Abans ningú deia t’estimo aplega les veus de quatre noies i un noi que narren la dura, intensa, desconcertant i emotiva experiència de veure com els seus pares són empresonats per motius polítics.

Cadascú té els seus petits rituals, coses que potser vas fer el primer dia que vas entrar a la presó. Hi ha un pati i m’agrada creuar-lo sol, estar aïllat, pensatiu. No dic res.

Oriol Sànchez

El grup se’m va llençar a sobre. Em vaig girar per cridar ‘Qué coño haces?’ i vaig apartar una bandera espanyola que em tapava la cara. Vaig anar cap a la porta estirant els braços, volent contenir aquells animals, fent un gest per protegir el meu pare.

Beta Forn

Pel carrer m’he trobat parlamentaris que han canviat de vorera. Això dol. M’agradaria quedar amb algun d’ells, no per discutir, sinó per escoltar-lo, per donar-li l’oportunitat de dir-me què sent.

Laura Turull

Quan surto de la presó penso ‘Quina merda de conversa’. En el dia a dia, tens temps de compartir experiències. Sí que ens diem molt que ens estimem, però a casa no necessites dir-ho perquè ja ho sents.

Anna Forn

A la sala de visites, la mama i la Laura s’asseuen davant del papa però jo, més que parlar o escoltar allò que ens explica, necessi-to tenir-lo al costat i recolzar-m’hi. Ell em passa el braç per l’espatlla i m’agafa fort. No em cal gran cosa més.

Marta Turull