Una forma d’estimar

Escoltar és una forma d’estimar. És un mode d’expressar a l’altre que el que diu té valor, que el que comunica no cau en el buit, que té interès. En reconèixer això, l’altre se sent reconegut i valorat com a persona.

El verb estimar es diu de moltes maneres i a propòsit de relacions de molt diversa factura. Pot, fins i tot, arribar a tenir un sentit equívoc, però en totes les formes s’hi inclou, necessàriament, la pràctica de l’escolta. Escoltar és una forma d’estimar tant quan aquesta estima es refereix al pla de la relació de parella, com, per exemple, al pla de la relació entre pares i fills. Qui estima, està, en darrer terme, disposat a escoltar: la seva parella, els seus fills, els seus amics, els seus conciutadans.

Estimar és un sentiment, també una activitat que inclou acció i passivitat. Estimar és desviure’s per l’altre, actuar a favor d’ell, comprometre’s activament en ajudar-lo, en fer-lo créixer, en potenciar-lo en tots els sentits. Estimar és actuar a favor de l’altre, però el verb estimar també inclou un altre significat: la passivitat.

Escoltar no és una acció físicament rellevant. Consisteix en estar quiet i receptiu a l’altre. No es pot identificar amb el pur fer coses a favor de l’altre. No consisteix, solament, en dir paraules, en actuar pensant en l’altre. També consisteix en deixar de fer, en deixar de parlar, en deixar de lluitar, en deixar que l’altre pugui manifestar-se. Consisteix en cedir lloc a l’altre, donar-li un temps perquè s’expressi, en no tallar les seves expressions. Aquest element d’abnegació, de renúncia a la pròpia expansió, és essencial en l’exercici d’estimar.

La indiferència envers el que l’altre expressa, manifesta o diu, és tot el contrari de l’acte d’estimar: indica desamor, desconfiança, despit envers la persona de l’altre. Qui estima no pot ser indiferent a la sort o dissort de l’altre. Per això, contràriament a tot el que tan sovint s’escriu sobre l’amor, l’acte d’estimar inclou, necessàriament, el patiment. És impossible estimar sense patir per l’altre, pel seu destí, pel seu present i pel futur.

Mitjançant l’experiència podem arribar a dominar emocionalment l’experiència del sofriment. Podem arribar a conèixer els mecanismes i les fórmules per pal·liar-lo, però el sofriment és intrínsec a l’acte d’estimar. Un amor que no vol beure de l’amarga copa del sofriment no és, en sentit estricte, amor. És una caricatura de l’eros que, sota l’aparença d’amor, cerca la seguretat personal.

Escoltar és una forma d’estimar, però cal constatar que hi ha obstacles físics o fisiològics en aquesta pràctica: el cansament corporal, el clima, l’ambient i l’ecologia de la comunicació, les distraccions físiques.

Hi ha, a més a més, interferències en el pla de la interioritat: pensaments, records, expectatives, fantasies que també poden bloquejar l’acte de l’escolta. Hi ha emocions que quan són viscudes intensament ens priven d’escoltar els altres. Una mala notícia pot arribar a col·lapsar-nos i fer-nos incapaços d’escoltar el que se’ns està dient. Cal elaborar correctament la manifestació d’aquesta emoció, per a disposar-se a escoltar posteriorment. Per assolir aquesta fita, cal, prèviament, ser conscient d’aquesta dificultat.

Vivim dins d’una nebulosa de pensaments que, molt sovint, ens aïllen dels altres i ens situen en un món apartat del nostre context vital. Vivim, molt sovint, en un estat de dissociació entre ment i cos. Tenim el cap a un altre lloc —diem—. Som físicament presents en un espai, però la nostra ment és molt lluny, tan lluny que l’altre acaba que ni tan sols nosaltres sabem on és.

Quan l’altre parla llargament, sense interrupcions, disposem d’un temps meravellós per anar i venir, per passejar per la nostra ment, per perdre’ns entre pensaments, records, sentiments i expectatives. Difícilment posem la ment en blanc per escoltar el que se’ns està dient. El fet que no hàgim de reaccionar, de respondre, ens manté en un estat de quietud aparent, d’escolta aparent, però es converteix, tanmateix, en la gran ocasió per viatjar mentalment.

Escoltar és una forma d’estimar, però escoltar correctament exigeix una lluita contra les interferències exteriors i interiors que obstaculitzen la trobada amb l’altre. Aprendre l’art d’estimar significa també aprendre l’altre d’escoltar. En tota escolta hi ha un batec d’amor, s’hi reflecteix la part més noble que la persona atresora dins del seu cor.