434. Sovint, entre el dir i el fer hi va un bon tros de carrer. Projectar sol ser fàcil. Realitzar ja costa més.

435. Si et fan pujar a la figuera, almenys fes-hi una bona arreplega. Si has de fer un esforç, procura treure’n profit.

436. L’hereu de ca l’Esquilat estornuda i estossega quan algú està refredat. Es diu de qui és tan fluix que se li encomana el mal dels altres.

437. Per tenir un gall, Estapé, val més no tenir res. Una migradesa fa més mal efecte que la carència total.

438. Les estrelles són molt belles —deia el vell de can Bambolla—, mes de mirar a les estrelles no se’n tira cap tros a l’olla.

no tirar-ne cap tros a l’olla: no treure profit ni benefici d’allò que hom fa. Badar, encantar-se no produeix utilitat.

439. El qui no suca vol sucar i el qui ja suca empeny enllà. «Arri, sucaire engolosit, que jo també hi vull ficar el dit i, si no puc, aneu enlaire tu i pot». Davant tan bàsica raó, el que sucava es fa a un cantó i, en santa pau i companyia, suquen tots dos des d’aquell dia. Amb bona avinença es poden superar moltes situacions injustes.

440. Pobric, entre mau i mau, el ratolí que s’hi escau.

441. Si fiques a casa teva subjecte de cor roí, pensa que hi fiques l’espieta si no hi fiques el botxí. Si fas confiança a qui et pot trair, te’n pots penedir.

442. El qui en el que fa el cor hi posa, quan cal reposar, reposa. Dit de qui ho fa tot quan toca.

443. Cigrons i gra de pell fina, qui els encerta els endevina. Hi ha coses que no depenen de la intel·ligència, sinó de la sort.

444. El jove-vell, ou sense grell; el vell-jove, compra’l si vols, mes no sense posar-lo a prova.

grell: taca de sang en el rovell de l’ou que indica que està fecundat; ací en el sentit de defecte, xacra. En un cos jove hi ha més garantia de salut, mentre que en el d’una edat provecta és més fàcil que la natura estigui tarada.

445. Quan res no tenia, res no mirava, fora la murfa del meu pot; avui que tinc, l’esguard se’m clava, goludament, damunt de tot.

murfa: la menjussa, la menja (mot català no registrat en els diccionaris [Cor.]) (Dit altrament: «Com més se’n té, més se’n vol», o «Com més té la mar, més brama».).

446. La bona paraula amaneix la taula.

amaneix: d’amanir, adobar, preparar la vianda. Ací en el sentit de fer més agradable un àpat amb una estimulant conversa.

447. Qui ha bona xeixa bé es peixa.

xeixa: blat de qualitat superior; ací, per extensió, es pot interpretar com tenir bones provisions / peixa: del verb péixer, alimentar. Pot passar-se-la bé, qui disposa de mitjans.

448. A peu o a cavall, fes-te via sempre avall. Sempre és millor tirar pel conducte més fàcil de seguir.

449. No et baldarà cap mal fat, si quan sembla que somnies estàs ull viu i a l’aguait.

baldarà: del verb baldar, atuir, tolir, atordir / fat: destí, averany / a l’aguait: vigilant, atent. Hom s’estalviarà molts contratemps si no es deixa sorprendre.

450. Del bon lluc ve el benastruc.

lluc: aptitud per veure i comprendre bé les coses; llucar, saber copsar rectament el sentit i l’essència de les coses / benastruc: que du bona sort, felicitat.

451. L’avi, al pedrís; el nét, al canyís.

canyís: planta semblant a la canya, però més fina, que forma grans colònies en terrenys humits: canyissars. Al vell li toca descansar; al jove, treballar.

452. Del tronc vell, el foc novell. De l’experiència en surten idees noves.

453. La picardia, Forment, no és tall, mes sí amaniment. La picardia femenina no és una qualitat, però sí un al·licient.

454. Guany sense esforç i vi fort fan anar l’home de tort.

anar de tort: anar begut; ací, en sentit figurat, no observar una conducta recta.

455. Si te trenquen la canyella, mal caminaràs, Cisquella.

canyella: part frontal de la cama sobre la tíbia.

456. Per fatxenda i vanitat, les del poll ressuscitat.

fatxenda: vanitós, presumit / poll ressuscitat: es diu de qui ha passat per sort o per xamba de la penúria a l’abundància, a la riquesa.

457. Al qui roba, Rabassó, no li tinguis compassió: de començ un bon bastó i després a la presó.

458. No és gaire sensat pastor el qui burxa les ovelles quan té la guineu a prop.

burxa: de burxar, atiar, incitar a moure’s; punxar amb la burxa: punxar amb la vareta de ferro que tenien els burots per comprovar les mercaderies; vareta per atiar el foc. Cal reservar-se d’obrar imprudentment quan hi ha un perill a prop.

459. La filadora d’Alella: velló nou, filosa vella.

velló: llana d’un animal llanut, com l’ovella / filosa: instrument per filar a mà. Significa el màxim profit que es pot treure d’una matèria primera no desgastada i uns mitjans d’obrar acreditats per l’ús.

460. Del viu, sense por, ningú no se’n riu; al pres i al mort se’ls bescanta sense por.

bescanta: de bescantar, malparlar, difamar, desacreditar. Hi ha coses que es fan o es diuen només quan no comporta risc.

461. El qui plega no arreplega. D’allò que es deixa sense fer o no s’acaba, no se’n pot esperar rendiment.

462. Abriga més la bona anomenada que la bona flassada.

anomenada: fama, reputació / flassada: manta per posar al llit d’abrigall.

463. De l’amic de carretera, igual bé que mal s’espera. Una coneixença incidental, ocasional, no ofereix cap garantia.

464. Qui molt sega, bé rosega. Qui abassega béns o riqueses pot passar-se-la bé.

465. Les manyagues d’escardot sempre deixen son record.

escardot: card, planta espinosa. Les carícies, els afalacs de persones roïnes poden comportar males seqüeles.

466. Qui a terra jau, d’alt no cau. Qui no s’arrisca no es pot fer mal.

467. Qui sempre té un pa al rebost, de fam no mor.

468. Roba vella i delit nou, lleven sou darrere sou.

delit: ànim, empenta / lleven: de llevar, produir, donar fruit. Aprofitar bé els recursos i treballar amb afany dóna recompensa.

469. Al mascle, el braó; a la femella, el ploricó. Concepte tradicional d’allò que correspon o escau a cada sexe.

470. Al qui abans de fer, reposa, bona estaca o bona llosa. Al gandul se l’empenta o se’l deixa.

471. Qui estossega i rumfla, ni corre ni trumfa.

rumfla: loc. per rufla, de ruflar, respirar pel nas fent soroll / trumfa: de trumfar, en certs jocs de cartes, vèncer amb un trumfo (atot) una altra carta. Una persona dèbil i delicada no pot comportar-se com una altra en bon estat de salut.

472. Home borni i gos cadell, sempre tresquen de gairell.

de gairell: obliquament, de costat. Les tares i la inexperiència no deixen obrar rectament.

473. Compte amb la poma, Ramona, que per culpa de la poma ens va ben fúmer una dona.

fúmer: vulg. fotre. Referència bíblica a Eva.

474. És tan espavilat en Creus que quan ha de fer un compte compta amb els dits de mans i peus.

espavilat: avisat, eixerit. Dit irònicament de qui se les dóna de trempat sense motiu.

475. La qui no cova ni pon, cap a l’olla a fer bon brou. Dit de la gallina estèril.

476. Qui va molt amunt i avall, poc engreixa el seu cabal. Qui trasteja sense un objectiu fix no prospera.

477. Mariner que vetlla poc, adormit l’atrapa el xaloc.

xaloc: vent càlid del sud-est procedent de l’Àfrica (sirocco).

478. Bon aire a tot el que faci flaire; mon rebuf a tot el que faci tuf.

rebuf: ací en sentit de rebuig.

479. Avalots i cops de puny no plauen ni en maig ni en juny.

480. Qui té feina i no la fa, no cull ni palla ni gra.

481. Al qui fuig, no el reté ni pudor ni enuig.

482. La mestressa de n’Ordeig: bon safareig i bon ormeig. La persona curosa, diligent, té la casa neta i l’utillatge en bon estat.

483. El taverner assenyat, d’ara i de l’antiguitat, sempre té el pou al costat del carretell encetat.

carretell: bóta petita d’uns 30 litres de capacitat. Fent al·lusió a fama que sempre han tingut els taverners de batejar el vi.

484. De llevant o de ponent, avui pluja, demà vent.

485. Tant la grívia com el tord procuren per la videta, cada u el millor que pot.

grívia i tord: ocells de la família dels túrdids, de mida petita o mitjana, granívors i insectívors.