280. Diligència i ca despert i la llebre et vindrà a tret.

281. Allò que és som res no sap del pregon.

som: allò que és superficial, poc profund / pregon: fondo, endins, molt per sota del nivell natural. El frívol no es preocupa de conèixer a fons les coses.

282. Si vols fer-te ric amb l’horta, aixeca’t ben de matí i tanca d’hora la porta. Si vols que el treball et rendeixi, comença aviat la feina i no perdis la nit.

283. A taula i a l’aula, substància, no faula. Al cos i a la ment cal donar-los el nodriment adequat en comptes de banalitats i fantasies.

284. Qui pacta amb roí, pacta contra altri i contra si. Tenir tractes amb gent mesquina és per sortir-ne malparat.

285. El qui té dolent cadarn, bon repòs i força carn.

cadarn: refredat (ací, conceptuat de dolent, extensiu a grip, malaltia).

286. Nici qui el cloquer eixalia si hi ha gallina que hi nia.

cloquer: ací probablement en lloc de joquiner, joquer, pel caràcter onomatopeic amb cloqueig, el cloc-cloc de la gallina quan fa l’ou. (En l’accepció corrent, sinònim de campanar.) / eixalia: d’eixaliar, a l’Empordà: esvalotar, espantar el bestiar.

287. Gos que aquissa, el lladre avisa; gos que lladra esquiva el lladre.

aquissa: d’aquissar, atiar per envestir / lladra: de lladrar, amenaçar amb lladrucs.

288. No atabalis el corral si haver vols gallina o gall.

atabalis: d’atabalar; ací, esvalotar.

289. Quan la porta està badada, a bo i a dolent dóna entrada.

badada: oberta.

290. Qui del pany i la clau usa, per fer-ho sempre té excusa; qui usa de la clau i el pany, bé pensa esquivar algun dany. Dit de la persona cauta, previnguda.

291. No deixis la porta oberta ni que tinguis el ca alerta. Vol dir que no hi és de massa prendre totes les precaucions.

292. No diu per anar amb mosses, el qui hi ha d’anar amb crosses. Per emprendre segons quina feina, cal tenir capacitat per fer-la.

293. Sia despert, sia llosc, tothom sap trobar el rebost.

llosc: curt de vista. Per ext.: toix, talòs / rebost: lloc de la casa on es guarden les provisions d’aliments.

294. El Barol i la Barola es fan tots sols la tabola.

tabola: barrila, gresca, xerinola, diversió sorollosa. Dit de la parella que saben compondre-se-les sense ajut d’altri.

295. Missenyora, la veïna, sempre passa la doctrina i em furta, així que pot, sia gall, sia gallina, i, quan pot, un indiot.

passar la doctrina: ensenyar principis morals, regles de conducta / furta: de furtar, robar. Cal no fiar-se de qui no practica el que predica.

296. Com a bon tossut, en Franc sosté que la neu és negra i que, en canvi, el sutge és blanc.

sutge: substància negra que s’adhereix a les parets de les xemeneies o dels conductes per on passa el fum procedent de la combustió de matèries sòlides. Aplicat a aquell que té el vici o el costum de dur sempre la contrària.

297. Vella rica i préssec madur, polpa tova i força suc.

polpa: part carnosa comestible dels fruits. Dit d’allò que es pot esprémer per treure’n profit.

298. Val molt més pegar que rebre, si se sap quan i com es pega. En una contesa és millor dur la iniciativa, però amb coneixement del que convé de fer.

299. A la muller i a l’amic, per segur que d’ells n’estiguis, no els trenquis el plat bonic.

el plat bonic: fig., allò que hom aprecia més. Trencar el plat bonic pot ser motiu de discòrdia.

300. Menjar quan no es té gana duu enfits, còlics i galvana.

enfits: empatxos / galvana: peresa, mandra.

301. A la vora del cendrer, l’escarabat i el mixet.

cendrer: lloc prop de la llar on se sol estar calent.

302. El qui xucla de la bresca no està per sermons ni gresca. El qui treu profit d’una situació no vol ésser destorbat.

303. Sigui a cavall, sigui a peu, sapigueu sempre on aneu.

304. Amb somera vella i sogra ratxuda la coça és segura.

ratxuda: suposem que vol dir que va a ratxes o a ratxades, que té accessos sobtats de mal humor / coça: guitza.

305. No és amb caluixos de bleda ni amb fetges de rantell que s’engreixa na Roureda.

caluixos (sing. caluix): tronc de les hortalisses, tronxo; és a dir, el canó d’on broten les fulles de la col, del bròquil, etc. / rantell: mosquit.

306. No vulguis poc ni massa, la cosa justa és mesura rasa. A les mesures de gra, com el picotí, el quartà, per donar la quantitat justa se les omplia i se’ls passava la rasadora (barra de forma cilíndrica) pel vorell a fi que el recipient quedés ras de gènere: atapeït, però sense curullar.

307. Ni tot pel jo, ni tot pel tu; la meitat per a cada u.

308. El qui fa tuf de podrit, enc que de moment no ho sembli, no te’l fiquis al teu llit.

tuf: pudor, fortor.

309. Al cor, sense el fre del seny, mai no se sap quin vent l’empeny. Les reaccions emotives poden ser imprevisibles si no són controlades pel raonament.

310. Del lluc de n’Estruc no se’n treu ni suc ni bruc.

lluc: judici, criteri, agudesa mental. Del discerniment de segons qui, no se’n pot treure cap orientació.

311. Ni sense son mànec la dalla, ni el barber sense sa navalla.

dalla: eina per segar, amb una fulla més gran i allargada que la falç i amb un mànec per agafar amb dues mans. Per a cada acció cal disposar del que és imprescindible.

312. Qui fa aixera amb la garbera, ell sí que fa bona xera.

aixera: foguera / xera: negoci, xamba (dit irònicament).

313. Qui no adoba allò que espatlla, prompte dormirà a la palla. Si hom deixa perdre allò que és seu, es veurà pobre aviat.

314. No perdis la coratgia de la continuïtat. El Sol bé surt cada dia i encara mai se n’ha cansat. No cal desesperar-se quan hom es creu acabat. Sempre sorgeixen noves oportunitats.

315. Goig fan els ous en cistella, però més a la paella.

316. Si un fibló se’t clava, Arnàs, és natural que te’n lliuris, però no tallant-te el braç.

fibló: òrgan dels escorpins i d’alguns insectes que punxa. No s’han de prendre mesures radicals ni exagerades si es pot passar amb menys.

317. On hi ha un hom de mala fi, sempre hi veig un viu confrare per ponent o per garbí. De la desgràcia d’un, sempre hi ha qui se n’aprofita.

318. Qui viu d’esperances mai no fa bones anques.

anques: malucs, part superior de la cuixa. Les il·lusions no engreixen.

319. A un puny clos sempre cal tractar de vós. La prudència aconsella de respectar la força.

320. Qui fa en pau la suca-mulla no està per gresques ni bulla.

suca-mulla: l’acció de sucar pa o galeta en un suc. Qui es tracta bé vol tranquil·litat.

321. Bossa buida i geni fort? Via fora del meu hort! Gent pobra i geniüda, que no pot oferir res de bo, com més lluny millor.

322. Cadernera i esmolet refilen sempre a pleret.

a pleret: fer una cosa a gust.

323. Mentre uns piulen, altres xiulen.

piulen: de piular, parlar poc audible com el del pollet. Mentre els uns la ballen magra, altres se la passen bé.

324. Qui en el món és ric de penes fa en el cel bones veremes.

veremes: collita del raïm. El malaurat en aquest món serà recompensat en l’altre.

325. Sia anyell, sia porcell, carn no ens manqui ni a mi ni a ell. No s’han de fer escarafalls, ni demanar més del que ens pertoca, mentre tinguem el necessari.

326. Unes el pasten i altres el tasten. Sempre hi ha qui s’aprofita del treball dels laboriosos.

327. De la bona arrel ve el bon empelt.

empelt: inserció de la part d’un vegetal amb una o més gemmes en el tronc o branca d’un altre per millorar-ne la qualitat.