935. No tastis el vi de l’any fins que el trasbalsis, Cortany.

trasbalsis: de trasbalsar, canviar les coses de lloc, trascolar (el vi). El vi adquireix el punt millor quan ha bullit i es canvia de bóta per separar-lo del pòsit.

936. Si el que és del teu vols donar, creu un consell, Gironella: tot, al qui sap apomellar, però res al qui esgavella.

és del teu: allò que és teu, que et pertany / apomellar: fer poms (de flors o de fruits); ací en el sentit d’ajuntar, aplegar / esgavella: d’esgavellar, desconjuntar, destruir; ací també en el sentit d’escampar, dispersar. Si allò que cedeixes a altri no vols que es malmeti o es desaprofiti, transfereix-ho a qui ho sàpiga conservar.

937. Al bescantat hereu Escampa, quan tot el que era seu hagué empenyorat, el van trobar garratibat com un conill dins d’una trampa.

bescantat: desacreditat, difamat / empenyorat: pignorat, hipotecat, engatjat / garratibat: rígid, sens poder-se moure o quasi. El dilapidador sol fer mala fi.

938. El peix fresc jamai t’enganya si li saps mirar la ganya.

ganya: cada una de les ventalles oxigenadores dels costats del cap d’un peix, on comença el coll i per on es coneix si l’animal és fresc o passat. És bo de saber conèixer els senyals que denoten la qualitat d’un producte.

939. Quan sents xutar el mussol, la por entra en ton redol.

xutar: emetre xuts; xut: onomatopeia del crit del mussol, de l’òliba o altres ocells nocturns / redol: contorn, cercle. Algunes veus de certs animals solen ser preses com a senyal de malastrugança.

940. Curt de gambals o llarg de dits —diu la Girbal— tot és prou trist.

curt de gambals: poc clarivident, poc comprensiu / llarg de dits: dit de qui és propens a palpar les dones o bé a apoderar-se del que no és seu.

941. Vora el mort, sanglots; vora el gel, piulots.

sanglots: moviments convulsius que es fan en plorar amb desconsol / piulots: dolor viu en els dits causat pel fred.

942. Tos o amb llana, Sisó, el moltó sempre és el moltó.

tos: esquilat, rapat; de tondre, tallar arran el pèl o la llana d’un animal / moltó: mascle castrat de l’ovella.

943. Entre rialles i ploricons, et trobes a l’altra banda, xiquet, sense més raons.

ploricons: ploriqueigs, somicons, plor fingit. Aplicat a qui canvia amb facilitat d’actitud, de comportament.

944. Ni fumall en el braser ni guillot en galliner.

fumall: tros de llenya a mig cremar que fa fum / guillot: mascle de la guineu, animal depredador, especialment de les aus de corral. Cal evitar allò que pot causar perjudici o perill.

945. Està molt capficat en Xiribec per si n’ha de dir ennuec d’un engargús, o si n’ha de dir engargús d’un ennuec.

capficat: preocupat, encaparrat / ennuec: tenir un tap de menjar o de saliva a la gola, engargús / engargús: obstrucció de la gola o d’un conducte estret perquè si ha encallat alguna cosa, ennuec. Hi ha qui perd el temps i s’encaparra per foteses, coses inútils.

946. Entre manyaga i natjada puja el pare la mainada.

manyaga: carícia / natjada: cop donat amb la mà a les natges a mode de correctiu. En l’educació dels fills cal saber alternar adequadament el premi amb el càstig.

947. Qui no passà fam antany, al qui passa fam mai no plany.

antany: en temps passat / plany: de plànyer, compadir, apiadar-se. Qui no ha sofert, difícilment pot prendre plena consciència del sofriment d’altri.

948. Del que el malmenador deixa, l’estalviador se’n peixa.

malmenador: local. en el sentit de poc aprofitador, dilapidador / se’n peixa: de peixar-se’n, satisfer-se’n, atipar-se’n. El que deixa perdre o rebutja el malgastador, el moderat ho aprofita.

949. Qui pixa fora del bací, ni per compare ni per veí.

bací: orinal, gibrelleta; pixar fora del bací (o del test): tenir una concepció errònia d’un assumpte i opinar-ne / compare: company.

950. El noi de ca l’Estorlit, tant de dia com de nit, encara que cap pena passa, fa cara de compungit, i l’hereu de cal Xalat, com que sempre sal remena, quan ha de menjar fa pena perquè tot ho troba fat.

compungit: afligit, contrit com si hagués comès una falta / fat: insípid, insuls. Dit dels qui han adquirit mals hàbits.

951. Missenyora de Basseja s’omple de llamins el pap i en ser a taula escafinyeja tot quant li posen al plat.

llamins: llaminadures, dolços, menjar fi / pap: part compresa entre la barba i el coll; ventrell, estómac de la persona i de l’animal / escafinyeja: d’escafinyejar, ser llamenc amb el menjar, escrupolós amb el que li ofereixen.

952. Amb màrfega i matalàs i una conxa ben gruixuda, quan el bon temps es trasmuda et pots ben riure del glaç.

màrfega: sac gros farcit de llana o palla que serveix de matalàs / conxa: cobrellit que serveix d’adorn i d’abric / trasmuda: de trasmudar, canviar, alterar.

953. Si vols seure, Canivell, i no trobes cap cadira, cerca’t un bon escambell.

escambell: tamboret. Cal saber trobar recursos quan manca el que és a propòsit.

954. Si vols arribar a vell, cura’t amb ruda i donzell.

ruda: herba medicinal de la qual s’extreuen essències / donzell: herba usada en la preparació de licors com l’absenta.

955. Qui ho passa tot pel sedàs mai no es mor de massa gras.

sedàs: garbell fi de forats més petits, per passar farina, guix, etc. Dit dels llamencs, dels primmirats.

956. Si fas vents i tens ranera, mira-les totes pel darrere.

vents: gasos formats als intestins; fer vents: expel·lir els gasos, fer pets, ventositats / ranera: soroll anormal de l’aire a les vies respiratòries degut a obstrucció pulmonar que es presenta sovint en els moribunds. Quan hom ha perdut la vitalitat i el vigor, ha de renunciar a deixar-se endur per l’atractiu femení.

957. Qui pot anar sol esquiva l’estol.

esquiva: d’esquivar, eludir, evitar / estol: colla, grup.

958. Al qui es plany d’un reveixí no li vulguis dany guarir; al qui d’una puça es plany, no li vulguis guarir dany.

reveixí: repeló, porció de pell que queda aixecada a tocar l’ungla. No és sensat d’acórrer a qui es queixa per poca cosa, més aviat per vici.

959. Si vols haver bon caliver, estella seca en ton foguer.

caliver: pila de caliu, de brases incandescents / foguer: lloc per fer-hi foc; ací, la llar de foc.

960. El gamarús i l’espunyit tenen treballs a fer-se el llit.

gamarús: persona aturada, toixa, obtusa / espunyit: que té el puny desllorigat, mal al canell. Tant el defecte mental com el físic poden incapacitar de realitzar fins i tot les funcions més senzilles.

961. Qui bé cerca i escorcolla quelcom troba en l’esclofolla.

escorcolla: d’escorcollar, investigar, escodrinyar per tal de descobrir quelcom amagat / esclofolla: clofolla, embolcall de certs fruits com les nous. Aplicat a qui sap trobar on altres no veuen res.

962. L’assedegat que beu a doll, sovint s’ennuega abans de quedar sadoll.

a doll: a raig, en abundància / sadoll: tip, satisfet plenament. Anant amb presses o obrant sense prudència, hom pot ensopegar amb impediments.

963. Històries d’estenedor, sien veres, sien falses, mai no veuran l’esmenador.

estenedor: lloc a propòsit per estendre-hi quelcom perquè s’assequi; en poblacions de pescadors, espai de terreny on s’estenen les xarxes per repassar-les / veres: reals, autèntiques / esmenador: replicaire, corrector, aclaridor. Allò que és controvèrsia de rall o de carrer no mereix una atenció innecessària.

964. En Vadoret prou s’estufa, mes a la fi no ha de mancar qui li pengi la llufa.

s’estufa: d’estufar-se, inflar-se; ací en el sentit d’envanir-se, ufanar-se, presumir / llufa: ninot de drap, de paper que hom penja per burla a l’esquena d’algú el dia dels Innocents. Com més presumptuosa una persona, menys s’escapa de ser ridiculitzada.

965. Qui té llengua a Roma va, diu l’adagi català; mes qui sols calla i espera mai no té reva a la filera.

reva: tanda, vénda, torn / filera: fila, rengle, corrua. És l’espavilat amb facilitat de paraula que aconsegueix l’èxit en les seves empreses.

966. A cap mort li manca el sot.

sot: clot, ací en el sentit de fossa, sepultura. Ningú no s’escapa del que ineluctablement el seu fat li reserva.

967. Al garrí d’engreix per occir-lo se’l peix.

garrí: porc petit, godall, lletó (porc d’engreix: porc destinat a encebar-lo per aprofitar-ne la carn) / occir-lo: sacrificar-lo, matar-lo / peix: de péixer, nodrir, alimentar.

968. L’arròs grenyal si per tu val, per mi res val.

grenyal: no ben madur, poc cuit, que crueja. Els gustos no són iguals per a tothom. (Sobre gustos no hi ha disputes.).

969. Així ho sentencia mestre Abdó, i ella, que se l’escoltava, se li’n riu de trascantó.

de trascantó: d’amagatotis.