EPÍLEG

coneix vostè aquest BONIC país amb les seves valls i els seus pujols?

està limitat allà lluny per boniques muntanyes. posseeix un horitzó, cosa que no gaires països posseeixen.

coneix vostè els prats, camps i sementers d’aquest país? coneix les seves cases pacífiques i les persones pacífiques que hi habiten?

just al mig d’aquest bonic país bones persones hi van construir una fàbrica. la seva teulada d’alumini arrupida forma un bonic contrast amb els boscos de fulla caduca i de coníferes que l’envolten. la fàbrica s’arrupeix dins del paisatge.

tot i que no té cap motiu d’arrupir-se.

podria estar-se ben dreta.

quina sort que estigui aquí, en un indret bonic, i no a una altra banda que no sigui bonica.

la fàbrica fa l’efecte de formar part d’aquest bonic paisatge. fa l’efecte d’haver crescut aquí, però no! si un se la mira de més a la vora, ho veu: la van construir bones persones.

al cap i a la fi, res no es fa sol.

i bones persones hi entren i en surten.

aquesta bona persona que hi entra i en surt no deu ser pas la nostra paula?

ei, hola, bon dia, paula! sí que és ella, exteriorment gairebé no ha canviat, continua essent esvelta i neta. únicament té un aire de cansament a la cara, però cal parar-hi atenció per veure’l. i aquesta arruga: ja hi era, ahir?

no, és una arruga nova. i això no deu ser pas un cabell gris? no hi fa res, paula, només cal fer el cap viu!

paula treballa aquí a la cadena com a cosidora no especialitzada.

paula treballa aquí a la cadena com a cosidora no especialitzada.

paula ha acabat al lloc d’on brigitte va marxar per conèixer la vida. brigitte ha conegut la vida i hi ha trobat la felicitat.

paula també volia conèixer la vida, ara està començant a conèixer el treball de cosidora ensinistrada en una fàbrica de faixes.

aquesta és també una manera de viure.

al vespre les persones s’aboquen dins del paisatge, com si aquest els pertanyés.

ara paula té un piset que també pertany a la fàbrica i per això és barat.

paula té més mal rendiment que una persona alegre, perquè no està alegre. tot i així, el seu treball és suficient, la fàbrica té paciència. dins de paula tampoc queda ja ni rastre d’impaciència.

paula ha vingut en aquest indret per a cosir, no per estar alegre. d’alegre n’hauria pogut estar abans.

ara cus sense alegria faixes, sostenidors, cotilles i calces. paula es va casar i va prendre mal.

la seva mirada mai no fuig cap enfora, tot mirant un ocell, una abella o un bri d’herba. paula n’ha tingut ben bé prou d’ocells, abelles i brins d’herba. però llavors no els va saber apreciar correctament.

qualsevol home sap gaudir de la natura millor que paula ara.

paula seu davant la seva màquina de cosir i compleix el seu deure. té molta responsabilitat, però no té visió de conjunt i ja no té una casa a càrrec seu.

al vespre torna a casa al seu piset i pensa en casa seva. paula està massa cansada per estar insatisfeta.

paula ja no té fills ni marit, tot i així està massa cansada per estar-ne insatisfeta.

paula havia tingut un marit i dos fills.

tampoc el treball deixa paula satisfeta.

el treball deixa paula indiferent.

paula porta la costura a la sang. però ja fa molt temps va deixar que aquesta sang es vessés, per això el treball no li surt tan bé com a les altres, això comporta descomptes.

paula cus posant-hi el cor sencer, perquè ja no té una família que pugui ocupar una part del seu cor.

ara brigitte té una família i un negoci que li han ocupat el cor sencer.

les dones que cusen posant-hi el cor sencer no són pas les millors de totes.

paula no és la millor de totes.

paula ja va viure el seu destí en un altre lloc. aquí ja està acabat.

brigitte va començar el seu destí aquí. brigitte se n’ha escapat.

a paula li ha tocat el rebre. si alguna vegada la vida passa al seu davant, paula no intenta dirigir-li la paraula. ja no té ganes de xerrar.

mira, paula, la vida marxa per allà!

però la nostra paula encara està buscant les claus del cotxe.

a reveure, i bon viatge, paula.