90. Si t’arrimes a un llebrós, en lloc d’un sereu dos.

llebrós: leprós. Els vicis s’encomanen.

91. Amb qui ronxa de dies i canta de nits, si li furgues la butxaca, no en trauràs pas gran profit.

ronxa: ronca. Si no se’n guanyen (de diners), no se’n tenen, o com la dita: Dormint no en cauen.

92. Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà. Planejar només sense dur a la pràctica no condueix enlloc.

93. El marxant de Montagut, la parròquia ha ben perdut per bocaclòs i sorrut, i, en canvi, el grill de Bellcaire, per massa trempat i garlaire, l’han foscut vint cops enlaire. Així és que, Rabassó, mai no sabràs per quin cantó van la culpa i la raó.

trempat: a l’Empordà també se li dóna el sentit de viu, escotorit / foscut: en lloc de fotut.

94. No hi ha pas qui vulgui guerra, fora d’aquell que hi omple la gerra. Només vol guerra qui en treu benefici.

95. Sempre que els galls mouen gresca, no els manca sang a la cresta. Tenir sang a la cresta és senyal de vigoria.

96. Allò que ens ateny ens empeny.

ateny: d’atènyer, afectar, concernir.

97. La bona femella, bona mamella i bona neunella.

neunella: regatera, escotadura a la part inferior de l’estèrnum.

98. Per menjar, la figa; per femar, la boïga.

boïga: bosc transformat en artiga, terra que ha passat a ser de conreu pel sistema de rompuda.

99. L’ou, gallit; el vell, peixit.

gallit: fecundat pel gall / peixit: de péixer, alimentar.

100. No hi ha vell erm de niell.

erm: inhabitat, desert; ací en el sentit de mancat, desproveït / niell: pòsit de calç que es diposita a les dents i queixals.

101. Nafrats de melsa o sagí, ni per a tu ni per a mi.

melsa: òrgan, entranya situada entre el diafragma i les costelles / sagí: greix d’un animal. Del tarat tothom en fuig.

102. Qui malmena el que és seu, després ha d’anar a manlleu.

fa manlleu: a préstec.

103. Dents de rata i de dragó fan malbé dolent i bo. Semblantment, en sentit figurat: el xerraire de mena no distingeix si diu bé o si diu mal.

104. Qui no té pares ni nom, és i no és com tothom.

105. Qui viu a peu pla no cau per l’escala.

fa peu pla: al mateix nivell; ací més aviat significant a nivell del carrer: pis de planta baixa o baixos.

106. Quan plou, l’home es desa i surt el cargol. Cadascú cerca el propi ambient.

107. Quan ve una forta riuada, com que no la pots aturar, dóna-li franca passada; però així que hagi passat, cuita a llaurar la llotada que la riuada ha deixat.

llotada: gruix de llot que una inundació deixa sobre el terreny, que equival a una bona femada. Vol dir que d’una desgràcia indeturable, a vegades hom en pot treure partit si sap aprofitar-ho.

108. A l’espurnic del tanoca, sols li plauen, ai Senyor!, les dones que fan patxoca.

espurnic: dim. d’espurna, guspira, ací en el sentit de marrec, mocós / tanoca: babau, beneitó, aturat / fan patxoca: de fer patxoca, agradar, tenir bona presència, ser elegant en el vestir i el tracte.

109. Gallineta escatainera, més va al sol que a la niera.

escatainera: en el sentit de garlaire (escatainar: cloquejar, manifestar-se amb la veu, la gallina). Aplicat a qui deixa la seva feina per ocupar-se d’altres coses només perquè li són plaents.

110. La daina gamada no pega gambada.

gamada: malalta, sense forces / gambada: passa llarga.

111. De bon preny bon fruit s’ateny.

preny: embaràs. D’allò que és ben endegat cal esperar-ne un bon resultat.

112. Sols pot seure qui en té el lleure. (o també: Cul llogat no seu quan vol).

113. Per l’escaig o pel sencer, petja i mol el moliner.

escaig: part sobrera o que excedeix d’una quantitat, d’una partida de gènere. (La part de gra amb què el moliner cobrava el treball de moldre se’n deia moltura.) Hom trafica i es mou per heure’n un poc o molt de profit.

114. La vaca o l’ovella muny, qui té la mamella al puny. Estar en situació de treure profit d’una cosa.

115. La nafra amagada no esglaia l’aimada.

nafra: ferida, llaga.

116. Allò que brolla fa borbolla.

borbolla: ací, la remor d’un líquid que brolla impetuós.

117. Qui troba la dona arrufada, en cerca una altra a la cantonada (o en cerca una altra).

arrufada: malcarada.

118. Sigui pansa, sigui figa, que sigui de la Garriga. La garantia del bon producte és el crèdit que s’ha guanyat.

119. Qui serveix dos enemics, traint-los tots dos es fa ric. Hi ha qui sap aprofitar-se de la rivalitat dels altres.

120. Qui ensems serveix dos senyors, malament serveix a tots dos.

121. Dolents marits i mullers, llevadores i fossers.

llevadora: dona que ajuda a parir / fosser: enterramorts. D’un matrimoni malavingut només se’n pot esperar criaturam i infortunis.

122. Al babau de bona mena, tot li pengen a l’esquena. El bonàs, el que no malicia, sol carregar amb les culpes dels espavilats.

123. Al gat feixí no l’envegis per veí.

feixí: a l’Empordà, gat salvatge (no consta en cap repertori lèxic).

124. El trempat trempa tots els del costat. La persona jovial encomana alegria.

125. De l’escurçonera, el qui té un ditet de seny, altra cosa que escurçons no espera.

escurçó: vibra, rèptil verinós de la família dels vipèrids, d’uns 50 cm de llargada.

126. El sotil teixeix i cus sense fil, i al talòs li treu de la boca el mos.

sotil: poca cosa, insignificant / talòs: toix, estúpid. Sempre hi ha un pitjor de qui aprofitar-se.

127. On no hi ha fruit de pastera, la renyina és matinera.

pastera: on es pasta la farina per fer el pa (fruit de pastera: pa, aliments, subsistències).

128. Qui amb un maula s’entaula, com per art d’encantament, veu que es cruspeix prestament tots els millors talls de taula.

maula: ací, persona que sap dissimular les intencions, que fa com aquell que no hi toca.

129. Qui bé es peixa, bé s’engreixa.

peixa: de péixer, alimentar-se, tractar-se bé.

130. Qui renega, qui es clenxina, qui rega la clavellina.

es clenxina: de clenxinar-se, fer-se la clenxa, pentinar-se distribuint els cabells a una banda i altra del cap marcant-hi una ratlla. Cadascú amb les seves dèries i aficions.

131. Si llorigons no cria en Leu, no se’ls hi menja cap guineu.

llorigons: cries dels conills.

132. De fill llocot o fill cornut, Déu te’n deslliuri, pare n’Hug.

llocot: derivat de lloca, en sentit pejoratiu; home llocot: home lloca; home fluix, abatut; també gandul, mandrós.

133. Sempre un llosc d’un altre es fot.

134. A prop de qui viu de renda, murris, ganduls i avisats de seguida hi prenen vénda.

vénda: tanda, torn. Al qui té no li falta seguici.

135. Qui despèn més del que pot, el duen de franc al clot. És a dir: No li resta ni per pagar el seu enterrament.

136. Per criar bons amalucs, bones menges i pocs sucs.

amalucs: flancs, costats de la pelvis, malucs.

137. De l’ou gallit, se’n treu profit; del nial, ni bé ni mal.

gallit: fecundat pel gall / nial: estèril.