694. L’embruix d’una bella bruixa dóna neguit al cau de cuixa.

embruix: sortilegi; ací, allò que captiva, el fet d’exercir una influència sobre algú / bruixa: dona que practica la bruixeria, fetillera; ací en el sentit de dona atractiva / neguit: desassossec, excitació / cau de cuixa: entrecuix, òrgans genitals.

695. Si fermes l’ase on l’amo vol, encara que un llamp l’hi mati, no iràs a l’infern, Pallol.

fermes: de fermar, lligar, subjectar, amarrar. Si hom obeeix el que li manen al peu de la lletra, no té cap responsabilitat en les conseqüències.

696. Aquell que per gust s’envesca, s’ha de quedar envescat si ell mateix no es desenvesca.

s’envesca: d’envescar-se, quedar-se enganxat en el vesc; ací, en sentit figurat, embolicar-se, complicar-se la vida (vesc: substància apegalosa extreta de la planta del mateix nom).

697. Dona ventruda i confés sord, al qui en plagui Déu l’engord.

confés: el qui ha confessat / Déu l’engord: corrupció de Déu l’en guard!

698. És tan ferm en Tresorí, que trobant tan fluixa l’aigua, sol rentar-se els peus amb vi.

ferm: que no cedeix, que no vacil·la.

699. Amb el qui menja amb els dits no hi encaixis, si em vols creure, ni de dies ni de nits.

encaixis: d’encaixar, dues persones donar-se la mà. Del tracte amb persona grollera hom pot sortir-ne malparat.

700. Diu don quarto al xavo: «Fes-te enllà, pollós». I el xavo contesta: «Vós valeu per dos».

quarto: moneda d’aram castellana que circulava a Catalunya al segle xix (usat en plural: quartos, diners) / xavo: moneda de coure que valia mig quarto.

701. El qui té ungles i bec pot passar per tot indret. A qui té poder no se li oposen obstacles.

702. Amb gipó de carmesí o sota faldilla oldana, jo et diré si ho vols oir: «Tant vals tu com ta germana».

gipó: peça de vestir femenina amb mànigues, que cobreix el cos des dels muscles fins a la cintura / carmesí: vermell fosc tirant a blau / oldana: gastada per l’ús. L’abillament no canvia la persona.

703. El porfidiós i el jueu treuen dobles de la veu. Els obstinats i els avars saben canviar el discurs segons llur conveniència.

704. Quan del cel ens baixa, ho guardem fins a la caixa. Tenim una naturalesa que no canvia des que naixem fins que morim.

705. Mentre el pa no surt del forn, no hi ha engrunes per l’entorn.

engrunes: fragments.

706. Missenyora, prop de vós no hi acampen gat ni gos.

acampen: d’acampar, establir-se en un lloc discrecionalment. Al·ludint a una persona amb la qual fa de mal tractar.

707. Quan no està plena la bóta, és quan xarbota.

xarbota: de xarbotar, sacsejar un líquid dins l’atuell o el recipient que el conté, o agitar-se’n la superfície.

708. Entre carais no piulen els ais.

carais: vulg., ací en el sentit de repressió, reny / no piulen: de no piular, ací en el sentit de no badar boca, de no gosar dir res. Les esbroncades no deixen lloc a les queixes.

709. Mentre l’avisat s’enfila, el taujà es desinfla.

avisat: sagaç, llest / taujà: bon jan, un que no té malícia.

710. El feligrès en munió, però sols un bon rector.

feligrès: fidel d’una parròquia / munió: colla, grup nombrós.

711. El rosec i la gana esquiven la galvana.

rosec: dolor físic o moral persistent / esquiven: d’esquivar, evitar, eludir, fer marxar / galvana: peresa, mandra.

712. Jugador com un gatet, grunyós com un estrafet i més gandul que un paller…, ja està fresca ta muller, Badoret!

grunyós (grunyidor): rondinaire / estrafet: deforme, esguerrat / paller: ací comparat amb la peresa, indolència (hi ha la dita dormir a la palla: ignorar, no estar al corrent d’allò que pot interessar).

713. Per Déu procura el bon frare i per ell el bon compare.

compare: padrí, company; ací, potser en el sentit d’interessat, individualista.

714. Per verí, les abelles; els conills, per orelles.

verí: metzina, líquid tòxic que expulsen les abelles amb el fibló. Allò que caracteritza cada individu.

715. Quan medita en Barnossell, pobre d’altri i pobre d’ell. Aplicat a qui no té cap idea bona.

716. A qui es fa ric contra tu i jo, amb maules i picardies, no li planyis tots els dies bona batuda, Rabassó.

maules: enganys, artificis / picardies: fal·làcies, males intencions dissimulades amb astúcia / planyis: de plànyer, compadir, apiadar-se; ací, estalviar, escatimar / batuda: ací en el sentit de pallissa, surra, estomacada.

717. Qui està quietó al llit no empassega, Gelebrit.

empassega: d’empassegar, ensopegar, entrebancar-se. Qui no busca raons no pot sortir malparat.

718. Quan escotxina la guatlla, la neu dels més alts pics falla.

escotxina: d’escotxinar, cantar la perdiu o la guatlla. (En deriva l’expressió escotxinar de riure, anàloga a rebentar de riure). La guatlla sol escotxinar a l’estiu, ço que vol dir que les muntanyes altes solen estar desglaçades.

719. Vida bruta i cor roí a l’infern fressen camí.

roí: mesquí, egoista, de poca qualitat / fressen: de fressar, aplanar un camí en ser transitat o freqüentat sovint.

720. Tant si ets senzill com savi, en llevar-te prega Déu i rememora un adagi.

rememora: de rememorar, acció de recordar, d’evocar / adagi: sentència antiga, dita, frase instructiva. En començar una nova jornada o empresa, proposa’t d’observar exigència moral amb tu mateix.

721. Escataina la gallina, té alambor la clavellina, mentre modega el porcell i renilla el cavall vell.

escataina: d’escatainar, cloquejar, cridar la gallina / alambor: ufana / modega: de modegar, dial., gratar la terra amb el morro / porcell: cria del porc, godall / renilla: de renillar, ahinar, arniar, cridar el cavall.

722. El gallofa quan s’aclofa ni eixarcola ni espellofa.

gallofa: ací, gallòfol, gandul / s’aclofa: d’aclofar-se, deixar-se anar sobre les cames o sobre un seient flonjo / eixarcola: d’eixarcolar, birbar el sembrat, netejar d’herba les plantacions de verdures i llegums / espellofa: d’espellofar (dial. espellofir), treure la pellofa, esp. de la capça del blat de moro.

723. Si visc entre rics, donen rèdit els meus fatics; si visc entre pobres, tot se me’n va en bones obres.

rèdit: fruit, profit / fatics: afanys, esforços.

724. Aquell que té un dit de seny, per gust no es tira a un avenc.

avenc: cavitat profunda, abisme.

725. Si em vols creure, Bartomeu, mai no vulguis ser una nosa, ni entre els forans ni entre els teus. No s’ha de voler intervenir on hom no hi té part.

726. Que no es queixi el barrinaire, que així que cau l’aigua a doll pot disposar d’un paraigua.

barrinaire: el qui treballa (forada) amb barrina; ací barrinaire és derivat de barrinar, amb el sentit de cavil·lar, rumiar / a doll: a raig. Aplicat a qui rondina o es queixa sense motiu, només per vici.

727. Els bons santets, a l’església, i els meus fills, a la taleia.

taleia: treball, ocupació. Primer és l’obligació que la devoció.

728. Si sols et cal un pam de fil, no encetis la troca, Gil.

troca: madeixa, fil enrotllat de manera que no s’embulli. Si es pot passar amb el que és just, no cal dilapidar.

729. En Venturí de Mesurelles té una gran por de les abelles, mes, llaminer de soca-rel, a l’escudella es posa mel.

soca-rel: per complet, del tot, de cap a peus / escudella: brou aconseguit fent bullir la carn amb pasta i/o arròs, o també llegums.

730. A tota lloca, covar li toca.

covar: incubar els ous amb l’escalfor del cos. A cada mare li pertoca tenir cura dels fills.

731. Sia a peu, sia a cavall, en Savall és en Savall. Les circumstàncies no canvien la personalitat.

732. El tarlà d’en Carabassa, de fer riure no passa.

tarlà: ninot.

733. Entre polls i puces sobren fums i disputes.

fums: ací en el sentit de vanitat, orgull.

734. Si tu i jo ens coneixem bé, ¿què em diràs ni què et diré? Entre els qui recíprocament se saben les flaques (qualitats i defectes) sobren les raons.

735. Qui peüca a tot anar, anant sempre, lluny no va.

peüca: de peücar, local., ací tal vegada emprat en el sentit de temptejar el sòl amb els peus.

736. Al qui esborra més que no escriu, si no el prenen per un ase tampoc el prendran per viu.