737. A força d’errades, si no avui, serà demà que l’encertarà en Pujades. A vegades l’atzar, la casualitat, ajuda l’incompetent.

738. El malhumorat d’en Tetes contesta als del seu entorn, si li donen el bon jorn, un fosc: «No estic per punyetes». És el comportament de l’insociable.

739. Si duus la mitja a garró, enc que et posis de levita, ningú no et prendrà per senyor.

a garró: dur les mitges o els mitjons deixats anar a baix de la cama / levita: peça de vestir masculina llarga fins als genolls que antigament usaven els barons d’alta posició (anomenada també vulgarment catracòlica). Són els detalls que valoren la persona.

740. Si els bons cavalls empasseguen, ¿què faran els que coixegen? Errar és més freqüent en els menys dotats.

741. Si inquietes el rusc, espera el que en surt!

rusc: arna, buc, compartiment fet de suro o fusta per allotjar-hi un eixam d’abelles i explotar-ne la mel i la cera que produeixen. Dita: Qui sembra vents recull tempestes.

742. Un de menys o un de més, fa pes curt o fa bon pes.

pes curt: que no arriba a fer ben bé la mesura.

743. El qui es grata rautija té o és un sabata.

rautija: ací, picor, coïssor, frisança (prop. rotija: pessigolleig a la gola) / un sabata: pej., sabatasses, toix, enze.

744. El malinquiet guitzeja i gruny en tot indret.

malinquiet: ací, probablement, en el sentit de desairós / guitzeja: etziba coces; ací, deixar anar exabruptes, sortides fora de to / gruny: de grunyir, rondinar (una persona), fer grunys (el porc).

745. Orgull de pobre, si mai manca, sempre sobra. A l’humil no se li tolera la presumpció.

746. Qui tothora renega, arreplega el que arreplega.

tothora: sempre.

747. Només que faci xim-xim ja en té prou el terraprim.

xim-xim: pluja fina que cau seguida / terraprim: terreny de secà, generalment sorrenc.

748. Muller artera sempre té pa a la pastera.

artera: astuta, hàbil, amb vivor. Dit de la dona previsora.

749. Quan sentis miolar la gata, compte amb el peix de la plata.

miolar: fer crits (miols) els gats / plata: plat més gros de forma ovalada per servir a taula. Fer cas d’alguns símptomes pot donar temps per evitar trastorns.

750. De brut i de cornut se’n ve de mena.

cornut: que està dotat de corns o banyes; dit del marit enganyat per la muller. Hi ha qui sembla predestinat a una certa condició.

751. Qui per res té lleure, sempre en té per seure.

lleure: ací, temps disponible. Dit de qui defuig el treball o les obligacions.

752. Al qui no tingui braó per urpir el del costat, enc que tingui cor d’albat el pengen sense compassió.

braó: valor, coratge / urpir: esgarrapar, ferir amb les urpes; ací, en el sentit de repel·lir amb energia els atacs, les escomeses / albat: criatura que encara no ha estat batejada, que no té ús de raó; ací càndid, innocent. El dèbil sol ser trepitjat.

753. Si el camp plaja per l’aiguat, i ets pagès de bona mena, no hi vas pas a sembrar blat.

plaja: de plajar, dial., estar inundat per una lleu capa d’aigua. Un terreny que hagi plajat no és apte per sembrar-hi. Hom ha de tenir els coneixements necessaris per fer un ofici.

754. Qui té voler i bon ull, a l’hora de sembrar, sembra, i a l’hora de collir, cull. Cada feina a la seva hora a fi que sigui rendible.

755. Al mans foradades de casa el Tarlà, diu que no li queden ungles per gratar.

mans foradades: es diu que les hi té el dilapidador, aquell que no sap retenir ni estalviar.

756. Entre entretoc i entretoc, el qui és viu es fa son lloc.

entretoc: tempteig; al·lusió indirecta en el sentit de palpeig, exploració de caire sensual.

757. Sia en somera, sia a peu, fes ta via, Bartomeu.

somera: femella de l’ase, ruca.

758. Guanya més aquell que trisca que aquell que juga a la brisca.

trisca: de triscar o trescar, treballar amb afany / brisca: joc de cartes, bescambrilla.

759. Pet de truja i bossa de llec no et treuen de cap ofec.

truja: verra, femella del porc / llec: profés que no ha rebut orde sagrat i que serveix per a les feines domèstiques en una comunitat religiosa; en un altre sentit, profà, no entès en una matèria / ofec: ací en el sentit de dificultat, mal pas, destret, necessitat.

760. Qui convenç, venç; qui venç, convenç. Amb raonament o oferint bon servei, hom es fa solvent.

761. El cellajunt d’en Tinyeta, de cort, si no te la fa és que ja te l’haurà feta.

cellajunt: que té pèls enmig de les celles formant-ne una de sola; ací, probablement, aplicat al calculador, a l’aprofitat / cort: de fer la cort, ací amb el significat d’adular, raspallar. Quan el cobdiciós deixa d’afalagar-te, és que ja ha aconseguit tot el que de tu volia.

762. Corrences i feres no entenen d’esperes.

corrences (també corredisses): necessitats inaguantables d’evacuar el ventre, desventrellament, diarrea.

763. El bon carboner, Gendrí, emmascares a desdir.

emmascares: taques de carbó o de sutge. El qui exerceix un ofici a consciència en mostra els senyals.

764. En Ton de Vilaalabau, sempre a cents i milers compta i està més pelat que un clau.

Vilaalabau (ser de): s’aplica a qui es fa autolloança, a qui ufaneja / pelat: pobre.

765. El flequer de Canapost, per xerrar de porta en porta, no té mai un pa a la post, i el sastrinyol de la Pera, per no adobar-se els calçons, ensenya fins la creuera.

sastrinyol: pej., sastre mal reeixit / calçons: pantalons / creuera: anat. anim., en els quadrúpedes, part de l’esquena on els ossos de les extremitats inferiors s’encreuen amb l’espinada; ací en l’accepció de forcat, indicant la part inferior de l’espinada anomenada còccix, vulgarment carpó.

766. A qui mai de res no troba enyor, no el planyis, puix és senyal que no té cor.

planyis: de plànyer, compadir. Qui no sent nostàlgia amb els records és insensible.

767. Ni el peu al fang, ni el malvolent al flanc.

malvolent: que té mala voluntat envers els altres / flanc: costat. Per evitar riscos convé salvaguardar les parts febles.

768. Els polls, a la lloca; els brots, a la soca. La fidelitat a l’origen és una bona norma.

769. Mentre uns peüquen, altres matxuquen.

peüquen: de peücar, terme desconegut, ací tal vegada amb el significat de fer tentines, caminar amb compte / matxuquen: de matxucar, aixafar, trepitjar sense miraments. Indica la diferència de comportament entre qui procura no causar molèsties i qui no té contemplacions ni respecte al proïsme.

770. Amb muts i fellons no hi cerquis raons.

fellons: rabiosos, irascibles, enquimerats. No esperis entendre’t amb qui no es pot dialogar.

771. Garotes i frares no estan per manyagues.

garotes (o garoines): animals marins de cos globós recoberts de pues sobre una closca calcària, d’uns 4, 5, o 6 cm de diàmetre, que conté a l’interior una polpa comestible molt apreciada / manyagues: carícies.

772. Quan trafeguis, mentre estàs pel quefer no t’hi asseguis.

trafeguis: de trafegar, canviar coses de lloc, trescar / quefer: feina, ocupació.

773. Quan va a bell raig, si no queda mota queda escaig.

anar a bell raig: efluir, sortir un líquid ocupant tot l’espai d’un conducte / mota: carena, mur de terra a banda i banda d’un riu, rec, torrent, etc. que serveix per canalitzar les aigües, esp. en les crescudes de nivell / escaig: part sobrant d’una mesura, excedent. Quan les mesures de control són superades solen quedar-ne seqüeles.

774. Al despert demana lluc, mes no el demanis al cluc.

lluc: visió, guia / cluc: clos, tancat (referit a l’ull: ulls clucs, ulls closos); ací designant qui no hi veu, qui no hi clissa.

775. Del ruc i del pec, ni la coça ni el mossec.

pec: neci, babau, totxo.

776. D’allà on put a gat, les rates s’esmunyen.

s’esmunyen: d’esmunyir-se, escapolir-se, fugir.

777. Cosidora llosca, embasta llarga.

llosca: molt curta de vista / embasta: costura amb puntades llargues per assegurar el que s’ha de cosir.