778. Al cec i al gat tant els fa llis com virolat.

virolat: de colors vius i varis. Allò que no ens concerneix no ens preocupa com és.

779. Qui ho duu a la sang no escarmenta, Guerigany.

dur-ho a la sang: referent a una cosa congènita.

780. Un pessic no et fa més pobre ni més ric.

pessic: ací entès com bocí petit, engruna, allò que s’agafa entre els dits polze i índex.

781. Al qui en Déu no creu, els sants li sobren. Allò que hom no admet, no cal detallar-ho.

782. Qui masega sense lluc arreplega més d’un truc.

masega: de masegar, trafiquejar, colpejar, esforçar-se, rebregar / lluc: ací, mirament, encert. Obrar amb poc senderi és contraproduent.

783. El senyor de la Canonja quan s’hi posa la vol flonja.

flonja: tova, dúctil, de bon obrar. Referit a qui no emprèn res que comporti dificultat, que no ho tingui de bon dominar.

784. De bon grat o de mal grat, que no em manqui tall al plat. Dit del qui no vol que li falti res, costi el que costi.

785. Si tibes massa, Pomés, un estrip aviat hi és.

estrip: esquinç, separació que sofreix un teixit. Quan se’n vol massa, es pot perdre tot.

786. Com sigui ben ras el pot no li vindrà d’un xarbot.

pot: recipient cilíndric més alt que ample, tupí / xarbot: esquitxada, xàfec. Quan n’hi ha prou, el que sobra no compta.

787. Quan tinguis plena la plana, tomba la fulla, Quintana.

plana: pàgina. Quan s’ha enllestit una feina, es pot anar per una altra.

788. Val més, Gispert, parar ment que passar remordiment.

parar ment: anar amb compte, tenir atenció en obrar.

789. Aquell qui esmola a les fosques, en lloc d’afilar fa osques.

afilar: esmolar, fer més fi el tall d’una eina / osques: trencs a la fulla d’un instrument tallant.

790. En Peret de la Marfuga és tan viu i tan dispost que fa riure una tortuga.

dispost: disposat, que té disposició. Ací, en sentit irònic, adreçat a qui es creu graciós.

791. Qui té cor per matar un gos, també pot matar-ne dos. Qui és capaç d’una malifeta pot fer-ne d’altres. Semblantment: qui fa un cove fa un cistell.

792. Si a llesques se’l fa, a sencer no torna el pa. Hi ha esguerros que no poden reparar-se.

793. Qui de nits et diu: «Bon dia!», i de dies: «Bona nit!», si hi tens tractes, bon profit. Compte en la relació amb qui no sap anar a l’hora o es pren el món a l’inrevés.

794. A la graella o fregit, bon tall si no hi ha convit. Sempre es troba més bo allò que no s’ha de compartir.

795. Qui la mena, Juandó, et pot dir si és guita o no.

mena: de menar, guiar, conduir, emmenar / guita: dit de la bèstia que tira guitzes, esquiva, esquerpa. Només qui freqüenta el tracte amb una persona pot conèixer-la bé.

796. Amb mitja cana de terra al cim, tant li fan figues, nous com raïm.

cana: antiga mesura de longitud equivalent a vuit pams. O sia, amb quatre pams de terra a sobre, mort i enterrat.

797. Destí del porc: no fer llarg temps a la seva cort.

cort: corral, quadra, lloc destinat al bestiar. El període de vida i engreix dels porcs és de pocs mesos.

798. És tan fantasiós en Pol, que vol segar pel gener i aplegar neu pel juliol.

aplegar: recollir.

799. Allò que llisca poc es fixa.

llisca: de lliscar, patinar, relliscar / fixa: de fixar, subjectar, clavar, enganxar.

800. El qui fica un gat al sac sol eixir-ne esgarrapat.

eixir-ne: sortir-ne, resultar-ne. El gat és un animal que quan es veu assetjat o importunat reacciona prest amb les urpes. Semblantment pot sortir malparat qui es fica en jocs perillosos.

801. Madona coixa i nuvi llosc no fan bon paper enlloc.

madona: tractament de cortesia que es donava a les dames i a la Mare de Déu / llosc: ací, de poc esperit, de poc enteniment.

802. Els intents i el bec de llum quan no fan claror fan fum.

intents: temptatives / bec (de llum): ble d’un llum d’oli, de petroli, l’extrem del qual s’encén. Allò que no reïx per la funció que li pertoca sol causar molèsties.

803. Qui congria pledejants ell pla se n’unta les mans.

congria: de congriar, formar, crear / pledejants: que sostenen plets, litigis / se n’unta les mans: d’untar-se’n les mans, treure’n profit, obtenir diners d’una situació favorable.

804. Barca que a reculs s’esmuny no sempre esquiva els esculls.

a reculs: que va de recules, que avança per la popa endarrere / s’esmuny: d’esmunyir-se, fer passar lliscant per un lloc estret / esculls: roca a flor d’aigua o a poca distància de la superfície.

805. Qui «Al pa, pa, i al vi, vi», diu, no sempre passa per viu. L’honestedat, la rectitud i la franquesa a vegades no són reconegudes.

806. Si em vols creure, Rabassó, no t’embullis si a la bestreta no tens un bon escarpidor.

embullis: d’embullar, desordenar, embrollar, despentinar els cabells / a la bestreta: per endavant, anticipadament / escarpidor: pinta de pues llargues per desembullar els cabells.

807. És tan traçut en Brunzems, que ell sol piula i bufa ensems.

piula: fa pets / ensems: alhora, a la vegada. Dit de qui pot fer dues coses distintes al mateix temps.

808. A cop calent el dolent pot semblar bo i el bo pot semblar dolent.

a cop calent: de cop sobte, de bursada, sense prevenir el resultat. Si no hi ha reflexió, les coses es poden veure diferent del que són.

809. Qui s’embolica amb tarats s’encomana les maldats.

tarats: defectuosos, viciosos, mancats / s’encomana: d’encomanar-se, contagiar-se. Semblantment: Qui agafa un coix per company coixeja al cap de l’any.

810. Siguis jove, siguis vell, pel cim de tot el cervell.

pel cim: per damunt. L’ús de la raó és la qualitat millor de l’home.

811. Dos culs en una cadira fan poca xera a la fira.

xera: negoci. Compartir allò que és per a un no sol resultar gaire pràctic ni satisfactori.

812. Tanca més ferm la voluntat que el més sòlid forrellat.

forrellat: barra de ferro fixada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s’encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura.

813. Gallina vella no cova ni pon.

cova: de covar, incubar els ous.

814. El qui molt pitja quelcom esbotza.

pitja: de pitjar, prémer / esbotza: d’esbotzar, rompre, rebentar; de trencar el bot (bot: recipient antic fet amb la pell escorxada d’un animal que s’emprava per omplir-lo d’oli o de vi [excepcionalment, d’aire, en l’instrument musical anomenat cornamusa]). Qui tot ho vol tot ho perd. O altrament: Qui s’hi entesta algun suc en treu.

815. De diners i coratgia, mai no se’n té com se’n voldria.

coratgia: valentia, ànim.

816. Qui s’escarpeix amb els dits, en lloc de desembullar-se, embolica els embolics.

s’escarpeix: d’escarpir-se, desenredar-se els cabells. Cal emprar els mitjans idonis per a cada empresa.

817. A allò que pervé de mena, costa molt posar-hi esmena.

que pervé de mena: que ho porta la pròpia naturalesa / esmena: correcció, millora.

818. Si no vols esglais ni plets, marxa sols pels camins drets.

esglais: espants, pors sobtades. Per evitar contrarietats cal obrar honestament i d’acord amb la llei.

819. No tot és u, Gaspar, tenir o cercar.

ser tot u: ser igual, ser el mateix / cercar: buscar, indagar.

820. Butxaca esquinçada no aguanta mesada.

butxaca esquinçada: ací en el sentit de no tenir fre en les despeses, de gastar més diners del compte. Semblantment: tenir els dits foradats o les mans foradades.