586. El bascós i el baladrer, més que en ma casa, al carrer.

bascós: a l’Empordà: descurat, negligent, malgirbat / baladrer: esvalotador, cridaner.

587. Metge a casa i aigua al vi, ni per a vós ni per a mi.

588. Dona llardosa i gos afamat no fan bonic per la casa ni pel veïnat.

llardosa: bruta de llard o d’altra cosa.

589. Val més tia lletja i rica que sogra pobra i bonica.

590. Casa de meuca i convent, més s’hi porta que se’n treu.

591. Val més vella experiència que novella ciència.

novella: que és recent, creada de nou (vi novell: vi de la collita de l’any).

592. Home de jornal, home de poc cabal.

home de jornal: persona que treballa a jornal, obrer, mosso.

593. El qui treballa per a ell, omple la bossa i el cistell.

omplir la bossa i el cistell: guanyar diners i adquirir béns.

594. Amb muller jove i marit vell, algú procura per ell.

595. Qui a casa d’altri vol manar, en la seva no deixa entrar. Generalment qui es fica sense justificació en els afers aliens sol ésser molt reservat pel que toca als propis.

596. Qui per a ell treballa, jornals no mira. Treballant per a un mateix el temps no compta.

597. Qui per a ell treballa, jornals no hi plany.

plany: de plànyer, ací en el sentit d’estalviar.

598. Qui per a ell treballa, jornals no falla.

no falla: no escamoteja, no troba motiu per estar de baixa.

599. Qui és son jornaler tot l’any, posa bons diners a guany.

600. De gos foll i home mesell, ni la companya ni el grell.

gos foll: gos rabiós / mesell: insensible / grell: ací en sentit de grill, rebrot, descendència.

601. Els mussols i els esquirols saben de llunes i sols.

602. Si vols fer bona parella, la sabata amb la sabata i l’espardenya amb l’espardenya.

603. Aquell que més s’atrafega no és sempre el que millor sega.

s’atrafega: d’atrafegar-se, treballar afanyosament / sega: de segar, ací en el sentit de treure un bon profit del treball.

604. Del cornut i del poruc, ni l’exemple ni l’ajut.

cornut (també banyut): marit enganyat per la muller / poruc: que té por.

605. Si només saps fer «piu, piu» no intentis fugir del niu.

606. Deia en Barrina: «Una cosa és la pua i l’altra la cua».

pua: peça rígida acabada en punta.

607. Quan ja tens el pa a la post, riu-te del lluny i del tost.

post: peça de fusta rectangular més prima que un tauló, entre altres usos emprada per fer prestatges; ací fa referència a les lleixes que hi havia als pastadors per posar-hi els pans / tost: aviat. Qui té la vida assegurada pot despreocupar-se de moltes contingències pròximes o futures.

608. Dona bascosa i escorpí, ni en ma taula ni en mon llit.

bascosa (masc. bascós): bruta, deixada, que fa venir basca.

609. Allò que ve per natura és el que dura.

ve per natura: allò que es forma sol, sense intervenció de l’home.

610. Pels intents i per la penca es veu la meuca.

penca: tipus, aspecte físic d’una persona, especialment si és alta i prima.

611. La serventa totxa en la greda dels plats deixa la mostra.

totxa: ací, de bona fe, no gens primmirada / greda: argila blanca amb què també es fabricaven teules. La poca cura en rentar els coberts hi deixa el rastre d’engrut.

612. En la llengua i en l’allau tota cosa hi rau.

allau: ací segurament en el sentit figurat de gernació, gran quantitat de persones en bloc.

613. Entre marits i mullers, hi fan nosa els trapassers.

trapassers: tafaners, xafarders, manifassers.

614. A la meuca i a la falena la claror els fa pena.

falena: papallona nocturna.

615. A qui no es vol moure, poc li cal roure.

roure: rosegar (és a dir, menjar).

616. Quan és mullat sota el ràfec del teulat, no t’hi quedis aturat.

ràfec: voladís de la teulada que sobresurt de la façana.

617. A raig d’aixeta, ni el vi ni la llengua, Cervellí.

A raig d’aixeta: a dojo, a doll.

618. A qui obra de tu, el vós li deslluu. A la persona vulgar el refinament no li escau.

619. Qui en ve de mena no troba esmena. No es pot variar allò que ve de natural (o que ve de gènera: de generació).

620. La barjaula i el gat no respecten ni el sagrat.

barjaula: prostituta.

621. Ull de borni viu, per dos de pec veu.

viu: ací en el sentit de llest, espavilat / pec: babau, toix.

622. Al peix de peixera el caliu l’espera.

623. Un tros de pa i la molla, sols per a un; no per a la colla.

624. Sols qui cofa ha es pot cofar.

cofa: dial., part d’un barret on entra el cap / ha: d’haver (o tenir), té / cofar: cobrir el cap amb un capell, casc, etc.

625. Bonica la lluna vella, bonica la lluna nova; mes no en tires tros a l’olla.

no en tires tros a l’olla: no en treus profit, no te’n beneficies. Els romanticismes no satisfan les necessitats corporals.

626. No és pas tot u, mestre Quim, el comptar d’un en un o el comptar de vint en vint.

ser tot u: ser tot igual, ser la mateixa cosa.

627. Qui bé es peixa, bé s’engreixa.

es peixa: de peixar-se, s’alimenta bé, es porta bé.

628. La mala volença i el verm rouen d’estiu i d’hivern.

verm: cuc / rouen: roseguen (antigament hi havia el verb roure amb sentit de rosegar).

629. No et fiïs, sant cristià, de paraula de barjaula ni de feta d’albardà.

albardà: bufó, farsant.

630. Quan hi ha tronada, no estenguis bugada.

631. A raig fet, ni la llengua ni el vinet.

632. Pensa, Tomeu, que per sobre del teu hi ha el bon Déu.

del teu: allò que és teu. No és de persona sensata balafiar uns béns encara que siguin propis.

633. Amb un rajol i una teula s’ha fet la casa en Cateula.

634. Qui sols dorm i prega, prompte perd la reva; qui prega i treballa, guanya la batalla.

reva: tanda, torn; ací: l’oportunitat, l’ocasió.

635. Si ets vós, no prenguis tu si no vols morir dejú. No et rebaixis voluntàriament.

636. Home begut i ca mesell ni prop de la bóta ni al cancell.

begut: embriac, borratxo / mesell: insensible, apàtic / cancell: vestíbul.

637. El guany d’antany duu el pa d’enguany.

antany: d’abans (antònim d’enguany: d’ara).

638. Quan se t’estovi la dent, penitència i testament.