GLOSSES A «QUINCALLA»

1. El gat miola, el poll piula i el parent que em deu diners, quan els hi demano, xiula.

2. Qui duu prou feix no vol escreix.

feix: càrrega dura de portar / escreix: el que s’afegeix de més, allò que sobrepassa una mesura.

3. L’ermità de Sant Pau renya sempre l’escolà, perquè jugant perd la clau i deixa la porta ençà.

deixar la porta ençà: deixar la porta ajustada, tancada sense girar la clau al pany.

4. A qui pesa figues, que deu tenir son no li diguis.

Pesar figues: es diu de qui s’encodormeix estant assegut i caboteja (cabotejar = fer cabotades: moviment del cap endavant, endarrere, de costat) o capcineja (capcinejar = fer capcinades: moviments amb el cap, fer becaines —en Becaina era un bandoler a qui van capturar mentre dormia; s’hi inspira la dita «fer la fi d’en Becaina»).

5. Quan el gresol duu cremall, pluja o vent per a tu o per a ell.

gresol: llumenera, llàntia; també, recipient emprat per a la fusió de metalls / cremall: tros de llenya o carbó que fa fum. Referit als símptomes que indiquen allò que pot esdevenir.

6. A aquell que per forquilla gasta els dits, un picot i bon profit.

un picot: en el sentit de picar els dits, escarmentar.

7. Desenganya’t, Rabassó, allà on no hi hagi hagut mai so, mal podrà haver-hi ressò. Dit altrament: Allí on no hi ha hagut euga, mai no hi podrà haver pollí.

pollí: cria de l’euga, poltre, -a.

8. Molts cops puny força més un gruny que un puny.

puny: del verb punyir, colpir l’ànim / gruny: del verb grunyir, reganyar, renyar, reptar.

9. Mal escateix o cava aquell que no pot dir fava.

escateix: del verb escatir, esporgar / no poder dir fava: quedar sense alè. Qui està fatigat no pot fer la feina ben feta.

10. Amb pebre i sal adobada, pot passar la carn passada.

adobada: assaonada, amanida, condimentada amb espècies.

11. A qui empassega dos cops en el mateix roc, no el facis mestre ni rector.

12. El qui s’avesa a mentir, de mentir no es pot desdir.

s’avesa: del verb avesar-se, acostumar-se / desdir: no mantenir un costum, la promesa o la paraula donada.

13. La nora de ca n’Artigues, quan té figues vol raïms, i quan té raïms vol figues. Denota un caràcter indecís, cagadubtes, o bé de mal acontentar.

14. La pubilla i l’indiot fan goig de lluny i de prop.

15. Qui no pixa no guixa.

guixa: del verb guixar en sentit figurat, equivalent a rutllar.

16. Qui a peu va, cap ruc no el pot desmuntar. Si hom no s’enfila, no pot caure.

17. El qui la mala herba plany, la bona passa per any.

passa per any: de passar per any, no haver-hi collita fins a l’any següent, deixar perdre l’anyada per no tenir-ne cura.

18. Qui no buida el femer no omple el graner. Si no hi ha adob, la terra no rendeix.

19. Si de nit vetlles i de jorn dorms, Déu t’allunyi dels meus entorns. Del gandul, tothom en fuig.

20. Dolent hereu, el qui en pau deixa la guineu. Mal administrador qui no protegeix el patrimoni.

21. De bon goret, bon esplet.

goret (o guaret): llaurada (també deixar un any la terra en repòs) / esplet: collita. La terra ben treballada dóna bona anyada.

22. El senyor rector a la trona i el gat amb la majordona.

trona: mena de balconet adossat a un mur de la nau principal d’una església a una certa alçada que servia per a la predicació. Cadascú al lloc que li pertoca.

23. El batlle de Cabanet es fa llevar les sabates i no se sap aguantar un pet.

llevar: treure. Voler fer el senyor sense tenir-ne el comport (segons la dita: «De porc i de senyor se n’ha de venir de mena»).

24. El qui bones ungles té, gratar-se pot quan li convé. Disposar de mitjans és de molta utilitat.

25. Val més bona anomenada que bona anyada. És millor tenir crèdit que cabals.

26. Si vas a la processó, i no pots portar-hi atxa, porta-hi un ciri, Rabassó.

atxa: ciri gros i gruixut. Amb major o menor grau, cal adaptar-se a cada avinentesa.

27. De l’arbre amb l’arrel malalta no n’esperis bona branca. La branca es nodreix de l’arrel.

28. A casa d’en Pren-i-fuig mai no hi ha crits ni garbuix.

a can Pren-i-fuig: on s’hi fa una estada breu, momentània. On no hi ha res per repartir, ningú no s’hi baralla.

29. Dia cluc i home tossut per ningú tenen bon lluc.

dia cluc: dia tapat de núvols, rúfol / lluc: encert per llucar (llucar: veure, mirar). No ser ben vistos ni l’un ni l’altre.

30. Òliba i galant furtiu, de bella nit van al niu.

de bella nit: en plena nit.

31. Eina amb carrall mai no té bon tall.

carrall: rovell, adherència d’escòria que esmussa el tall d’una eina.

32. Sense aixeta ni pipó, ¿d’on treus el vi de la bóta, Rabassó?

pipó: foradet d’uns dos o tres mil·límetres de diàmetre que hom podia tapar amb una tigeta de fusta o bé amb una mica de cera, obert a la testa de la bóta, generalment a la part superior, per tastar-ne el vi abans de posar aixeta.

33. Ni l’ou a l’aigüera ni l’aixeta a la niera. Cada cosa al seu lloc.

34. D’un calderó buit, res no en trauràs, ni cru ni cuit.

calderó: caldera més aviat petita, generalment de coure. Dit altrament: D’on no n’hi ha, no en pot rajar.

35. A qui sempre reganya les dents, no l’empaiten amics ni parents.

Reganyar les dents: en sentit figurat, mostrar-se esquerp, amenaçador.

36. No empassega, Gerricó, sols qui no es mou de l’escó.

empassega: d’empassegar, ensopegar, topar amb un obstacle el peu, entrebancar-se / escó: escon, banc llarg amb respatller alt, molt adient per seure-hi davant la llar de foc i protegir-se del fred a l’esquena. Tothom qui es belluga s’exposa a tenir un accident.

37. Ja fa bona xera, qui tingui rates si no té ratera.

xera: festa, gresca (ací emprat en sentit irònic).

38. Qui fa un rot, senyal que pot.

rot: sinònim d’eructe. En sentit figurat: qui passa gana no eructa.

39. Bon llevat i foc colgat esperen la seva.

colgat: enterrat, tapat amb cendra. Contenir-se esperant una ocasió.

40. Cornudet de Pacarí: avui per a tu, demà per a mi.

cornudet (cornut): marit a qui la dona és infidel.

41. Per l’enuig no hi val sopluig.

sopluig: a cobert de la pluja (no hi val sopluig: no hi ha protecció que hi valgui).