en aquest punt hem d’interrompre el destí de brigitte de forma una mica abrupta

com que tenim a les mans el destí de brigitte, també el podem interrompre en qualsevol punt que ens vingui de gust. els sentiments de brigitte no experimenten cap transformació. continuen bategant sempre de manera uniforme per heinz, i heinz sempre respon als batecs.

aquí ens pertoca parlar de sentiments, però no de fets.

brigitte és incapaç de tenir sentiments, per tant no hi ha res a dir d’ella.

brigitte no genera fets. els fets li cauen a sobre.

brigitte ara fa un jersei per a heinz.

el jersei avança molt a poc a poc, perquè brigitte ha de fer servir el seu horari laboral per al treball i el seu temps lliure per a la vigilància, el manteniment i l’assistència sexual de heinz.

suposadament, tota dona que es posi uns sostenidors cosits per brigitte se sentirà com una reina.

brigitte no se sentirà com una reina fins que estigui a la seva bonica llar.

a més a més brigitte té la capacitat de donar a llum nens, cosa que no té pas tothom. espera poder donar a llum un d’aquests nens ben aviat.

d’ençà que brigitte coneix heinz, se sent empesa a donar a llum un nen. si això no és un sentiment, aleshores què és un sentiment?

el cor de brigitte ha parlat, ha dit: heinz. brigitte segueix aquest cor cap allà on la mena, és a dir cap a heinz.

allà rep 100 vegades una puntada de peu al cul, però a la vegada que fa 101 brigitte podrà donar la bona nova que hi ha hagut èxit, i que hi ha un nen en camí. aleshores el sol també lluirà per a brigitte. brigitte ja es comprarà avui mateix un biquini per a aquest dia assolellat.

el nen serà un nen desitjat. el nen és desitjat per brigitte, però no per heinz.

certament això és desfavorable, però en canvi al nen li serà molt fàcil fer-se un bon lloc a la vida gràcies a la botiga d’electrodomèstics.

a la pròpia brigitte li ha estat més difícil fer-se un bon lloc a la vida.

sovint brigitte se sent culpable d’alguna cosa que en realitat és culpa d’algú altre.

per exemple, creu que si ha de treballar a la cadena de la fàbrica és per culpa seva. i això que és tan sols culpa de heinz, que no es vol casar amb ella i alliberar-la de la cadena.

brigitte ha vist sovint al cinema que haver de viure amb una culpa és una cosa difícil.

el curriculum vitae de brigitte es va reduint cada cop més, sense esdeveniments dignes de ser esmentats. en el futur ens podrem limitar a lliurar únicament algunes paraules clau sobre la situació general; en fer-ho, esmentarem sempre breument la situació especialment desagradable de brigitte.

tot el que encara anirà venint consisteix en esperar i escoltar atentament dintre seu a veure si per fi hi té lloc moviment i acceleració.

els fronts estan marcats i declarats.

ja no tenen lloc esdeveniments fins que tingui lloc l’únic gran esdeveniment, el treball continua tenint lloc.

això és prou dolorós.

també el part és una experiència dolorosa, però cal patir-la per tal que pugui tenir lloc la donació d’un nen.

al cap i a la fi, el naixement del nen no està pensat per tal que el menut tingui una alegria, sinó perquè l’home gratificat amb el nadó tingui una alegria. amb el cognom de heinz i tota la magnífica seguretat que aporta un nom semblant, el nen ja està també prou gratificat.

nen i dona sempre estaran en deute amb heinz.

al nen ja se li pot garantir des d’ara que a continuació ja no tornarà a tenir gaire alegria, a no ser que vinguin de visita els sogres o un client important. és ben segur que la humiliació de la mare s’abocarà sobre el nen, per començar s’estova el primer i es fa malbé, llavors de seguida es fabrica el segon, un fill pot ser víctima del desgast general o del trànsit urbà, cal tenir-ne en reserva un altre. val més fer un nen per tenir-lo de reserva i per compensar el desgast.

potser també és millor el nen que no pas la màquina de cosir, amb el nen es pot sortir a passejar a l’aire lliure, amb la màquina no. la màquina no té cor, el nen sí.

a més a més la màquina és a la fàbrica, i el nen és a casa, en un entorn ordenat.

poden passar força mesos, aquí encara hi ha moltes pàgines de llibre, fins que el petitó tregui el cap del baix ventre de la mare com un cuc treu el cap de la poma, potser nosaltres ja no arribarem tan enllà, potser haurem de deixar-ho estar abans. però això no hi fa res, sabem prou bé el que vindrà després. la vida fa el seu curs sense sorpreses, però amb trajectòries ben ordenades.

brigitte entra avui amb tan poca esperança com sempre a la llar desolada de la seva desolada mare, i ja hi ha també heinz dret al costat del vàter, fent-se una palla primer de tot, per tal de no anar ja tan llançat la segona vegada i poder anar amb més compte perquè no se li escapi ni un mil·ligram de més i s’esmunyi pel forat equivocat en el moment equivocat, per tal que ell no sigui capturat i esdevingui un captiu en comptes d’un empresari independent.

brigitte se li llença a sobre xisclant i pegant-li cops, de passió, segons explica després a heinz. a continuació brigitte s’hi posa bé i fa posar heinz al seu damunt, d’acord amb el seu estil conservador. porta a la mà una bossa plena de croissants farcits de fruits secs que llença immediatament per tal de tenir les mans lliures, per poder retenir heinz, per no haver-lo de deixar anar, per tal de quedar ben plena d’ell.

mentrestant, els croissants farcits s’escampen per les fustes brutes del terra. tot el temps de la follada intensiva amb heinz, brigitte no es treu del cap els pobres croissants, ara estan bruts i no valen res, llàstima. a heinz se li acut pensar de passada: casa meva estarà també igual de bruta, si tal vegada acabo havent-me de casar amb ella?

brigitte, que li ha endevinat els pensaments, respon: no, quan sigui casa meva, aleshores treballaré per a tenir-ne cura i mantenir-la en bones condicions.

només per la meva pròpia casa.

també heinz s’interessa només pel que és seu. en aquest punt tots dos coincideixen.

només allò que és teu i et pertany és l’única cosa pròpia que es té. allò que es té, es té, el que no es té, cal esforçar-se per aconseguir-ho. i si no s’aconsegueix, aleshores tampoc no té cap més interès.

la propietat aliena és tabú. heinz és propietat de brigitte, i per tant tabú. per a susi i per a tots vosaltres.

heinz es vol enretirar de pressa abans que sigui massa tard a l’interior de brigitte, però brigitte contraataca, tot i que els seus pensaments encara estan ocupats amb els pobres croissants farcits i la bossa de mà nova que ha quedat aixafada al terra, però totes les seves forces corporals estan automàticament concentrades en heinz.

heinz sent un plaer i fa un crit fort.

el que a brigitte li vindria de gust és entatxonar-li a la boca tota la brutor acumulada sota el sofà, fins que li tornés a sortir per les orelles.

heinz torna a fer un crit fort, per tal que es noti que s’ho passa bé mentre fa i desfà.

brigitte gruny, incòmoda. segueix amb els ulls el camí que han fet els pobres croissants farcits entremig de la porqueria del terra, la mare està feta una truja, que no escombra, i això que ni tan sols ha de tenir cura d’un home.

heinz va fent crits forts cada cop més de pressa, a intervals cada vegada més curts. li agrada tant, a aquesta mala bèstia!

a brigitte li agradaria rebotar-li el cap cridaner contra la paret. ja que no se’n pot estar, no ho podria fer en veu baixa, almenys? al cap i a la fi, el nen surt regalimant d’ell, tant se val si crida com si no.

mentrestant la mama s’està asseguda a la cuina, discreta i apartada perquè no faci nosa. s’està ben calladeta, per no posar en perill la felicitat de la seva filla dient alguna cosa precipitada i inoportuna.

a la sala d’estar encara hi té lloc la felicitat de brigitte.

heinz engega amb un crit que arriba fins al moll dels ossos.

els veïns es queixaran. però quan es trobin al davant el jove home de negocis s’enretiraran avergonyits i amb la cua entre les cames, tot disculpant-se.

el crit que arriba fins al moll dels ossos demostra que només l’amor fa moure el món. que l’amor i heinz, que ambdós fan moure el món. ells dos en persona.

brigitte no es commou, però està plena de suc viscós, plena d’un suc viscós i pudent. per tant, brigitte no mou el món. sinó que l’amor mou el món.

brigitte està a punt de vomitar, ja feia molt temps que no havia estat tan fastigós. heinz marxa corrents a trobar-se amb els seus companys al camp d’esports. brigitte neteja els pobres croissants farcits, de tant que els compadeix.