231. De gepic i de roí, o no se n’és en la vida, o se n’és fins a morir (o fins a la fi).

gepic: geperut.

232. El Pere del Cantarà, quan no li plau de contestar a quelcom que li pregunten, ell que es posa a cantar:

Diu que balla l’hereuet

amb la truja i el porquet

Oh, gra de matafaluga…

s’és calat foc a l’espluga

i no hi ha cap hereuet

ni cap truja ni porquet.

espluga: cova.

233. Les manyagues de gatosa mai no plauen, sempre fan nosa.

manyagues: carícies; ací en sentit figurat, fregades / gatosa: arbust espinós.

234. Qui bé maura, bé amoixa.

maura: de maurar, estovar, masegar, remoure / amoixa: d’amoixar, amanyagar.

235. El guerxo de Marinades ho paga tot amb guerxades.

guerxo: tort; aplicat a una persona, estràbic / guerxades: guerxeses, desviaments de la línia recta, tortes.

236. Qui bé amolla, bé tiba; deia el gasiva.

amolla: d’amollar, deixar anar, afluixar, cedir / tiba: de tibar, posar tes, estirar / gasiva: avara, ganyona.

237. Entre un cranc i el coix de Llés, juguen a qui corre més.

238. Entre l’enclusa i el mall, ja està fresc allò que s’hi escau.

enclusa: bloc d’acer sobre el qual, en el treball de forja, s’afaiçonen (s’enformen) els metalls a cops de martell (o de mall).

239. Allà on no hi hagi partera, la llevadora és sobrera.

240. Els molts engendren, els pocs governen. Molts els que treballen; pocs els que manen.

241. Qui catxa, no esponja; qui esponja, no catxa.

catxa: de catxar, navegar, una embarcació, per sota la línia de flotació per excés d’aigua dintre el buc / esponja: d’esponjar, en argot mariner, treure l’aigua de dintre l’embarcació.

242. El galvana i l’estornell mai no aniran de parell.

galvana: mandrós / estornell: ocell molt actiu, de vol ràpid. L’apocat i el deseixit no poden avenir-se ni congeniar.

243. El penjable, un cop penjat, ja no penja el del costat.

244. Si el passat no deixés rastre, home honrat fóra en Bonastre. Mals antecedents poden deixar una persona marcada per tota la vida.

245. Qui a la revenedoria hagi d’anar cada dia, per comprar i no vendre res, com hi ha Déu que està ben fresc!

246. Mula guita i gos perdut són de més nosa que ajut.

guita: díscola, de mal fer creure, que tira guitzes.

247. Qui menja cols, Cabirol, és molt just que pudi a cols.

248. Qui sap mentir quan li convé és que és d’arrel mentider.

249. Pasta ben maurada fa bona llevada.

ben maurada: ben treballada, ben fonyada / llevada: augment de la massa de farina pastada i fermentada per acció del llevat.

250. Allà on va na Caputxina, vol anar-hi sa veïna.

251. Al malalt de la neunella no li facis dur atuells ni panera ni cistella.

neunella: neulella, part inferior de l’estèrnum / atuells: estris, utensilis.

252. El qui té criança i seny, si no l’empenyen no empeny.

criança: cortesia, bona educació / empenyen: d’empènyer, tractar de moure quelcom amb empenta; ací en sentit figurat, fer pressió sobre algú per obligar-lo a moure’s, a obrar d’alguna manera.

253. Vergonyós i pèl moixí, amb prou feines s’atreveix a donar mostra de si.

pèl moixí: borrissol, primer pèl que surt a la cara dels adolescents / amb prou feines: a penes, difícilment.

254. Gira i volta, Codorniu; gira i volta, gira i volta; gira i volta, Codorniu, ja que estàs fora del niu. Qui es troba fora d’una empara, li cal espavilar-se.

255. Entre fra Anselm i fra Arnau regna tan bella quimera que el prior no hi pot posar pau.

quimera: ací en el sentit d’odi, malvolença, antipatia; tan bella quimera: en el sentit que de tan fonda, tan intensa com és la quimera no hi val l’arbitratge, ni que sigui d’una autoritat o d’un superior.

256. Tant per al pobre com per al ric, després del pic ve el repic. Cada acció comporta una repercussió per a tot hom indiscriminadament.

257. Per la pena ve l’esmena. Hom rectifica si escarmenta.

258. Com més gran és el castell, més esguardes, Passerell. Com més vast és un panorama, més hi ha per admirar.

259. Al qui llença la gatinada les rates se li mengen l’anyada.

gatinada: els gats nascuts d’un mateix part de la gata. Els gats eliminen les rates. Aplicat a qui no pren mesures per salvaguardar els seus interessos.

260. Si balles sol, Miramunt, a ningú fas perdre el punt. Qui obra sol no destorba.

261. En Pericot Carabassa tants fills té que no ha engendrat, que sol dir-li aquell qui passa que és el pare del veïnat. I en Pericot, molt agraït, d’un vas de vi li fa convit. Hi ha a qui li agrada que li pengin mèrits, encara que siguin falsos o fins i tot deshonrosos.

262. Pera que cau del perer que a ell torni no pot ser. Referit a allò que ja no té remei.

263. Al qui té punyent rau-rau, poc li escau d’anar al sarau.

rau-rau: malestar, dolor, rosec de consciència / sarau: festa amb ball. No està per diversions qui passa angoixa.

264. Qui fa malbé el que és seu no ofereix cap garantia que servarà el que és meu. No cal confiar allò que és nostre en mans de qui no sap administrar-se.

265. Qui raons no vol donar, raons no pot demanar.

266. Qui està sempre amb l’ai al bec, d’altri no aguanta un gemec. Aquell que sempre es queixa no pot sofrir que un altre ho faci.

267. Si mires al teu entorn, ben prompte hi confegiràs tota la història del món. Si observes bé tot el que passa al teu voltant, hi podràs veure allò que passa, si fa no fa, arreu.

268. Contra el jo, el tu; contra el tu, el jo: vet-ho aquí del que és i ha estat l’única font, Rabassó.

269. Mentre dormen tranquils el nét i l’avi, el lladre fa córrer els dits, i vetlla i rumia el savi.

rumia: de rumiar, pensar, posar a consideració de la ment.

270. «Dóna’m!», «No en tinc!»; o «Dóna’m!», «Té… El ver sagrat del mal i el bé».

271. Amb hom poc escrupolós no t’hi tractis, Bigarós.

272. Retrets i adagis, els savis els fan, mes no es fan per als savis.

retrets: reprotxes, reprovacions, censures; ací més aviat en l’accepció de comentaris, cròniques.

273. Del que tremola i cruix, allunya-te’n tant com puguis si no vols que et causi enuig. No és prudent estar prop d’allò que amenaça ruïna.

274. Sense llevat ni farina, no duran molts pans al forn ma muller ni ma veïna.

llevat: massa fermentada que hom mescla amb la farina en pastar-la per fer pa. Sense els components necessaris no es poden obtenir resultats.

275. Del gall negre i del gall blanc, cresta, fetge i el restant. El color o l’aspecte no conformen la qualitat intrínseca d’un ésser o d’un gènere.

276. Dels afalacs i manyagues, les bones són les de franc; les dolentes, les que pagues.

afalac: adulació, llagoteria. Les mostres d’afecte autèntiques són les espontànies i no pas les fetes per interès.

277. Qui el danyar porta a l’entranya, si no et pot danyar de prop, de lluny et danya.

278. De la vinya de n’Estruc, no se’n treu ni suc ni bruc.

ni suc ni bruc: dit d’allò que no té res de bo ni de dolent.

279. D’allà on manca el propi esforç, manca l’interès més gros.