NO EM VAIG VOLER GIRAR
Marta Turull
El dia a dia no és igual sense ell. Segurament que el papa no ho sap perquè no l’hi he dit mai, però quan jo sé que és per casa, els caps de setmana que no té cap obligació política, procuro no quedar amb els amics per poder estar amb ell. No sé si ell ho nota, però jo ho faig.
Quan l’anem a visitar, en el primer instant que ens veiem, la seva cara expressa molta felicitat, la més gran que li he vist. És un instant preciós en què tot desapareix, tot sembla oblidat.
Un cop a sala, la mama i la Laura s’asseuen davant del papa però jo, més que parlar o escoltar allò que ens explica, necessito tenir-lo al costat i recolzar-m’hi. Ell em passa el braç per l’espatlla i m’agafa fort. Algun cop hem estat així les dues hores. No em cal gran cosa més. Necessito sentir la seva proximitat.
En una de les últimes visites, quan es va acabar el temps, se’l van endur, va passar a l’altra banda d’una porta amb barrots i la porta es va tancar. Jo notava que, des de la distància, ell em mirava, però no em vaig voler girar. Em sentia molt xafada i volia evitar que l’última imatge fos el papa entre els barrots.
Més tard, ell m’ho va fer notar. Soc conscient que vaig ser egoista per no girar-me. No tornar-li la mirada devia ser dolorós. Devia tornar a la cel·la amb una sensació agredolça i potser no podia entendre els meus motius, però jo no volia tornar a plorar en el moment d’acomiadar-nos.
Ara que hi torno a pensar, no sé si vaig fer bé. A vegades necessitem agafar-nos a un gest petit. O potser no. Potser si el papa fos aquí em diria que tampoc té tanta importància, i somriuria.
Una cosa que ens agrada fer al papa i a mi és seure al sofà amb guies de viatge i imaginar on podem anar. Sobre el prestatge de la tele en tenim moltes, diverses d’Itàlia. Quina obsessió té amb la Toscana. No sé quants cops hi hem anat… Quatre?
Un lloc on volem anar és a Islàndia. Ell no hi ha estat mai i es veu que és un lloc especial, diferent de qualsevol altre. Hi hem d’anar. Quan surti viatjarem a Islàndia per celebrar que torna a ser lliure. El nostre somni és veure junts una aurora boreal.