Introducció

És meravellós trobar-se amb una persona que sap escoltar. Sense saber exactament per quina raó, volem estar amb ella tot el temps possible. Ens complau poder explicar el que portem en el nostre cor sense haver de córrer, comptant amb el silenci i la confiança de l’altre. És un goig sentir-se escoltat atentament, sense acritud, ni voluntat fiscalitzadora.

No és gaire freqüent, però, aquest tipus de contactes. La vida neguitejada que arrosseguem ens fa difícil la pràctica de l’escolta. No tan sols per raons externes, sinó per raons internes. Hi ha massa soroll. Soroll en el dedins de la persona i soroll en el defora. El soroll causa les incomprensions, les friccions, els malentesos. El soroll ens obliga a cridar més, però això ens fa insensibles a les veus més febles.

No s’aprèn a escoltar de cop. És tot un procés. Hi ha persones especialment exercitades en aquest art. Ens hi hem d’acostar, les hem d’observar, hem d’imitar-les, perquè l’escolta és essencial en les nostres relacions i és l’única pauta per establir llaços que siguin reeixits. No n’hi ha prou en saber parlar. Cal saber escoltar. Escoltar és acollir l’altre en la pròpia llar. Tots volem ser escoltats. Tots volem tenir una llar.

En aquest petit llibre que tens a les mans, hem tractat d’explorar l’art de saber escoltar. Si ja saps escoltar, no et serà gaire útil, però si tens clar que et costa exercitar-te en l’escolta i t’adones que hi ha obstacles molt difícils de superar, aquest modest assaig et pot ser fecund.

Estem convençuts que la nostra vida tindria més qualitat si sabéssim escoltar de veritat, si fóssim capaços de fer net, de silenciar aquesta remor de fons que no ens permet acollir la veu de l’altre. Constatem que els moments de màxima unió amb els altres han estat moments en què hem practicat realment l’escolta, sense comèdia, ni simulacions. Aleshores s’ha produït una compenetració d’ànims poc habitual en la vida quotidiana. Aquests instants resten per sempre en el cor.

Hem d’aprendre a escoltar per comprendre els qui estimem. Hem d’esforçar-nos en aquesta facultat, perquè només així podrem dir les paraules adequades en el moment oportú. Cal que siguem diligents en la pràctica de l’escolta, perquè fruirem més intensament i extensament de tot allò que ens envolta, de les persones més properes i de tot el que delecta els nostres sentits.

Estem fets per parlar, però no podríem pronunciar una paraula, si abans no l’haguéssim rebuda. L’escolta no és pura passivitat. És saber-se posar al marge, és exercitar la discreció, és ser receptiu als altres. Només podem créixer, si esplaiem al màxim els nostres sentits i fem lloc perquè la meravella que ens envolta transformi el nostre ésser.

L’autor