Escoltar per comprendre

La comprensió exigeix, necessàriament, l’escolta, però l’escolta no garanteix, ni de bon tros, la comprensió. Comprendre és esdevenir la cosa que es comprèn, és fer-se-la pròpia, deixar de ser el que som per adoptar la forma de la cosa compresa. És un procés mitjançant el qual el receptor se la fa intel·lectualment seva, la sap comunicar amb les seves paraules; en definitiva, no la veu com un objecte estrany. Exigeix un treball intel·lectual de descodificació de signes i de concentració en el discurs de l’altre.

Comprendre no és entendre. L’acte de comprendre és més incloent. En comprendre, no tan sols s’entén el missatge, sinó la circumstància que envolta el missatge. L’acte de comprensió és un acte mitjançant el qual no tan sols es capta el significat del text (textum), sinó que també s’abraça el context (cum-textum), de tal manera que en comprendre s’arriba a entendre el que l’altre diu, el perquè ho diu i des d’on ho diu. Comprendre un text és comprendre el que el seu autor volia dir. Explicar-lo consistiria en saber perquè el va escriure.

Comprendre, però, no significa identificar-se amb el missatge de l’altre, tampoc no vol dir, necessàriament, perdonar-lo, però l’acte de comprendre ofereix unes claus d’accés al missatge molt més riques en perspectiva que l’acte d’entendre. Qui comprèn, encara no perdona, però està ja caminant pel camí del perdó. La comprensió és un acte intel·lectual, mentre que el perdó és un acte que exigeix la voluntat, el lliure consentiment. El perdó exigeix com a condició de possibilitat la comprensió, però la comprensió, per si sola, encara no garanteix la pràctica del perdó. Per a poder perdonar cal, a més a més de la comprensió de l’altre, coratge i superació de l’amor propi, la virtut de la humilitat.

Comprendre consisteix en captar intel·lectualment, mitjançant el pensament, és fer-se amb el sentit del que ens expliquen, apropiar-se el seu significat últim. Comprenem quelcom quan comprenem com està fet, com funciona, què és el que significa, i som capaços de donar raó d’allò. La comprensió és més profunda que l’explicació.

L’explicació es mou en el terreny de les causes i podem explicar-nos quelcom quan podem entendre-ho des de l’exterior, però la comprensió és la coneixença des de dins. Les ciències naturals tracten d’explicar, mentre que les ciències de l’esperit tracten de comprendre. Es pot explicar l’ésser humà des d’un punt de vista fisiològic i anatòmic, però això no vol dir comprendre’l, perquè per a poder comprendre’l cal viatjar cap a la seva interioritat, cap aquella esfera que ja no pertany al terreny de les ciències naturals.

La comprensió va acompanyada, generalment, de la misericòrdia. Jutjar és, amb tota evidència, no comprendre —deia André Malraux—, però si es comprèn ja no pot ser jutjat.

Amb tot, la comprensió no creiem que ens dispensi de jutjar. La comprensió té a veure amb la veritat, mentre que el jutjar es relaciona amb el bé. Comprendre un racista no significa estar-hi d’acord i tampoc no ens dispensa de combatre’l. Al contrari, ens permet lluitar-hi d’una manera més intel·ligent.