328. Qui menja a casa d’un llord sempre troba marca al got.

llord: brut.

329. Si al pou vas, i no hi vas per aigua, ¿per què hi aniràs? (més correcte: ¿per què hi deus anar?). Adreçat a qui aparenta fer una cosa per amagar la realitat del que es proposa.

330. Semal sense cornalera i mossic esterlocat, no saps mai com agafar-los: ni de front, ni de costat.

cornalera: nansa d’una semal (portadora de raïms) / mossic: nen, criatura / esterlocat: esvalotat, arrauxat, tabalot.

331. Qui es fica en un atzucac, val per ficar-se en un sac.

atzucac: dificultat, destret, mal afer. Adreçat a qui s’embranca en qüestions inextricables, en carrers sense sortida.

332. La gossa de la Coralí, quan més caça: un ratolí. Dit de qui no serveix per a gaire res.

333. El manyac de la Gornella mena a tothom amb sa esquella.

manyac: dòcil, mansoi (també és aplicat a l’animal que, obeint el pastor, se situa de capdavanter en un ramat per menar-lo).

334. Bona fe bé val mercè. Cal reconèixer la manca de malícia.

335. Quan cau aigua, no paris el sol, sinó el paraigua.

336. No sap quant fan quatre i dos i vol que el tractin de vós. A vegades la ignorància porta l’envaniment.

337. Si tens la camisa bruta, no disputis, Gallarí, quan pels ralls s’armi disputa.

ralls: xerrameques, converses en públic d’un grup de persones / s’arma: d’armar-se, ací en l’accepció de provocar, suscitar. Qui té quelcom de què amagar-se, si no vol sortir-ne escarmentat, que no intervingui per criticar els altres.

338. El qui té més fam que gana, que no s’ajaci en la cabana. La necessitat empeny a actuar.

339. No és dormint que s’agafen les llebres.

340. Si ets anella de cadena, segueix on aquesta et mena. Si ets part d’un col·lectiu, no pots defugir el destí que t’hi uneix.

341. Al terrisser d’Estanyol, gran enveja l’emmetzina, perquè en la casa veïna diu que també hi toca el sol.

emmetzina: d’emmetzinar, enverinar, en el sentit d’exasperar, irritar, enutjar. Hi ha qui no pot suportar que un altre estigui al mateix nivell que ell.

342. No deixis passar, Anton, ni un jorn sense fer quelcom. Cal no desaprofitar el temps.

343. Qui bé aprofita el femer, un jorn esdevé cavaller.

esdevé: d’esdevenir, arribar a ser, passar, succeir. El qui es fa una posició estalviant.

344. Sia de prop, sia de lluny, la llengua apaivaga o pruny.

apaivaga: d’apaivagar, amansir, consolar / ’pruny’: local. en lloc de pruu: de pruir, ferir, picar, fer coïssor.

345. Mèu, mèu, diu el gat del senyor del costat.

346. La galvana congria la gana.

congria: de congriar, generar, suscitar, formar-se.

347. Qui bé s’esmena de sos mancaments no ha pena. Qui es corregeix no mereix càstig.

348. Mai te punyirà l’agulla si li lleves la curulla.

curulla: segurament amb el significat de punta, punxa.

349. Tant el gandul com la meuca te xuclen la teva bresca. Tant ganduls com meuques —si poden— et deixen sense diners, t’escuren la butxaca.

350. Un xic tossut s’obre camí, un molt tossut va a mala fi.

xic: una mica, un poc (en una altra accepció: noi, xicot). Les exageracions són dolentes.

351. Del qui ensopega i no se’n val, no en facis gaire cabal. No cal confiar en el bon criteri de qui no es corregeix amb els contratemps i les dificultats.

352. Cap pelat, de polls es lliura.

353. Si els impòsits se’t casen amb la galvana, se’t mengen les vessanes i la cabana.

impòsits: impostos / vessana: tros de terra de conreu; mesura agrària equivalent a 2187 m2. Si hom no treballa, pot succeir que els deutes i els impostos el portin a perdre el patrimoni i a la misèria.

354. De dona de bé a meuca, pot venir d’un punt de gresca. ¿De meuca a dona de bé?, potser sí, mes… ¿què et diré?

gresca: disbauxa, excés, orgia. Un mal moment propiciat per una situació d’eufòria pot desencaminar fàcilment una persona, però és més difícil que es pugui rehabilitar.

355. Al qui va descalç, les sabates no li fan mal.

356. Entre el que és massa i el que és poc, es troba el que és just, Gabiroc.

357. El qui va sempre en manlleu, altres fan meu del que és seu. Qui s’acostuma a viure de préstec sol anar a la ruïna.

358. El qui avança al fi s’atansa.

s’atansa: d’atansar-se, acostar-se.

359. Pensa, encara que siguis jueu, que entre el meu i el teu hi ha Déu.

jueu: els jueus tenien fama d’usurers.

360. Si vols tirar aigua al vi, sigui al teu, no al del veí. No subordinis les preferències dels altres a les teves.

361. De gram i garlaires, Xita, mai se’n malmet la collita.

gram (o agram): herba molt abundant en els camps, de mal extirpar, sobretot en els erms. Així com el gram mai no s’elimina del tot, dels xerraires tampoc no se’n perd la mena.

362. Enc que no plogui; si trona, no et posis la roba bona. Cal ser previngut en presència de signes inquietants.

363. Tant un pessic com un petó, segons qui els fa, Rabassó. Una mateixa cosa pot agradar o desplaure segons la procedència.

364. Del golut i el canyiula, ni l’ajuda ni la piula.

canyiula: persona magra, escarransida / ajuda: preparació líquida que s’injecta com a medicament a l’intestí gros mitjançant una cànula; ènema / piula: pet.

365. Deia la vella Xibel·la: «Qui pela no apella, qui apella no pela».

pela: de pelar, llevar la pell / apella: d’apellar (loc.), pellar, posar pell. Hi ha accions que s’exclouen perquè són de natura contraposada.

366. El voler, millor que l’eina, ajuda a fer bona feina. La voluntat supera els mitjans.

367. Més fi que el més fi rasó, talla la llengua, Rabassó.

rasó: dial. rasadora, rasador; en lloc de raor, instrument d’afaitar, navalla. Segons què es diu pot causar més dany que una eina de tall.

368. Roba bruta i dit podrit, ni per a tu ni per a l’amic.

369. El gall mut i sense cresta, que en farà poca de gresca!

370. Malament qui tot ho troba dolent, però pitjor qui tot ho troba massa bo. És nociu i contraproduent tot allò que passa de mida: tant per un extrem com per l’altre, per excés o per defecte.

371. Si cau la paga a la fi, no et quedis a mig camí. Cal acabar l’empresa començada si hom vol heure’n el profit.

372. Amb bon vent i barca nova, de bon patró no escau prova. Amb bona mar tothom és bon mariner.

373. Els ossos per al gos, la llonza per a vós.

llonza: tall de carn adherit a una costella. A cadascú el que li correspon.

374. Qui massa prem, Vallicrosa, a esbotzar quelcom s’exposa.

prem: de prémer, pitjar, pressionar / esbotzar: rebentar. Si es vol explotar en excés un benefici, es perilla de perdre’l tot.

375. Qui graons puja, amunt va; qui els baixa, torna a peu pla.

376. Del bon blat, la bona farina al sac. Cal escollir i guardar allò que és de qualitat.

377. Del jove, rampell; mesura, del vell. Cada edat té el propi comportament.

378. Vell velleruc, més moll que eixut.

velleruc: vellard, amb aspecte accentuat de vell. Referit a qui ja no pot controlar l’orina ni tenir prou condícia de la persona.

379. D’aquell qui no té senderi, ni es vesteix ni es calça en Deri.

senderi: seny, judici. De qui no té discerniment, ningú no se’n pot refiar.

380. De les falles d’en Franquesa el veí en treu fortalesa. Sempre hi ha qui s’aprofita dels errors aliens.

381. Si el món ha d’ésser complet, ni tot vermell ni tot verd. S’ha de ser tolerant i acceptar la diversitat.

382. L’un m’infla, l’altre em desinfla i l’altre em fa la punyinfla.

punyinfla: pop. punyeta. Per un mateix cas, ningú no es comporta igual.