138. Mala xera per qui a l’os porta l’hoste d’un renòs.

mala xera: mala cosa, mala sort / renòs: protuberància anormal que es fa sobre un os.

139. El capó amb salsa d’ametlla escau bé per a mi i per a ella.

capó: pollastre castrat de petit per engreixar-lo.

140. Qui duu vida regalada, bon bescoll i sacsonada.

bescoll: part posterior del coll, clatell / sacsonada: plec de la pell, generalment en infants i persones grasses.

141. Ni al jove ni al vell els convé llana al clatell.

portar llana al clatell: ser poc despert, deixar-se enganyar fàcilment.

142. De mal de ganyot, no en sana qui vol, sinó qui pot.

mal de ganyot: mal de coll; ganyot: faringe.

143. Per un trist poll o una xinxa, un foll em té de cap d’inxa.

foll: boig, tocat del bolet, maniàtic / inxa: estellicó, esquerdís de fusta o d’os que pot clavar-se a la pell (també: llengüeta de doble canya d’alguns instruments musicals de vent); tenir de cap d’inxa: sentir malvolença, dèria, tírria envers algú; portar mania contra una persona.

144. Qui té nafra a la creuera, si ha de seure, mala xera.

creuera: vulg. la pelvis.

145. Muller vella i lleus malalts, bons aires i poc trasbals.

lleus: pulmons.

146. Per les xacres de senyor, divertir-se i menjar bo.

xacres: tares adquirides de salut, esp. a causa de la vellesa.

147. A peu coix… per força, no per antoix.

per antoix: vulg. per antull, per capritx.

148. El senyor de Boadelles passa el dia rumiant com podrà fer mel d’abelles: i té el rusc sempre al davant. Hi ha qui no hi veu més enllà del nas.

149. Tingues-ho present, Borinot: abans cal tenir recuit si es vol tenir xerigot.

xerigot: líquid obtingut com a subproducte de diversos derivats lactis, com el recuit.

150. No confonguis, Vilobí: a la font hi vas per aigua i a la bóta hi vas per vi.

151. Fam i degolla delmen la colla.

delmen: de delmar, causar mortaldat la guerra, una epidèmia o una calamitat entre la població o en altres col·lectius.

152. La vella està motxa, la fadrina és totxa.

motxa: arc. esmussa; ací probablement en el sentit de moixa, sense vivor / totxa: ximple, tanoca, bleda.

153. Si has de travessar un toll, i no el saltes, en surts moll.

toll: clot ple d’aigua.

154. Amb dolenta eina, dolenta feina.

155. Gall sense cresta no té requesta.

tenir requesta: tenir pretendents o pretendentes.

156. No passaràs per discret si xerres a tort i a dret.

157. Ganya tendra, el peix fa vendre.

ganya: brànquia del peix, a la part de la galta.

158. Els qui sense rebre contesta truquen dos cops, o captaires o tabalots.

tabalot: persona esvalotada, poc assenyada.

159. El pobre Pau és molt pau, però encara que ell s’ho digui, que li ho digueu no li plau.

pau: ací en el sentit de persona crèdula, taujana, ximple.

160. Dona de bon lleure, dona de bon veure.

lleure: tenir temps lliure.

161. El qui és de mena gallofa sota un feix de vent s’aclofa.

gallofa: ve de gallof o gallòfol, anar feixuc / s’aclofa: d’aclofar-se, aclaparar-se, deixar-se anar.

162. Pasqua florida, esperança nodrida; Pasqua granada, esperança fruitada.

Pasqua florida: Pasqua primera o de Resurrecció / Pasqua granada: Pasqua segona o Pentecosta.

163. El gat de cal Pigallat, blanc i negre de costat.

pigallat: clapat, clapissat. Agafar retirança amb qui es conviu o amb qui s’alterna assíduament.

164. Per al vellet i el fredeluc, foc de llenya i bon peüc.

peüc: mitjó curt usat en temps de fred per anar al llit.

165. Qui té vici, té desfici. El vici comporta neguit, excitació.

166. Qui gruny no puny, qui puny no gruny.

gruny: de grunyir, rondinar amenaçant / puny: de punyir, atacar amb el puny.

167. Qui abraona no raona.

abraona: envesteix, es llença al damunt d’algú. Qui empra la força no argumenta.

168. De desagraïts i fembres palpades, mai no se’n perden les anyades.

fembres: ant. femelles, dones / no se’n perden les anyades: no se’n perd la mena, sempre n’hi ha.

169. Com un dimoni escuat, corre el que li prens el plat; mes no troba res a dir si et veu prendre el del veí. Dit de qui només procura per a ell.

170. Ni menja bé ni bé dorm, qui menja i dorm sota un pont.

171. Qui rebrega ni allisa ni plega.

rebrega: de rebregar, emmatxucar, arrugar.

172. Justícia amb malícia va contra justícia.

173. Ceba, arengada i cuixa d’oca, les tasta el nas ans que la boca.

tasta: de tastar, apreciar el gust d’una menja prenent-ne una petita porció. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.

174. Roïna lloca s’és tornada, la que per gratar el femer desempara la nierada.

roïna: mesquina, egoista / nierada: niada, conjunt de pollets nascuts d’una mateixa covada.

175. Qui fa anar la vella dalla pot comprar nova gandalla.

dalla: eina de tall de fulla més llarga i menys corbada que la falç, emprada en la feina de segar / gandalla: peça de teixit ric amb què antigament les dones es recollien els cabells. Vol dir que qui aprofita bé els estris vells pot treure bon profit del que estalvia.

176. Ni d’un cuc ni d’un bruc se’n pot treure gran suc.

bruc: arbust de fulles en ramell d’una varietat del qual es fan escombres, escombres de bruc. Hi ha la dita sense suc ni bruc: que no té substància.

177. No confonguis, Rabassó: una cosa és la cabana i altra cosa el cabanó.

cabanó: probablement diminutiu de cabana, cabanya petita.

178. Un fluix de sang sempre tenyeix de vermell i mai no pot tenyir de blanc.

179. Per al senyor de Sant Martí, toquen a missa a les dotze, i per a mi, a les cinc del matí.

180. Bones anques i cap fluix, a les llars porten enuig.

cap fluix (també tenir un cargol fluix): tenir poc seny, tenir un temperament feble / enuig: disgust, irritació. Una dona de conducta lleugera i de bon veure sol portar la discòrdia als matrimonis.

181. El nici esbulla, el murri embulla.

esbulla: d’esbullar, dispersar, esbarriar / embullar: d’embullar, fer embolics.

182. Per l’ull enllorat, tot allò que mira és entelat.

enllorat: sin. d’entelat, enfosquit.

183. No és tot u, Masdeu, una pota o un peu.

no és tot u: no és igual.

184. D’un bon badiu, se’n fa plaça o se’n fa niu.

badiu: eixida d’una casa, descoberta o porxada. La terrassa d’un habitacle pot ser un lloc de platxèria per fer-hi xerinola o una peça íntima del domicili familiar.