria d’haver fet pujar la mosca al nas. Mai no has donat res que sigui teu de debò. No tenies res a oferir, estaves buida.

L’amor no destrueix ningú, no es pot creure una cosa com aquesta. La nostra no-història ja està esborrada, ja he entès i paït aquest desastre. Mai no m’has massacrat, només m’has fet més vell. Però no comptis amb mi per oblidar-te. M’ho has ensenyat tot: gràcies a la teva crueltat, tinc obsessió per les dones, m’he envellit a una velocitat accelerada, com aquestes flors que fotografien una vegada al dia i que veus com es marceixen en vint segons quan les fotografies s’enganxen les unes a les altres. Abans em feies por, i ara, si sabessis el que penso de tu, series tu la que estaria espantada. T’agraeixo haver-me fet guanyar tant de temps: he envellit uns deu anys per setmana passada amb tu. Gràcies a tu, tinc 230 anys aquest vespre, i els nois que es barallen a causa d’una trampa al pòquer al meu dormitori no s’adonen que dormen al costat d’un rebesavi. Escric això ajupit al meu coixí, arraulit com un vell sobre el matalàs infestat de pugons: gràcies; gràcies, Oona, per la teva fredor, que m’ha endurit tant. La guerra potser posarà fi a l’educació que vas iniciar. Et desitjo una llarga i feliç vida amb la teva estrella vividora.

Signat: El qui fa poc temps anomenaves ooh Jerry Jerry, quan era deseixit i lluminós.

Horroritzat de no poder-me tornar a meravellar. M’has fet tornar avorrit. Aviat m’assemblaré físicament a Franklin Delano Roosevelt.

Compte, no viatgis amb vaixell, he sentit dir que els submarins alemanys els torpedinen fins a la badia de Manhattan.

(La carta no va signada).