898. El qui s’encalla en l’ahir, quan encara es mou i alena, és que és mort ans de morir.

s’encalla: d’encallar-se, travar-se, no poder prosseguir una acció a causa d’obstacles / alena: d’alenar, respirar, expel·lir l’alè. Qui mentalment es queda ancorat en el passat cau en un estat d’inanició.

899. Gat estabornit no pispa el fregit.

estabornit: que ha perdut els sentits, generalment a causa d’una patacada / pispa: de pispar, rampinyar, robar.

900. Quan el fred entra al badiu, no hi valen portes ni caliu.

badiu: porxada d’una casa (també forat del nas, nariu). Si l’enemic ha pogut entrar a casa teva, les prevencions ja no serveixen de res. O bé: si hom no s’aparella un bon recer on resguardar-se del temps o de l’avidesa aliena, queda a mercè dels elements o del poc escrupolós.

901. És tan cavil·lós en Prim, que, almenys vint cops per setmana, pregunta a l’hereu Massana: «Tu, per què en diuen sotana si el rector la porta al cim?».

cavil·lós: suspicaç, pensarós / sotana: vestidura talar que arriba fins als talons, que duen els eclesiàstics. Fa referència als porfidiosos, als mestretites pagats del saber propi, burxons, fastiguejadors.

902. Aquell que a bell ull calcula, va avant si ha de recular, i si ha d’avançar, recula.

a bell ull: sense mesurar, sense comptar. Actuant sense posar atenció, a la babalà, els resultats poden ser diferents del que hom espera.

903. Allò que més reca més esparreca.

reca: de recar, ací en el sentit d’haver de perdre una cosa que es valora, que s’aprecia molt / s’esparreca: d’esparrecar-se o esparracar-se, estripar-se, esquinçar-se. Sempre fa l’efecte que es perd el que més ens fa falta.

904. Al qui sigui malcarat si te li gires d’esquena no li has de veure el posat.

malcarat: el qui sol fer mala cara a tothom / posat: aparença, aspecte que hom afecta envers l’altra gent. El fet de passar per alt allò que no interessa o no convé.

905. Tan peresós és en Sisó, que solament per estalviar-se de desenquimerar-se, mai no s’enquimera el bon minyó.

enquimerar-se: agafar quimeres, imaginacions que hom pren per realitats.

906. El codi de la mainada: «Lleig, dolent!»… i la natjada.

natjada: cop donat amb la mà a les natges o anques.

907. La norma entre pobre i ric: aquest, un got; l’altre, un xerric.

xerric: traguet. L’opulent pot satisfer plenament (o a pler) els desigs, mentre a qui li falten mitjans s’ha de conformar amb menys del que voldria.

908. El beneitó d’en Xirau mai no sap de què se les hau.

se les hau: d’haver-se-les (saber de què se les hau: saber de què tracta, tenir coneixement del que duu entre mans).

909. Una guitza i un bufec i ja ha fet el nostre ruquet.

guitza: coça, pernada d’un mul, d’un cavall, etc. / bufec: soroll que es fa bufant. Dit de qui procura sortir d’un compromís amb el mínim d’esforç possible.

910. Perquè s’engatés el nét, plantà la vinya el jaiet.

s’engatés: d’engatar-se, embriagar-se / jaiet: dimin. de jai, avi, vell.

911. La garrona de la jove fa culcosits a la roba.

garrona: que duu les mitges a garró, ací més aviat en el sentit de descurada, deixada, malgirbada / culcosits: pedaços mal fets, que per tapar forats o esquinços de la roba hi deixen sacsons i arrugues.

912. Pel dring sabràs —deia l’orb— si es tracta de plom o d’or.

dring: so viu que fa un objecte de metall en rebre un cop / orb: que no hi veu, cec.

913. Si no esmotxes bé l’aixella, mal t’escaurà la gonella; si no esmotxes bé la cisa, mal t’escaurà la camisa.

esmotxes: d’esmotxar, retallar la vora d’alguna cosa per fer-la més entrant, especialment el tallat d’una peça de roba al voltant del coll i del braç per sota l’aixella / gonella: peça de vestir composta de cos i faldes que duien homes i dones / cisa: retall fet amb les tisores o una altra eina de tall a les vores d’una peça per donar-li forma.

914. L’un, que si «es dol de les minoves»; l’altre, si «té el fel sobreeixit»: si no arreplegues el que trobes, mai més veuràs marit al llit.

minoves: tumefaccions de ganglis / sobreeixit: que ha vessat líquid. Si una noia vol escollir o exigir massa, pot quedar soltera.

915. Qui les branques eixona, dels seus tanys les esbrotona.

eixona: d’eixonar, desfullar, esbrostar, repelar les branques d’un vegetal resseguint-les amb les mans closes en tota la llargada / tanys: brots que surten de la soca d’un arbre / esbrotona: d’esbrotonar, despullar de brotons (brots que comencen a sortir) una planta, esbrotar.

916. Un esglai i brou de lloca les parteres trastoca.

esglai: ensurt, espant / brou: escudella, suc obtingut de la bullida de vianda / trastoca: de trastocar, trastornar, tornar-se boig.

917. Quan es baralla la gatada, fur de sa llei: l’esgarrapada.

fur: norma jurídica d’origen consuetudinari que recull el dret vigent en un territori. Ací, fur de sa llei: conseqüència lògica.

918. Qui el portell et bada, entrada et dóna, confrare.

portell: obertura estreta, ací amb significat de portella, porta petita a vegades practicada en el batent d’un portal / bada: de badar, ací en l’accepció d’obrir / confrare: col·lega. Si t’ofereixen una oportunitat, procura no desaprofitar-la.

919. Per bo que sigui el garneu, l’espina ningú no la hi treu.

garneu: astuciós, arter, malintencionat. La mala bava un moment o altre s’escup.

920. Entre got i anap, el que compta és el que hi cap.

anap: copa, veire, tassa. El que cal valorar és el contingut i no pas el recipient.

921. Entre xuclets i bufets s’empassen els calents i els freds (es refereix als aliments líquids).

xuclets: aspiracions amb força serrant ostensiblement els llavis / bufets: dimin. pl. de buf, vent que hom fa bufant.

922. No t’acollis amb ronyós si no vols que en lloc d’un n’hi hagi dos.

acollis: d’acollar, ajuntar formant colla / ronyós: sarnós, cobert de brutícia; en una altra accepció, avar, mesquí.

923. Al qui viu de brou de pa i sols beu aigua calenta, ¿com li vas a demanar que agafi res a la valenta?

brou de pa: sopa lleugera / a la valenta: amb gran voluntat i força. Al desnodrit i defallit no se li pot atribuir ànim per emprendre quelcom de ponderós o transcendent.

924. De xafarderes i xafarders, n’hi ha en tots els carrers (o bé: xafarderes i xafarders nien en tots els carrers).

xafarders: tafaners, els qui malèvolament retreuen fets d’altra gent.

925. Si de tu no tens prou força per moure el que vols, Bardem, abans que no ho mogui un altre val-te d’un bon alçaprem.

alçaprem: barra rígida que es mou sobre un punt de suport o fulcre emprada per desplaçar grans pesos, palanca. Val més l’enginy que la força per no deixar-se vèncer per un altre.

926. En camp amarat no hi sembris el blat i en camp massa dur no el veuràs madur.

amarat: moll de dintre i de fora xop. Per desenvolupar-se i prosperar cal disposar de l’ambient adequat.

927. Foc d’aixera, Codorniu, molta flama i poc caliu.

foc d’aixera: foc d’encenalls. A vegades hom pot aparentar molt sense tenir de què. O sia: les aparences enganyen.

928. Si tens feina d’assegut, plantofes i gec gruixut.

plantofes: sabatilles, calçat lleuger d’estar per casa. Cada feina requereix l’equip apropiat. Per a un treball estàtic, als peus calçat esponjós i al cos abric.

929. Com muden els temps, muden els intents.

muden: de mudar, en el sentit de canviar / intents: ací en el sentit de formes d’obrar diferents.

930. Si vols que n’hi hagi, copsa-ho quan ragi.

copsa-ho: de copsar-ho, agafar-ho, atrapar-ho al vol. Cal proveir-se quan es presenta l’ocasió.

931. En Joan es perd per massa; en Josep es perd per poc. Si tu fas mesura rasa, el millor serà el teu joc.

mesura rasa: mesura justa, amb el receptacle ple sense curullar. El terme mitjà sol ser el millor.

932. Qui no vol tinyós ni tinya, se’ls esventa de prop seu si amb delit malda i s’enginya.

esventa: d’esventar, escampar al vent; ací en el sentit de fer fora, treure’s de sobre / malda: de maldar, esforçar-se / s’enginya: d’enginyar-se, idear, discórrer amb enginy.

933. Qui escorcolla quelcom cerca.

escorcolla: d’escorcollar, escodrinyar, investigar amb atenció per trobar allò que hom sospita que no és vistent.

934. Tant baladrejar de ric i tens com jo un sol melic. No n’hi ha per presumir d’allò que tothom té.