26. El segon capítol
La mort d’en Carbó havia alleugerit l’ànim dels tres amics. I aprofitant aquesta circumstància, el Salvador es va dedicar novament a acompanyar els seus fidels seguidors, mentre la Maria i la Lluna seguien aprenent dels misteris i la màgia de la natura.
La Lluna, més relaxada que mai, va decidir continuar amb la lectura del Llibre de les Essències. Ja havia conegut l’experiència de l’Hera, la sacerdotessa druida, i quan va començar a llegir el segon capítol del llibre, es va sorprendre pels estranys símbols que hi va trobar escrits. I la curiositat la va vèncer fins a tal punt que, quan el nou dia la va anar a visitar, encara estava immersa en la lectura dels extraordinaris continguts que se li presentaven pàgina darrera pàgina.
El meu nom és Hapset i pertanyo a la Casa de la Vida que hi ha a Tebes.
He vingut a prendre possessió del meu tron, que es reconegui la meva dignitat, ja que tot allò era meu abans que existíssiu vosaltres, els déus; així doncs, baixeu i passeu a ocupar els últims llocs, perquè jo sóc un mag.
Vull presentar-me amb un dels conjurs que es recullen als Textos dels Taüts.
Ja fa molts anys que el llenguatge dels déus ha quedat relegat a l’oblit, i jo, l’últim sacerdot que coneix el significat de la seva escriptura, pretenc que les nostres gestes perdurin més enllà de l’eternitat, com les mòmies dels nostres reis, que conserven la seva dignitat pels segles dels segles.
Els nostres secrets més ben guardats, els mètodes d’embalsamament i l’alfabet clàssic que el meu poble ha utilitzat durant més de tres mil anys són els presents més preuats que cap egipci pot oferir al món sencer. I d’aquesta manera és com pretenc que els nostres coneixements quedin per a les generacions futures. Aquelles que contemplaran, meravellades, les obres que els nostres déus van fer a la terra sota l’atenta mirada del nostre riu sagrat. El riu de la vida.
El procediment per embalsamar els difunts s’inicia extraient el cervell a través de les fosses nasals amb l’ajuda d’un ganxo de ferro. A continuació s’obre un dels costats del cos, utilitzant un ganivet etíop de pedra molt afilada, per on s’extreu el contingut de l’abdomen. Tot seguit s’ha de rentar la cavitat abdominal amb vi de palma, i més tard amb una infusió d’herbes aromàtiques. Fet això, s’omple la cavitat amb mirra mòlta, càssia i altres espècies, excepte l’encens, i es cus la ferida. Aleshores el cadàver es manté en natró, carbonat de sosa, durant setanta dies, totalment cobert. Un cop transcorregut aquest període, que no ha de ser en cap cas excedit, s’ha de rentar i embolicar el cos, de cap a peus, amb unes benes de lli ben impregnades de resina, i després cal inhumar-lo en un taüt de fusta fet en forma de figura humana. Un cop segellada la caixa, es col·loca en una cambra sepulcral, dret contra la paret.
Així és com conservàvem, els nostres morts, i d’aquesta manera és com escrivien els seus jeroglífics. És el llenguatge amb què els homes ens comunicàvem amb els déus. Un alfabet que permetrà descobrir els nostres secrets més ocults.
La darrera cosa que va fer la Lluna abans de tancar el Llibre de les Essències, va ser fer un joc que repetiria moltes altres nits. Escriure, mitjançant jeroglífics, els noms de tots aquells a qui estimava.
I just quan acabava d’escriure el nom de la seva mare en un paper, els ulls se li van tancar fins ben entrat el matí.
