639. La sardineta en la mar; la xibeca al campanar.

xibeca: òliba, au nocturna.

640. Al meu compare l’ou d’oca; al meu contrari, el de lloca.

compare: padrí de batejar o de confirmar respecte als pares o a la padrina. Ací, fam., company, amic.

641. Quan disputis ni quan ballis, no perdis el punt, Gramallis.

642. Va a missa i a palau, sols qui pot; no el qui li plau.

643. Prop del pou de la bona aigua, mes sense cúrria ni llibant, cada any de set s’hi moria un o altre vianant.

cúrria: corriola, politja / llibant: corda gruixuda i llarga.

644. Rulls d’infant i grunys de vell mai no canvien de parell.

rulls: blens de cabells cargolats en espiral, rínxols, tirabuixons. Coses pròpies de l’edat.

645. A llong seure, llong lleure.

llong: llarg, durador.

646. Qui emmanlleva el goig es lleva.

emmanlleva: d’emmanllevar, manllevar, demanar a préstec / lleva: de llevar, treure; llevar-se, desprendre’s. Qui s’endeuta deixa de tenir alegria, optimisme.

647. Qui queda a deure es fa mal veure.

fer-se mal veure: desacreditar-se.

648. Baralles amb ases, a coces les pagues.

coces: guitzes, potades.

649. Meuca i ovella, on encerten a passar, deixen senyal de sa peülla.

peülla: l’ungla del peu dels animals de pota partida, com el porc, l’ovella, etc.

650. Gaudeix més el petit manador que el gran servidor.

651. Refranys i afalagadors a tothom donen la raó.

afalagadors: aduladors, llagoters.

652. Qui un cop a dretes et menteix, en ell no posis fe mai més.

a dretes: conscientment, expressament, intencionadament.

653. Més val estrany generós que parent cobdiciós.

654. El rot del desagraït no val pas un «bon profit».

655. Solament un beneitet que duu aigua de la font es deixa morir de set.

656. Camisa bruta, ni molla ni eixuta.

657. El bon romeu, amb les carculles i a peu.

carculles: petxines, conquilles.

658. Esmolets i baladrers, fira o llotja pels carrers.

llotja: mercat.

659. Tolit i neulit, de la taula al llit.

tolit: impossibilitat, afectat de paràlisi / neulit: que ha perdut vitalitat.

660. Si et pica l’ullet un jai, bufona, fum-lo al carall.

jai: vell, ancià / fum-lo: vulg., fot-lo, engega’l / al carall: a fer punyetes.

661. Al qui riu fora de saó, deixa’l quan giris el cantó.

fora de saó: fora de temps, inoportunament, extemporàniament.

662. Si volguessis fer almoina a un company, del teu fes-la-hi, no amb el d’un estrany.

del teu: del que és teu (ço del teu: allò que et pertany).

663. Al qui ha caigut de corcoll, quan no el pica una puça el pica un poll.

de corcoll: caure de mala manera, en mala posició; ací en el sentit de tenir mal fat, mala estrella.

664. El qui ve de mena fleuma, sols que faci un giravolt, el pobrissó, perd l’esma.

fleuma: calmós, apàtic, faltat de caràcter / esma: ànim, empenta.

665. Oli que no ve del trull, em plau tant com la busca a l’ull.

trull: molí d’oli / busca: partícula de pols, de brossa, que s’introdueix a l’ull.

666. El qui empassega a peu pla, ¿per monts i afraus què farà?

afrau: congost, pas estret excavat entre penyes per les aigües d’un torrent, riu, etc.

667. Pitjor que un cadell, Tomeu, rou el més petit manlleu.

cadell: cria de gos (i també de llop, lleó…) / rou (ant. del verb roure, rosegar): rosega.

668. Al porc d’engreix l’aglà bé el peix.

peix: de péixer, alimentar, nodrir.

669. Tant en la pau com en la guerra, els ulls al cel, els peus en terra.

670. Menjar poc i pair bé: al revés del que se sol fer.

671. Passes de guilla i de traïdor, s’esmunyen sense fer remor.

s’esmunyen: d’esmunyir-se, lliscar, escórrer-se per una estretor.

672. Sense purga ni xeringa, ¿qui deslliura de l’enfit el ganut d’en Camallinga?

xeringa: cànula per introduir líquid per l’anus a fi de facilitar l’evacuació.

673. Entre un i dos no us hi fiqueu vós. No és prudent d’intervenir en un baralla, en una disputa.

674. Així fruita madura com fruita verda, per raó de natura finen merda.

675. El qui agabella menja escudella; al qui escampa se’l menja la trampa.

agabella: recull, aplega, acapara / trampa: engany.

676. Qui amb els meus enemics es fa, si no ho fa aquesta setmana, la que ve em trairà.

677. Si en el que és teu vols viure segur, no hi deixis manar els altres: mana tu.

678. Posa, com l’arbre, cada any fulla nova, i les caigudes i seques al cove.

679. Quan tingui la paella pel mànec, fregeixi-hi el capó i l’ànec.

tenir la paella pel mànec: dominar una situació. Si tens una bona ocasió, aprofita-la.

680. Si ja tens un dia més, en el passat no has fet res? S’ha d’aprofitar cada dia que passa.

681. Tot l’encís d’un raig de sol diu poca cosa al mussol.

mussol: ocell nocturn; fig., persona ensopida, badoca, banau.

682. Dia sense obra és dia que manca o dia que sobra.

683. Xinxirinxina! Una cosa és ser fillola i l’altra, padrina.

684. Roba neta i pa del dia i altra mercè no voldria.

mercè: benefici, favor.

685. Al qui neix de bona estrella, perquè cogui com Déu vol, no li cal pas sal ni canyella, puix ja s’ho duu tot ell sol.

686. Qui pot, mastega; qui no pot, renega.

687. Fems i xim-xim inflen el raïm.

xim-xim: pluja fina, ruixim.

688. Qui no escarmenta en cap d’altri, mai no haurà el que a ell li falti.

689. Fam i febre els braus aterra.

690. Sense mestres ni enrenou, la gallina sap fer l’ou.

enrenou: esvalot, soroll, renou.

691. De mosques i sedassers, Déu deslliuri els teus indrets.

sedassers: xafarders, tafaners.

692. No demanis al gaig que estossegui ni al porcell que no modegui.

gaig: ocell / modegui: dial., de modegar, gratar, rautar amb el morro.

693. L’aigua de pluja, el païdor no enutja.

païdor: estómac; per ext., aparell digestiu. Allò que és innocu és ben tolerat.