7. El llibre
Ala seguretat de casa, quan la petita Lluna dormia plàcidament al bressol, la Magdalena va anar a buscar la Maria amb el farcell que havien recuperat del taller del Martí a la mà.
—Tens un moment, Maria? —li va preguntar—. M’agradaria ensenyar-te una cosa.
—Vinc de seguida, mare. Deixa que m’acabi de posar la camisa de dormir i que faci un cop d’ull a la Lluna.
Mentre esperava la Maria a la cuina, la Magdalena va retirar el costurer i els cabdells de fil que hi havia damunt de la taula i hi va passar un drap untat amb un ungüent molt cremós. A continuació, hi va posar unes espelmes amb les quals va dibuixar la forma d’una mitja lluna de foc. Ràpidament la sala es va omplir d’una aroma de flors fresques que enamorava. Un cop enllestits tots els preparatius, amb molt de compte va deixar un llibre força gruixut al mig de la taula.
Quan la Maria va entrar, va quedar bocabadada. A l’ambient hi havia alguna cosa màgica, i la seva mare, vestida amb una túnica blanca que li donava un aspecte majestuós, la mirava encuriosida mentre intentava endevinar quina seria la seva reacció en descobrir el contingut del farcell.
—Pots agafar-ho, filla, ara et pertany —va dir la Magdalena per trencar el gel.
La Maria de seguida va ser conscient que, entre les seves mans, tenia un gran tresor antic. Les tapes del Llibre estaven fetes de cuiro gastat i enfosquit pel pas del temps, treballades amb uns elegants repujats dignes dels millors mestres, com el seu Martí. A la portada hi havia incrustades unes delicades làmines d’or que dibuixaven un símbol el significat del qual desconeixia però que de seguida li va recordar una lluna creixent envoltada d’estels. El va observar una llarga estona, com hipnotitzada, i en obrir el llibre i fullejar-lo per veure de què anava, es va sorprendre en veure que bona part dels folis eren en blanc.
—Mare, què és això? —va preguntar mentre se’l mirava un cop i un altre i el girava, amb molta cura, entre les mans.
—Durant molts segles, aquest llibre s’ha conegut com el Llibre Jurat, però jo prefereixo anomenar-lo el Llibre de les Essències.
—Explica-me’n més coses, mare, si us plau —va demanar la noia, respectuosament.
—Aquest llibre ha viatjat per tot el món, filla, i conté els coneixements de gent molt sàvia i generosa que al llarg de diferents èpoques es van atrevir a traspassar els seus límits i les imposicions dels temps que els va tocar viure. Cadascuna d’aquestes persones ha volgut deixar el seu llegat, que hauria de servir perquè les generacions futures visquessin d’acord amb unes lleis que no tenen res a veure amb les lleis dels homes.
—Però, mare, per què hi ha folis en blanc? —va voler saber la Maria—. Sembla un llibre inacabat.
—És cert, Maria. Si hi ha folis en blanc és perquè la Humanitat ha de tenir esperança. Filla, encara hi ha moltes coses per escriure-hi i… —la Magdalena va dubtar uns instants—… i algun dia tu també hi faràs la teva aportació. Aquest és el motiu pel qual avui te’l dono.
—I tu, mare, per què no hi has escrit res? Ets una dona molt sàvia que…
—Maria, el meu paper és un altre. La meva tasca només ha estat custodiar el llibre durant els darrers anys —va fer una pausa—. En realitat, el Llibre de les Essències t’estava esperant a tu.
La Maria no va poder reprimir les ganes de llegir-ne l’inici, on en una cal·ligrafia molt clara, de traços nets i arrodonits, escrits en tinta vermella, hi havia el sagrat jurament que, des d’aquell moment, la vincularia per sempre més a aquell plec de vells folis que recollien, en essència, els coneixements de les dones i els homes més savis de tota la història de la Humanitat, que, en una cadena insòlita, s’havien confabulat per deixar constància escrita de tot el que havien après al llarg de les seves vides.
Aquest llibre és fruit del pensament lliure de persones que, com tu, van gosar preguntar-se i buscar respostes. I per aquest senzill acte de curiositat, pel fet de preguntar-te sobre el sentit de la vida, has de saber, abans de continuar llegint, que seràs perseguit.
Si estàs llegint aquests vells folis has de ser plenament conscient que tens entre les mans un gran tresor, una recopilació única de coneixements mil·lenaris que et faran replantejar l’existència.
L’origen d’aquest llibre s’endinsa en la foscor dels temps, quan els homes i la Natura vivien en un equilibri i una harmonia perfectes; quan tot formava part de tot, i les persones, els animals, les plantes i les roques parlaven un únic llenguatge universal que anava molt més enllà de les paraules i dels prejudicis que tant mal han fet i faran a tots els habitants de la nostra gran mare Terra.
Per trobar les teves arrels i ser digne d’escriure en aquest llibre, hauràs de ser capaç de submergir-te al teu interior tan profundament com les arrels dels roures sagrats i els arbres dels boscos que els envolten, per trobar el coratge que et permeti expressar de manera clara i precisa tot el que hagis après amb un únic objectiu: compartir i ser llum. Una llum que guiï la resta de la Humanitat en els dies foscos que han d’arribar.
Has de saber que aquest llibre és viu i que en el moment precís l’hauràs de deixar en mans de qui pugui enriquir-lo, perquè segueixi, d’aquesta manera, el seu camí.
Per formar part d’aquesta conjuració, has de jurar solemnement per la teva vida i la dels que estimes que el llegat que deixis escrit serà capaç de transformar les ànimes de tots els que el llegeixin.
Has de jurar per la teva vida i la dels que estimes que donaràs el millor de tu.
Has de jurar per la teva vida i la dels que estimes que el protegiràs de mirades indesitjables.
Aquest ha de ser el teu compromís.
Si vols formar part d’aquest cercle, ha arribat el moment que rubriquis aquest sagrat jurament amb la teva sang.
—Sí, ho juro! —va afirmar totalment convençuda la Maria, mentre agafava el petit ganivet d’or i pedres precioses que la seva mare havia deixat damunt de la taula i es feia un tall al palmell de la mà.
La Magdalena, que havia sortit un moment per calmar els plors de la Lluna, va entrar a la cuina i, en veure la sang que gotejava sobre la taula, va sospirar profundament, conscient de les conseqüències impredictibles d’aquell jurament.
—S’ha tornat a vessar sang, filla. El Llibre de les Essències torna a estar viu. Que les Deesses de la Llum guiïn els teus passos i protegeixin el teu camí.
—Que així sigui, mare —va respondre la Maria mentre un vent gelat, aparegut del no-res, la va fer estremir de dalt a baix—. Que així sigui…