536. La casa del veí, tothom la sap de ben regir, encara que a casa d’ell tot hi marxi de gairell.

de gairell: no anar dret, no enfocar ni menar un afer com caldria.

537. Ni tap fluix, ni passera sense gruix.

passera (també palanca): bastiment, estructura feta amb posts o taulons de fusta, i també amb peces metàl·liques, per facilitar el pas entre les vores d’un rec, d’un torrent, i també entre un vaixell i el moll.

538. No sempre el qui més se t’arrima és sempre el qui més t’estima.

539. Allà on mai se n’hi posa i sovint se’n treu, aviat s’ha de dir: «Manela, un mos, per l’amor de Déu».

mos: queixalada, bocada, bocí (generalment amb referència al pa).

540. Qui res no pensa no es repensa.

repensa: de repensar, tornar a pensar, canviar de parer després de pensar-hi.

541. Allà on no hi hagi de què, no hi vagis a cercar res.

542. Qui es posa en un relliscai no pot dir: «No cauré mai».

relliscai (dial.) = relliscall: lloc, indret on és fàcil de relliscar.

543. Entre polls i puces, tant valen les avinences com les disputes.

544. En Gallerí de Forment, quan no pot matar formigues, surra la dona i el nen.

surra: natjada. Ací en el sentit de surrejar, ataconar, apallissar. Dit de qui no té valor per enfrontar-se a un altre en igualtat de condicions i abusa del dèbil.

545. El gandul d’en Carinyena, quan es diu de treballar, acostuma a contestar: «Pel que el món ha de durar, trobo que no val la pena».

546. Apar gran senyor en Carralses i, amb tot, dia per altre es pot dir que s’ho fa a les calces.

Apar (ant. d’aparèixer): sembla, de semblar. / fer-s’ho a les calces: embrutar-se els calçotets.

547. El feble, gruny; el fort, puny.

gruny: de grunyir, rondinar / puny: de punyir, punxar, colpir.

548. Qui gepa tingui, l’esquena no doni.

no donar l’esquena: no mostrar l’esquena, no posar-se d’esquena.

549. Val més fam que gam. La fam té cura i el gam duu a la sepultura.

gam: malaltia.

550. Allò que catxa no estarrufa.

catxa: de catxar (dial.), prémer, aixafar / estarrufa: d’estarrufar, eriçar, dreçar, esborrifar.

551. El ferreny de Cadiràs, quan s’hi posa, hi posa el braç; mes l’espurna del neulit, quan més hi posa, hi posa el dit.

espurna: ací en el sentit d’espavilat / neulit: sense vitalitat, decandit.

552. En la cobla, el vell Sambroca, com si fos tot mans i buf, tots els instruments hi toca, del fiscorn fins a l’alduf.

buf: vent produït en bufar / alduf: instrument musical semblant a la pandereta.

553. Qui més aviat tresca, més aviat bresca (o llesca).

tresca: de trescar, treballar, actuar amb diligència / bresca: de brescar, recollir la mel, les bresques del rusc / llesca: de llescar, tallar el pa a llesques.

554. Qui navega, Bartomeu, mira ben sovint al cel, encara que no cregui en Déu.

555. Qui no es cansa de picar, fins la pedra fa espurnar.

espurnar: espurnejar, treure o llançar espurnes. La constància tot ho pot.

556. Allà on manca botó, botoneres hi sobren, Pericó.

557. A qui s’ho fa a les calces, xeringues li sobren.

fer-s’ho a les calces: no controlar l’evacuació del ventre / xeringues: instruments per introduir líquids a l’anus en cas de restrenyiment.

558. Per urc, el senyor; per turc, el pastor.

urc: orgull, arrogància / turc: fent referència a cap de turc, aquell que s’emporta la culpa de tot.

559. A peu pla, fins un coix hi pot anar.

560. Si pots haver ton mos, Vicenç, per mastegar-lo no esperis que et caiguin les dents.

mos: mossegada, allò que hom pot mastegar d’un cop; ací en el sentit d’allò de què hom pot gaudir, que li pertany.

561. Si no tens porró i trenques el got, ¿amb què beuràs, Pericot? S’ha de conservar allò que ens pot fer servei.

562. Si vius a prop d’un convent i no et vols fer malveure, fes almoines, Bartomeu.

563. Qui en traspassar els cinquanta no tingui més seny que als vint, no durà gaire pa a taula ni a la llar gaire caliu.

564. Bóta buida el seny no embulla.

embulla: d’embullar, trastornar, trastocar.

565. El bon rastre a l’ajoc mena.

ajoc (en el lloc de jóc): ajocament, acció de les gallines que van a jóc, on dormen; per ext.: un bon refugi on acollir-se.

566. Si massa arran l’ungla et deixes tallar, quan tinguis pruïja no et podràs gratar.

pruïja: picor intensa, gratera.

567. La dona, prima, i la cansalada, gruixuda.

568. Qui a peu va, les anques no es maca.

maca: de macar, causar macadura, senyal que deixa una contusió. En aquest cas, pel fet d’anar a cavall, de cavalcar.

569. Ni per tallar, un fideu; ni per fiblar, un roleu.

fiblar: punxar / roleu: cilindre, corró gruixut i pesant que en l’agricultura serveix per aplanar la terra.

570. Donen més les bones pensades que les bones anyades.

571. Amb la mula massa vella i muller massa novella, ja està ben fresc en Panyella!

572. Val més un petit té que un gros te daré. Compta més el present que no pas les promeses.

573. Quan estiguis enquimerat, tanca la boca; quan estiguis massa alegroi, tanca la bossa.

enquimerat: pres de quimera, malvolença, inquietud / alegroi: ací, confiat, despreocupat.

574. De prudència i de diners, sempre en va curt en Llebrés.

en va curt: d’anar-ne curt, anar-ne escàs, tenir-ne falta.

575. Panera buida, ni pesa ni fruita.

fruita: de fruitar, oferir fruit.

576. Mentre ets viu, treballa l’hort; ja jauràs quan siguis mort.

577. Uns reganyen les costelles quan altres fan foc d’estelles.

reganyen: de reganyar, mostrar les dents o una part del cos al descobert; en aquest cas, haver d’exhibir la misèria, les mancances / fer foc d’estelles: tenir mitjans, disposar de bons recursos.

578. Bona bossa i bona taula menen més al clot que a l’aula.

bossa: diners que hom té, cabals / menar al clot (o anar-se’n al clot): morir.

579. Pollí cadell i senyor vell, l’un a la cort, l’altre al tinell.

pollí cadell: animal de peu rodó (cavall, mul, ase) jove / tinell: sala gran de les cases senyorials; armari per guardar-hi el parament de taula.

580. Les maules del llec al prior engalipen.

maules: manyes per enganyar algú / llec: laic, no eclesiàstic / engalipen: d’engalipar, entabanar, ensarronar.

581. No hi ha bona nina sense bona padrina.

582. Si no escorre la llimona, ¿per què la vol la patrona?

escorre: d’escórrer, esprémer. Ací, en sentit figurat, beneficiar-se, treure partit d’alguna cosa.

583. Planta de mala llavor no la vulguis al teu hort.

584. Qui no sap portar pa a casa, no essent boig o neulit, és un dropo o és un ase.

neulit: dèbil, sense vitalitat / dropo (o dròpol): que defuig el treball.

585. Quan a l’un i a l’altre deixis, si perds els teus diners, no et queixis.

deixis: de deixar, ací en sentit de prestar.