les diferències entre susi i brigitte.
el que podrien arribar a tenir en comú susi i brigitte

entre susi i brigitte existeix una línia de demarcació inamovible: la cafetera plena. és una ratlla de separació pronunciada i dolorosa que remet cadascuna al seu lloc, que separa ambdós caràcters incompatibles. però quan una d’elles alça la cafetera i serveix cafè, aleshores de sobte susi i brigitte estan unides i no separades.

un punt de separació és p. ex. que susi voldria assolir el bé de tota la humanitat, per a tots, fossin grans o petits, però sobretot per als nadons de tot el món que passen fam, perquè ella és una dona i aviat serà una mare. els nadons que passen fam són una noció horrorosa per a susi, la dona que porta a dintre se sent indignada, la futura mare que porta a dintre es revolta.

per aquest motiu i amb aquesta finalitat fins i tot està una mica implicada en una associació política estudiantil i molt implicada en una agrupació de danses populars. l’associació política estudiantil l’oculta hàbilment als seus estimats pares, de l’agrupació de danses populars en fa ostentació com fa un colom amb la seva coloma.

brigitte vol heinz. susanne vol primordialment discutir i debatre. a ella se li acudeixen moltes paraules i els objectes corresponents, els expulsa tots a l’instant mateix que li vénen al cap.

cada vegada que obre la boca, susi vomita una ració sencera de persones que pateixen fam arreu del món. brigitte posa la nata en un lloc segur per protegir-la del vòmit de susi. a susi també li agrada aprendre a cuinar, cosa que aprèn al seu institut femení, per tal que més endavant, quan susi sigui casada, almenys el seu marit i els seus fills no hagin de passar fam com molts altres que susi podria anomenar. són moltes les expressions diferents que susi troba per a la fam i la injustícia. brigitte només troba injust que heinz s’interessi per susi. susi troba injust que heinz estigui tip i satisfet mentre molts passen fam. diu a més a més que és bonic ballar danses populars en una agrupació de danses populars, però que també és bonic, justament com a contrast per a les danses populars, ser una persona que pensa, que es preocupa per la misèria del món.

brigitte coneix només una sola paraula: heinz. si bé coneix la paraula que designa el treball, no la pronuncia, perquè no té cap relació amb ella. diu amb molt d’orgull que ella mai no passa fam i mai no en passarà, al contrari de molts altres que no podria anomenar, però que segurament ho tenen ben merescut, perquè la fam és innecessària quan es tenen ganes de treballar, amb la qual cosa b. pensa en heinz i les seves ganes de treballar, no pas en les d’ella.

brigitte argumenta amb orgull que ella sempre en té prou, i que algun dia heinz fins i tot en tindrà prou i de sobres, tant que fins i tot n’hi haurà prou i de sobres per a tots dos.

de vegades brigitte es cansa de tot plegat. de vegades n’està fins al capdamunt. però si en moments semblants contempla heinz, aleshores de seguida li sembla massa poc. aleshores desitja que heinz entri en acció, engegui el motor i porti a terme una tasca.

una tasca que tothom pugui veure.

heinz està ben dotat per a la tècnica, per tant la seva feina s’ha de situar a l’àmbit de la tècnica. susi i brigitte estan orgulloses del que la tècnica crea cada dia. brigitte n’està més orgullosa que susi, perquè heinz és un d’aquells que han posat la tècnica al seu servei, dels que saben manejar-la. heinz i brigitte vendran molts aparells elèctrics, heinz fins i tot els sabrà reparar.

susi està més orgullosa que brigitte perquè es podrà permetre una gran quantitat d’aquests aparells elèctrics. aleshores, ella li podrà manar a aquest tal heinz que faci les reparacions que calguin si algun d’ells s’espatlla.

hi ha una gran diferència entre l’orgull de menestral de brigitte i l’orgull de propietari de susi. brigitte no és cap menestral, el menestral és heinz. també heinz està orgullós.

heinz està orgullós perquè algun dia podrà contractar oficials que enllestiran les feines brutes de les reparacions per compte d’ell. aleshores heinz ja només portarà el control del negoci.

mentrestant, susi continua tenint compassió amb la gent que s’ho passa pitjor que ella.

mentrestant, brigitte continua sense tenir compassió de ningú, perquè s’ha de concentrar totalment en heinz.

susi no té cap interès per heinz. sembla clar que susi ja ho té tot.

susi també té compassió de brigitte.

brigitte té compassió de susi perquè susi no és capaç de reconèixer les qualitats de heinz.

així i tot, encara que brigitte no vulgui cridar l’atenció de susi cap a aquestes qualitats, encara que no voldria que a susi se li fes la boca aigua, brigitte no parla d’altra cosa més que de les qualitats de heinz.

susi continua tenint compassió de brigitte, que no sembla comprendre que hi ha productes de millor qualitat que heinz.

hom s’adona que entre totes dues hi ha una frontera natural, tan forta que no es pot enderrocar.

brigitte és més enemiga de susi que no pas susi de brigitte.

heinz segueix atentament les explicacions de susi. mira a banda i banda i al seu voltant i busca en algun lloc una fam, que segons diuen n’hi ha tanta. aleshores diu, per fer broma: amb totes aquestes converses sobre fam i misèria m’han vingut ganes de cruspir-me un bon bistec.

heinz gruny mentre s’acarona el tou de cansalada de la panxa.

susi i brigitte es posen dretes d’un salt com si les haguessin picat dues taràntules. mentre van cap a la cuina, cada una intenta avançar l’altra. susi ho fa per ambició, brigitte per por de l’èxit de susi.

les dues noies es llencen l’una sobre l’altra, xisclant. es fan ferides lletges i morats. brigitte fins i tot es fa una pelada.

heinz s’està estirat a la gandula i gaudeix del silenci i de la natura i de les flaires que arriben de la cuina. ara té veritables ganes de cruspir-se una bona escalopa vienesa amb amanida de cogombre.

escolta divertit les protestes i els crits de brigitte, que voldria mantenir susi apartada de la cuina estirant-la pels cabells. però no se’n pot sortir, perquè susi està ben entrenada i a més juga a tenis i a bàsquet. susi li pica els dits a brigitte. brigitte fa un esgarip. udola com un xacal, tota la joia d’aquell bonic dia es dissol en el greix que petarrelleja a la paella. mentrestant, susi posa mans a l’obra.

susi està tan tranquil·la i freda i calculadora com la mateixa mort mentre va trencant els ous per batre’ls.

també la mare para esment als esdeveniments de la cuina, tot plorant amb un ull i rient amb l’altre. el papa diu: aquestes noies que no poden parar d’escatainar com les gallines. l’ull plorós de la mare li està dient que ara perdrà el seu heinz a mans de la susi. ella l’ha criat, ara la susi se’l quedarà, però ella tindrà bona cura d’ell i de la seva panxa, no cal patir. l’ull rialler de la mare diu que ara és brigitte qui té les de perdre. més enllà de la residència d’avis, la mare de heinz no tindrà raó. heinz pensa que susi aviat se’n fotrà de la fam del món, un cop s’hagi d’ocupar completament de la fam d’ell. algun dia, la vida quotidiana de susi estarà ben ocupada.

a susi li implantaran ben fermament la titola dins del cony i la vida familiar dins del cap.

heinz controla ben fermament tots els fils.

apa, les escalopes ja estan a punt.

susi ha fet l’obra d’art. per això susi té el dret de portar-les a taula. brigitte intenta treure-les-hi de la mà, però la mare de heinz és més ràpida i li pica als dits a brigitte amb tanta força que el soroll retrona.

quan menjo vull tranquil·litat, diu heinz calmosament a brigitte, que plora ben fort. para o jo també te’n clavaré una. una costura doble sempre és més forta que una de senzilla! una costura doble sempre és més forta que una de senzilla. brigitte para de seguida, pensa en la seva doble sort, en la casa i en la botiga d’electrodomèstics. brigitte calla per tal de no posar en perill la seva sort.

susi està tota inflada d’orgull. té pensaments molt nets i purs.

el porcell gras del heinz té pensaments molt bruts, però ara queden arraconats per la teca. encara que susi sempre amaga hàbilment que tingui alguna cosa entre les cames, bé ha d’haver-hi alguna cosa, allà, però què? després del pastís i del cafè, quan heinz estigui tip, pensarà en el conyet de la susi.

ara heinz no pensa en res de res, les seves barres masteguen lentament però amb minuciositat.

a brigitte l’odi se la menja fins al punt que ella no pot menjar res de res. intenta desvalorar l’escalopa de susi. heinz la revalora altre cop. es cruspeix de passada l’escalopa de brigitte juntament amb la seva. tan bona l’ha trobat.

heinz es creu el nucli de la cèl·lula primigènia, això és el que li han ensenyat els seus estimats pares.

heinz creu que entre ell i una dona de pura sang com susi s’hauria d’establir la relació ideal.

si bé susi creu que ella és una dona de pura sang, no creu pas que pugui haver-hi cap mena de relació amb heinz. susi vol un home de pura sang, cosa que heinz no és. segons susi, heinz és un proletari golafre. segons susi i també segons el pare de susi, ella és una cuinera excel·lent.

susi intenta continuar explicant la fam que hi ha arreu, i convèncer la família de heinz perquè lluiti contra aquesta misèria.

el pare de heinz diu molt amablement que calli la boca, perquè a l’hora de la teca el seu fill heinz no vol sentir coses tristes, sinó només alegres, i ara torna a ser l’hora de la teca per al seu fill heinz, i com és que susi no se n’ha adonat.

susi calla, espantada, s’avergonyeix de la indiferència pública que aquí està personificada en el pare de heinz. susi calla i comença a somiar: han passat dues hores més i encara no hi ha cap metge ben situat a la vista.

heinz somia en silenci amb les petites coses: la petita susi amb un davantalet petit a la seva cuina-menjador.

prou que aquestes idees li marxaran del cap quan sigui casada, fa broma heinz, l’home de món, l’especialista, que ho sap a través dels seus pares, heinz, que sempre parla a base de generalitzacions com si ho sabés, ho hagués après o n’hagués tingut l’experiència. i això que només se n’ha assabentat a través dels seus pares i companys de treball. els seus propis pares no saben res de res, si no fos així, al pare no li caldria conduir el camió. si no fos així, a la mare sí que encara li caldria seguir portant la casa. tant se val el que sigui l’home, la feina de la casa sempre s’ha de fer. heinz parla com si tingués una gran experiència vital que no té.

susi parla dels seus hobbies: gent i països desconeguts. heinz, l’especialista, diu: el lloc més bonic és aquí, a casa nostra.

susi es torna despectiva. tot i així, heinz està convençut de tenir la raó. heinz, el milhomes. mentrestant, brigitte demostra com té cura de la porcellana i les culleretes de la família de heinz.

brigitte protegeix la porcellana per tal que no pateixi deterioracions a mans d’altri.

brigitte demostra com s’estima la porcellana florejada, sosté les tasses entre els dits com si fossin pollets acabats de sortir de l’ou. amb tota la delicadesa, ningú no ho hauria cregut possible d’aquestes mans que no han estat ensenyades. els pares de heinz se senten incòmodes. ara potser susi es pensarà que la porcellana és una cosa especial per a la família de heinz, quan només resulta especial per a l’obrera b. els pares de heinz s’apressen a assegurar que cada dia prenen els aliments amb vaixella de porcellana florejada, si una peça es fa malbé, això rai, se’n compra una altra en el seu lloc.

brigitte creu que davant d’un tracte tan curós les idees estrangeres que ara nota de tant en tant en heinz no podran fer sinó desaparèixer, cosa que no fan, perquè són idees autòctones, heretades dels pares, un error de brigitte.

susi allarga la mà amb tota naturalitat cap a la cafetera com si fos de llauna i ja li pertanyés. no estem pas a la presó, fent servir llauna, sinó porcellana a casa de la família del meu futur promès. promès! brigitte li vol arrabassar la cafetera, protegir-la i prémer-la contra el seu cor i gronxar-la com un nadó, per tal que tothom vegi com s’estima i valora allò que aviat li pertanyerà. i que els pares callin la boca allà a la residència d’avis, allà menjaran del plat de llauna, aquells iaios tremolosos.

una de les dues noies està greument equivocada. com sempre, brigitte. brigitte i susi es fan les simpàtiques i femenines.

susi hi té èxit perquè és simpàtica de veritat, cosa que pot ser fàcilment, perquè no li costa res i alegra tots els que l’envolten. encara que costés alguna cosa, susi s’ho podria permetre.

brigitte no hi té èxit perquè al llarg del dur camí cap a heinz i ella mateixa s’ha tornat dura i amargada. a brigitte no pot costar-li res, només la seva pròpia substància. ara mateix la substància de brigitte ja la roseguen molts hostes que no hi han estat convidats: la cadena de sostenidors, pesada i embrutidora, és la menys benvinguda de tots. la substància de brigitte és prima com la seda desgastada.

només la constància defensa encara la fortalesa. l’amor ja fa temps que se n’ha anat a dormir. ningú no es pot mantenir tant de temps despert.

novament l’amor ha hagut de fracassar i la brutalitat ha vençut.

susi sempre guanyarà perquè és tan simpàtica i bona. perquè és humana. brigitte és inhumana.

brigitte guanya amb tota la duresa el combat per la cafetera. susi, la suau i femenina, l’ha de deixar anar. brigitte, la dura i gens femenina, s’apodera triomfalment de la cafetera, la sosté arran del pit: ha guanyat. susi diu: a casa en tenim una de molt més bonica, ara me n’hi vaig.

la mare de heinz li talla el pas a susi perquè es quedi. promet que comprarà la cafetera més bonica de totes per tal que susi es quedi. prem susi contra el seu pit, que fa anys va alletar heinz i després el va fer un home que busca allò essencial i no pas allò que no ho és: brigitte.

la mare de heinz diu a susi que cal que facin pinya femeninament contra la duresa no femenina: brigitte.

al cap i a la fi, susi ha guanyat la batalla, gràcies a la seva feminitat i dolcesa, continua així, susi! no et deixis endurir!

a heinz el que li vindria més de gust és donar una bufetada a brigitte. al moment següent heinz ja bufeteja brigitte. un home ha de fer allò que s’ha proposat. aquesta injustícia sap greu! al cap i a la fi, brigitte ha rescatat la cafetera de la família de les mans d’una intrusa. encara ara prem la cafetera contra el seu cos, la porcellana està ja a temperatura corporal, a diferència de heinz, que sempre es mostra fred envers b.

a les estovalles hi ha una gran taca marró. susi va corrents cap a la cuina per tal d’esplaiar els seus instints, que li diuen: neteja les estovalles!

surt a escena el drap humit. en un bell èxit personal susi fa lliscar el drap sobre les estovalles. la cafetera només la donaré a la sogra o a heinz, no pas a vostè, diu brigitte. però ningú no li fa cas. una multitud entusiasmada, composta de heinz i els seus pares, aplaudeix susi.

brigitte no existeix. si no tingués encara la cafetera a les grapes plenes de punxades d’agulla, ni tan sols no la veuria ningú. allò que brigitte ha fet mal fet en la seva manca de feminitat, susi ho ha reparat.

no vol pas cap agraïment a canvi, no no.

a canvi, brigitte vol heinz.

de tota manera, les coses no poden anar així.