SIGUES CONSEQÜENT

Oriol Sànchez

Els primers cops que el pare i els altres presos van parlar davant del jutge espanyol, els advocats els van aconsellar que adoptessin una actitud prudent, que no fessin servir arguments polítics sinó jurídics, encara que sense renunciar a les seves idees independentistes. Però aquesta manera de fer conciliadora no els va servir de res i van continuar en presó preventiva, així que van canviar la manera de defensar-se. Va ser un canvi que em va agradar, encara que impliqués que el seu alliberament es podia complicar. Crec que els presos no han d’acceptar la seva situació, l’han de denunciar de manera contundent. Han de dir directament al jutge espanyol què pensen sobre aquesta injustícia brutal. Tot el que està fent la justícia espanyola és ple de contradiccions i de trampes legals. Fan anar la llei com els dona la gana i els empresonats no tenen eines legals per defensar-se.

Un dia el pare es va enfadar amb mi per aquest motiu. Jo era a casa quan va trucar i va dir a la mare alguna cosa que la va deixar preocupada. Havia acceptat l’intent que el nomenessin president de la Generalitat. La mare tenia dubtes i jo li vaig demanar que em passés el telèfon. Li vaig dir directament al pare que sí, que intentés ser president, que l’únic camí possible era seguir endavant. Li vaig donar tot el meu suport. Li vaig dir que si havíem arribat fins on érem no podíem tirar enrere, que no frenés, que seguís lluitant.

La mare no s’ho va prendre gaire bé, ni el pare tampoc. Però jo necessitava dir-ho. Sabia que ell no es faria enrere, que trobaria la millor manera per continuar lluitant per la llibertat, però necessitava que sabés que jo li feia costat en tot, que jo formava part de la seva lluita. Això sentia jo i encara ho sento. Potser soc egoista perquè és ell qui és a la presó i no jo. L’única cosa que no ens podran prendre mai és la dignitat. Li vaig dir al pare: «Sigues conseqüent amb el que t’ha portat fins aquí». Ara ell i jo compartim més idees. Ara la seva lluita de tota la vida és també la meva.