821. No de prop, mes sí de lluny, bé m’ensolo els cops de puny.

m’ensolo: d’ensolar-se, fer de blanc (objectiu) a un projectil, a quelcom que s’ha llançat o projectat contra un.

822. Aula sense mestre i tinell sense taula, ni per veres ni per faula.

tinell: sala gran de les cases senyorials on es feien els grans àpats i les grans festes; armari del menjador per endreçar-hi el parament de taula (pisa, vaixella, etc.) / ni per veres ni per faula: ni reals ni imaginades.

823. Entre llassat i deixugat, mal es manega en Manegat.

llassat: las, cansat, extenuat / deixugat: probablement en comptes d’eixugat, amb sentit d’escurat, mancat de diners / manega: de manegar, arranjar; ací, apanyar-se.

824. Aquell qui esgarrinxa, Morlè, és senyal que té amb què.

esgarrinxa: d’esgarrinxar, esgarrapar la pell amb una punxa, una espina, etc.

825. No és pas tot que quan s’esqueixa es queixa.

s’esqueixa: d’esqueixar-se, esquinçar-se, estripar-se.

826. Si cap culpa hi té el lluert, ¿per què retreure-li que és verd?

lluert: llangardaix / retreure-li: recordar-li, reprovar-li. Màxima del poc escrupolós, per qui compta més la quantitat que la qualitat.

827. Impòsits, crancs i maldients et roseguen sense dents.

impòsits: impostos.

828. Si algú et dóna un consell, mira bé abans de seguir-lo si és bo per a tu o per a ell. Hi pot haver qui només exhorta si és interessadament.

829. Quan per arreu el bleix deixa, ningú no rondina ni es queixa.

bleix: acció de bleixar, respirar amb fatiga. Quan un mor, se li ha acabat de protestar o d’exclamar-se.

830. No farà mai bona aixera qui arruixa bé la foguera.

aixera: foc / arruixa: d’arruixar, ací en sentit de ruixar, mullar espargint un líquid sobre algú o alguna cosa.

831. Quan s’escantella la sort, arria la vela i cerca port.

s’escantella: d’escantellar-se, escantonar-se, treure cantells o caires, escalabornar-se / arria: abaixa. Si alguna cosa falla en la bona marxa dels teus afers, pren les mesures que calgui per no quedar desprotegit.

832. Si és a tort o contra furt, ton voler estarà curt, mes si l’empeny la raó, no li planyis per defensar-la astúcia, temps ni braó.

a tort: injustament / contra furt (o a furt): il·legalment / planyis: de plànyer, estalviar (mitjans, esforç, atenció) / braó: valor, coratge. No esmercis en allò que no s’ho val l’energia que cal dedicar a allò que s’ho mereix.

833. Si la xeixa t’engreixa i la perxa t’enguerxa la reixa, agafa la xerxa (joc de paraules).

xeixa: varietat de blat de qualitat extra (ací en el sentit de menjar bo) / perxa: pal llarg / t’enguerxa: d’enguerxir o guerxar-se, tòrcer, deformar-se / xerxa (dial.): xarxa. Si les coses se’t tornen revesses, canvia de projecte.

834. Els cremalls i la vilorda poc li plauen al paborde.

cremalls: trossos de llenya o de carbó mal cremats i que fan fum / vilorda: brossa / paborde: procurador de confraries religioses.

835. Carreu a carreu s’és feta la seu.

carreu: pedra tallada amb caires vius emprada en la construcció / seu: església catedral.

836. De la boira pixanera la llavor en va endarrere.

boira pixanera: boira que mulla Massa humitat perjudica la germinació de la sement.

837. Qui no mastega s’ennuega.

ennuega: d’ennuegar, sofrir un embús a la gola. Si el menjar no és ben trinxat a la boca, hi ha el perill que s’engargussi l’esòfag.

838. Si no vols empassegar, trisca a peu pla.

empassegar: ensopegar / trisca: de triscar o trescar, caminar.

839. L’apotecari i l’escarceller, enc que hi vulguis passar comptes, cap rebaix no podran fer.

escarceller: guardià d’una presó. Ni els farmacèutics ni els guardians regategen.

840. Si oir brams no et plau, amb ases no vagis, compare Barjau. (O bé: Qui no vulgui pols que no vagi a l’era).

841. Qui porta un gep no té assossec.

gep: protuberància formada a l’esquena / assossec: calma, tranquil·litat.

842. Nafra apellada ja és mig curada.

nafra: ferida, trenc, esgarrany, generalment a la pell / apellada: d’apellar, formar pell, posar-se pell nova sobre una ferida.

843. Pagès que poc espellofa, poc es cofa.

espellofa: d’espellofar, llevar la pellofa / cofa: de cofar, cobrir el cap (amb un capell, casquet…). Qui fa poca collita no pot rumbejar gaire.

844. Qui no posa ble al llum no té flama ni té llum.

ble: cordó, cinta, filament que s’encén en els ciris, les espelmes i en els llums d’oli i petroli.

845. Té gran pena la pubilla perquè avui se li ha petat el cordó de la cotilla.

petat: de petar, trencar, rompre / cotilla: faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que duien les dones per cenyir el cos i fer de sostenidor dels pits.

846. Fort o fluix, que tingui gruix. Màxima del poc escrupolós, per qui compta més la quantitat que la qualitat.

847. És tan trempat en Baruc, que no té un minut de lleure per fer un esternut.

848. Tant si voleu com si no voleu, en tot afer i en tota feta sempre hi ha un hereu. No hi ha res que es quedi sense amo.

849. Fams i desventrellaments no estan per esperes ni per compliments.

desventrellaments: diarrees. Les necessitats apressants no admeten dilacions.

850. No hi ha cap niu ben bé niu que en ell manqui el caliu.

caliu: brasa, cendra encara viva; ací en sentit d’amor, cordialitat.

851. Tot eixam de bona mena quan és son temps eixamena.

eixamena: d’eixamenar, sorgir un nou eixam del que l’ha originat. Tot ésser està subjecte a les lleis de la natura.

852. Per la cua o amb la pinça, Barrabàs, agafa el que et ve de pas.

pinça: instrument amb dos braços que permet agafar o retenir coses petites. No convé desaprofitar allò que ve de trobes, que escau per casualitat.

853. No tots els que saben agrumar saben pescar.

agrumar: escar, atreure el peix amb esquer.

854. El qui viu de llepolies mai no peta de gras.

llepolies: llaminadures, aliments poc consistents / peta: de petar, ací en el sentit de rebentar, morir.

855. Del mal embruix, el cel s’escruix.

embruix: sortilegi, poder dels esperits / s’escruix: d’escruixir-se, commoure, trasbalsar l’ànim.

856. Pern que cruix, o està malmès o està fluix.

pern: barra metàl·lica que serveix d’eix per unir dues peces i que pot facilitar el moviment de cada una respecte a l’altra / cruix: de cruixir, fer soroll de fregadís. Al·ludint a allò que no pot funcionar bé per defecte o tara, o bé als símptomes del mal comportament d’una persona.

857. Mal cosiràs el jupetó amb l’agulla espuntada, Rabassó.

jupetó: jupetí, armilla de pagès / espuntada: amb la punta trencada o esmussada, roma.

858. Mentre hi ha panteix hi ha bleix.

panteix: dificultat de respirar, també la d’un moribund / bleix: respiració cansada.

859. Orb i talp a les palpentes furguen.

talp: animal mamífer, semblant al ratolí, que excava galeries en prats i camps on cria i viu, de costums generalment nocturns (a l’Empordà, taup) / a les palpentes: explorant el contorn i el camí amb les mans per falta de visibilitat / furguen: de furgar, explorar remenant amb les mans o burxant amb un pal. Aplicat als qui volen entremetre’s en un afer sense conèixer-ne la natura.

860. Al qui pertany a un estament i com d’altre es comporta, si em vols creure, Climent, no li badis tu la porta.

estament: categoria, posició social / badis: de badar, ací en el sentit d’obrir. Cal desconfiar de qui no es comporta d’acord amb la seva condició.

861. On hi ha engrut, si no és avui és demà que put.

engrut: brutícia adherida a la pell o als vestits. Les malifetes, per més que es vulguin amagar, tard o d’hora es manifesten.