862. Dobla al puny i el torb ben lluny.

dobla: antiga moneda d’or / torb: temps dolent, orc; en un altre sentit, desori, confusió. Expressa el desig de vida tranquil·la i sense mancances.

863. Un bon albarà si calla avui, parla demà.

albarà: document en què consta un permís, una obligació o altres declaracions. Allò que consta escrit pot manifestar-se en qualsevol ocasió.

864. Al segador esporuguit, la falç li marxa dels dits.

esporuguit: acovardit, acoquinat, estamordit / falç: eina per segar, volant. A qui li falta ànim els mitjans li són sobrers.

865. Quan tenen set, el que les mans li tremolen beu a morro i el vailet beu a galet.

beu a galet: beu del raig que fa caure del galet (broc petit d’un càntir, d’un porró).

866. S’han de destriar bé les coses, sol aconsellar l’Erasme: «Per exemple: una és un blasme i una altra un cataplasma».

blasme: acció de censurar, reprotxar, reprovar / cataplasma: remei que s’aplica externament sobre la pell mitjançant apòsits de gases o draps impregnats de substàncies medicamentoses, emplastre.

867. Un minúscul gra esborrat pot dur un home al fossat.

esborrat: produït per una esborradura, infecció de la pell / fossat: sepultura. Petites causes poden tenir grans efectes.

868. Roba vella i esmolada no dóna per la temporada.

esmolada: gastada pel fregadís. Cal no confiar en la durada d’ajuts o suports poc consistents, poc sòlids.

869. Sia amb fitora, sia amb xerxa, aquell qui vol pescar pesca.

fitora: forca de dues o més pues que serveix per pescar / xerxa (local. l’Escala): xarxa. Amb voluntat i tenacitat s’aconsegueixen els objectius.

870. Ni aigua tèrbola ni mossics amb massa vèrbola.

tèrbola: poc transparent, mancada de limpidesa; confusa / mossic: mossicot, nen; dim. de mosso, noi gran, minyó / vèrbola: loquacitat de qui parla o garla sense interrupció (verbagàlia: qui té molta vèrbola).

871. Quan se li embussa l’aigüera a la nora d’en Canús, s’agenolla i a Déu prega que la lliuri de l’embús.

embussa: d’embussar, obstruir, posar-se un embús, un tap en una canonada. Hi ha qui tot seguit demana ajut per resoldre una petita contrarietat. Expressat altrament: Hi ha qui es nega en un got d’aigua.

872. Déu t’ho pac, mestre Veguer, que a tots els llecs que ensinistres, a tots ensinistres bé.

Déu t’ho pac: Déu t’ho pagui / llecs: faltats de coneixements en una matèria. En les congregacions religioses, profés que no rep l’ordre sagrat / ensinistres: d’ensinistrar, educar, instruir en una art, un treball, etc.

873. El gendre d’en Carabassa de tot ronca que en té poc, quan no ronca que en té massa.

ronca: de roncar, ací en el sentit de rondinar, botzinar, mormolar. Dit de qui no està content de res. Altrament, dit d’aquell a qui ni el rei li és bon mosso.

874. Qui no té llit però té catre encara se’n pot escoltar quatre, mes qui no té catre ni llit, aquell sí que està ben guarnit!

catre: llit lleuger, generalment bast, d’una sola plaça / escoltar-se’n quatre: tenir per anar passant sense estretors / estar ben guarnit: ací, en el sentit de tenir un esdevenidor poc falaguer, males perspectives.

875. Per si era grívia o tudó, es van barallar els Garola, i no se sap qui té raó, puix l’ocell… encara vola.

grívia: ocell de la família dels tords / tudó: ocell de la família dels coloms. Disputar sobre qüestions intranscendents és perdre inútilment el temps.

876. L’isard, el dard i el pensament corren de pressa com el vent; la mà que dóna i l’any de dol van a poc a poc com el cargol.

isard: animal semblant a la cabra, salvatge i molt veloç / dard: arma semblant a una llança petita que es tirava amb la mà.

877. Qui pel camí s’esgarria, enc que tresqui, no en fa via.

s’esgarria: d’esgarriar-se, sortir del camí dret, perdre’s / enc: encara / tresqui: de trescar, caminar de pressa, afanyar-se / fa via: està poc temps a fer una cosa.

878. ¿Sabata amb sivella i jupetí vermell? Deixa en pau la rella, vés-te’n al consell.

sabata amb sivella: dit del calçat de mudar, de luxe / jupetí: armilla de pagès / rella: peça de ferro de l’arada que s’enfonsa a terra per obrir solcs. Hom ha d’anar equipat segons la tasca que fa.

879. Bossa curta i llarga set, no a got ple, sols a galet.

bossa curta: tenir pocs diners / galet: broc petit d’un càntir, d’un porró (beure a galet: beure a raig d’un càntir, d’un porró, etc.). Hom s’ha d’adaptar a les seves possibilitats.

880. Al mandra i al regater se’ls torna agre el vi del celler.

mandra: mandrós, gandul, peresós / regater: regatejador, que procura escatimar (de regatejar, discutir el preu). Els uns per desídia i els altres per avarícia deixen perdre els béns.

881. El barbamec del cantó mai no ha fet osca al rasor.

barbamec: home que no té pèl a la cara, mec / osca: trenc en el tall d’una eina / rasor: raor, ganivet d’afaitar, navalla. No se li espatllarà mai un instrument a qui no se’n serveix.

882. Qualsevol cabdell ben fet vol bon encetall primer.

cabdell: rotlle de fil, veta, etc. / encetall: ànima de cartó, fusta, paper, etc., sobre el qual s’enrotlla el cabdell. Un bon començament és garantia d’èxit en una empresa.

883. Bons talls i bona catifa no se solen treure a la rifa.

catifa: teixit gruixut per recobrir el soler de les sales i habitacions, també usat com a ornament. La prosperitat i el benestar no són obra de l’atzar; no acostumen a caure del cel.

884. Amb els sonsos i els badocs no hi vulguis veres ni jocs.

sonsos: mancats de vivesa, vitalitat; sense atractiu ni gentilesa / badocs: aturats, encantats / veres: veritat; ací en el sentit de relació, confiança.

885. Fins que no hi ha passat la dalla, la tija del forment mort no es torna daurada palla.

tija: canoca, canya, guaix de les herbes i cereals / forment: blat xeixa.

886. Bona joga: el marit amb la muller i el sogre amb la meva sogra.

joga: de fer joga, avenir-se, complementar-se (fer joc: adir-se, harmonitzar).

887. Déu te do fanfàrria, mestre Gatell: jupetí de grana amb botons d’argent, les calces arnades i molsa al clatell.

fanfàrria: jactància, envaniment, ostentació / jupetí: armilla de pagès / calces: pantalons / molsa al clatell, ací en el sentit de tenir el clatell ple de pèl (també tenir llana al clatell): denota credulitat, incultura, niciesa. Aplicat al vanitós ignorant pres d’una fatuïtat que encobreix ignorància i misèria.

888. Qui ho perboca no ho paeix.

perboca: de perbocar, vomitar, treure per la boca.

889. L’àliga i el gafarró, encara que ambdós tinguin ales, no fan parell, Rabassó.

gafarró: ocell de constitució petita com el pardal o el rossinyol / fer parell: assemblar-se, fer conjunt dues coses, persones o animals en l’aspecte físic, en la manera de procedir, etc. Coincidir en algun detall o particularitat no vol dir que dos subjectes es puguin incloure en una mateixa natura.

890. Sacsons i vions als gipons escauen, però no als calçons.

sacsons: plecs en una roba que permeten escurçar-la o allargar-la / vions: llistats estrets i longitudinals en un teixit / gipons: peces de vestir que cobreixen el tronc femení des dels muscles fins a la cintura / calçons: calces, pantalons.

891. El que té bon gruix no es vincla ni cruix.

vincla: de vinclar, corbar, doblegar, flectir / cruix: de cruixir, fer soroll com d’esqueixat o d’esquerdat. Allò que té prou solidesa no dóna mostres de defallença.

892. A tot coll li sobra un goll.

goll: tumor que es fa a la tiroide; el goll pendular és un bony gros que penja davant el coll.

893. Una picada de puça no enfarfega ni engargussa.

enfarfega: d’enfarfegar, excés de matèria o de components que destorba, molesta o fa nosa / engargussa: d’engargussar, ennuegar, obstruir alguna cosa el conducte estret de la gola. Una petita molèstia no ha de provocar cap contrarietat ni desfici.

894. Allò que és estantís, padrí, no fa ni per a vós ni per a mi.

estantís: passat, ranci, corromput.

895. Qui té feina i la vol fer, no fa estaries pel carrer.

fer estaries: entretenir-se, torbar-se, romandre llarga estona en un lloc. Qui és diligent no perd el temps en va.

896. Blat dallat ans de granar ja no el pots tornar a sembrar.

granar: fer gra un cereal, madurar. La llavor que no és ben assaonada no té capacitat de germinació.

897. Quan el dany ve de l’arrel, no l’adoben temps ni zel.

adoben: d’adobar, reparar, recompondre / zel: atenció, cura. Un defecte que ve de natura no té esmena.