970. Amb boig o amb gasiu a frec, no vius ni menges a pler.

gasiu: avar, garrepa, ganyó / a frec: molt acostat, gairebé tocant / a pler: de gust, agradosament. Hom es pot trobar incòmode prop de segons qui.

971. Ni tot molleda ni tot crosta: un bon pessic de cada mostra.

molleda: dial. de molla, part tova interior del pa. No és bo de prendre posicions extremes o radicals, més val adoptar una actitud moderada.

972. Escodrinya, sedasser, si no tens res més a fer.

escodrinya: d’escodrinyar, rebuscar, explorar amb minuciositat, escorcollar / sedasser: xafarder, tafaner.

973. Qui roda de la Seca a la Meca sol passar de llarg la fleca enc que estigui mort de fam.

rodar de la Seca a la Meca: anar d’un lloc a l’altre sense rumb fix; deambular, caminar sense objectiu / fleca: forn de pa. Aplicat a qui va perdut per la vida.

974. Diu el barrut d’en Climent: «On hi ha absent, pren-li el seient!».

barrut: el qui no té escrúpol de fer una mala acció sense importar-li el que diran o pensaran d’ell. Aplicat a qui s’empara de tot el que se li escau sense parar ment de si pertany a algú.

975. Dels manxecs de na Fitora, el més atuït foc arbora.

manxecs: acció d’insuflar aire amb una manxa a la caliuera d’un foc per tal de revifar-ne la flama / atuït: atordit, descoratjat, abatut / arbora: d’arborar, inflamar, excitar, acalorar.

976. Poca gana, llarg mastec.

mastec: resultat de mastegar, de triturar amb el dentat. Sense apetència hom menja lentament.

977. Pitjor que el truc és el retruc.

truc: cop, tust, patac / retruc: el fet de topar de nou amb el mateix cos, o després d’haver topat amb una altra cosa. Les recaigudes en un mateix mal, o en un mateix error, redoblen les conseqüències funestes.

978. Si jo sotjo el meu veí, és perquè ell em sotja a mi.

sotjo: de sotjar, vigilar, espiar.

979. Dels trempats surten els llassats.

trempats: en bon estat de salut, de bon tractar; ací més aviat en el sentit d’actius, diligents / llassats: lassats, fatigats sobretot a causa d’haver treballat.

980. Del que tot ho escafinyeja, en gaudeix qui va al darrere.

escafinyeja: d’escafinyejar, ser llamenc en el menjar, ser escrupolós o maniàtic a acceptar allò que se li ofereix. Hi ha qui sap aprofitar el que altres no saben valorar com cal.

981. No escarbotis la ferida quan pell nova l’ha guarida.

escarbotis: d’escarbotar, fregar, gratar, rascar (una crosta, una nafra, etc.). No s’ha de remoure un trauma, una pena, quan el temps i la naturalesa ja s’ocupen de cicatritzar-los.

982. Allò que és de mal coure és de mal roure.

roure: rosegar.

983. Si la veta es peta, cus-la tu, Pepeta.

veta: tira de tela llarga i estreta que serveix per lligar, cinta / peta: de petar, ací en el sentit de trencar, rompre.

984. Entre en Pau i en Piu en saben un niu.

en saben un niu: de saber-ne un niu, saber molt d’una cosa, tenir-ne molta experiència, molts coneixements.

985. Camús i garrell, ni jove ni vell.

camús: de nas curt i aplanat, xato / garrell: que té les cames arquejades o tortes en forma de parèntesis (signe de puntuació).

986. Més del pou que del celler, sol treure el vi el taverner. Al·ludint a la mala fama que tenen els taverners de batejar el vi, és a dir, barrejar-hi aigua per augmentar la quantitat a vendre.

987. L’angúnia d’en Calafat: que uns mengin fat i uns altres salat.

angúnia: malestar psíquic, ànsia. Dit de qui es preocupa per banalitats.

988. El qui ensiborna pren i no torna.

ensiborna: d’ensibornar, enganyar, induir algú a fer allò que no faria per pròpia voluntat. Dit de qui per fer-se seva una cosa es val de males arts.

989. «Mal cric-crec et facin els ossos, tant els petits com els grossos!», ronca el gitano arborat a qui no es deixa prendre el crestat.

cric-crec (o cric-crac): so onomatopeic que reprodueix el soroll del xoc repetit entre dos cossos / ronca: rondina / arborat: en el sentit d’acalorat, excitat en alt grau / crestat: pollastre.

990. Els desperts i els malalts, mai no van a tornajornals.

desperts: ací en el sentit de perspicaços, deixondits, llestos / tornajornals: correspondre’s (l’un a l’altre) en els serveis, estar a la recíproca en la prestació d’ajuts, favors, etc. Hi ha qui no és agraït per malícia i hi ha qui no ho és per impotència.

991. A cal Beco del Racó, que couen el bo i millor, si no hi duus la bossa plena, et llampen d’un «Déu te’n do».

et llampen: et fan fora ràpidament.

992. No facis cas del fadrí que, encara que es rau la cara, sols s’hi troba pèl moixí.

fadrí: noi jove; també dit del solter, que no s’ha casat mai / rau: de raure, afaitar / pèl moixí: pèl suau, el primer que surt en posar barba. Cal distingir qui vol representar més que no és.

993. Enmig dels teus i els del carrer, no siguis tu un banyarriquer.

banyarriquer: insecte que rosega la fusta excavant-hi galeries. Ací emprat en el sentit de corcó, empipador, porfidiós.

994. A la sogra i a la truja, les deixes de la tremuja.

truja: femella del porc / deixes: deixalles / tremuja: dipòsit en forma de tronc de piràmide, o tronc de con, invertit que fa d’embut per passar-hi aliments, grans o altres matèries. Denota menyspreu envers qui no s’estima.

995. El xeric va pel pessic.

xeric: xisclet, crit agut produït per un dolor agut, espant, etc. / pessic: premuda entre els dits índex i polze d’una porció de pell o de carn, fiblada. Aplicat a l’efecte causat per una acció determinada.

996. Os (o tros) de mal roure deixa’l a lloure.

roure: rosegar / a lloure: deixar en llibertat, deixar anar; ací, en el sentit de desprendre-se’n.

997. Ni dijous gras sense sol, ni sabater sense llinyol.

dijous gras: el dijous abans de Pasqua florida, en què és costum de fer una fontada (berenar a l’aire lliure) / llinyol: fil cru empegat usat pels sabaters per cosir el cuir. A cada cosa el que més li escau.

998. Al qui curà de sa quintana, mai no li diran el mort de gana.

curà: de curar, tenir cura / quintana: quintà, camp de conreu o de pastura. Qui sap aprofitar els mitjans de què disposa mai no tindrà mancances.

999. Mònita, temps i bons fins poden més que els mals instints.

mònita: astúcia, traça del qui sap trampejar els quefers.

1000. Qui té rampa poc campa.

rampa: contracció involuntària i dolorosa d’un múscul o grup muscular que impedeix de fer un moviment voluntari / campa: de campar, passar la vida com es pot (campar-se-la: compondre-se-les esquivant destorbs i perills).