mentre passegen, brigitte agafa

la mà de heinz tot prenent-ne amorosament possessió. a cada minut lliure que per casualitat no pertanyi al treball, brigitte intenta fer-se amb la mà de heinz de manera amorosa i demostrativa, de vegades li cal córrer durant hores seguides al seu costat per tal d’aconseguir una oportunitat de donar-li la mà. però aleshores ho fa a fons, de poc que no la hi besa, fins i tot.

agafar-li la mà és important sobretot quan hi ha presents altres dones que s’hi apareixen palplantades, convertides en l’encarnació del perill. aleshores, una maneta s’esmuny tímidament dins la mà gran de heinz i parla del temps, de la situació del món o del menjar o de la natura.

de vegades heinz fa ben bé com si ell i brigitte no fossin un sol ésser, però de fet ho són. que no ho veuen, aquestes dones, que en realitat som un de sol, hem esdevingut un de sol, inseparable?, pregunta brigitte estranyada quan altres dones es miren heinz, un cos independent proveït d’un esperit independent.

quan altres dones consideren heinz una cosa que encara es podria aconseguir, quan en realitat ja no està disponible, perquè brigitte ja el té, aleshores aquestes dones s’equivoquen i van per mal camí. a cadascú allò que és seu.

un temps lliure sense heinz no seria temps lliure. el treball sense heinz és ple de perills per a heinz i per a brigitte. el treball sense heinz no és més que un obstacle pel que fa a heinz. és increïble fins a quin punt es pot arribar a odiar algú. a brigitte només li cal mirar-se heinz per tornar-lo a odiar altre cop.

brigitte odia heinz entre moltes altres coses també perquè ell sempre permet que emergeixi en ell un sentiment corporal per ella justament quan brigitte voldria parlar dels seus problemes psicològics, que porten com a conseqüència una caseta amb jardí. sempre que brigitte té el desig d’abocar tot allò que porta dintre seu i en fer-ho vomita tota la xerrameca de felicitat, futur, cura de nadons i rentadores, aleshores heinz es comporta com si no tingués cervell, sinó només una titola.

no serà pas que heinz només vegi en brigitte un cos, en comptes de tota la diversitat que hi ha al darrere d’aquest cos?

brigitte fins i tot ha fet servir l’argument de les guerres i les crisis internacionals per tal de deixar ben clar que un ésser humà n’ha de tenir un altre que l’ajudi a superar-les.

déu meu, com fas que t’odiï, pensa b.

heinz està content d’haver trobat per fi algú que el deixi sucar. tan bon punt heinz veu la persona de brigitte que ja es descorda i es posa en posició de sortida. mentre brigitte encara li està explicant que l’estima i que a la vegada sent alguna cosa semblant a respecte pel seu èxit professional, mentre brigitte encara està deixant que els seus pensaments toquin el tema de l’amor i el respecte fins a arribar al casament i la reforma de la casa, abans que hagi tingut temps de preveure-ho, ja té el boc del heinz enganxat al seu cos com una sangonera.

i heinz fa anar aplicadament el mànec de la seva bomba.

la mare de brigitte li dóna el bon consell de no deixar-lo anar mai més. mentre a brigitte se li regira l’estómac un cop i altre, heinz ja no la deixa anar, s’aferra a ella amb les urpes, engega un alè pudent de dents en mal estat dins del nas sensible de brigitte i li esquitxa generosament de gotetes de bava les parpelles que té fortament tancades de fàstic.

sí, heinz ha arribat, amb tots els desigs i les exigències que un heinz semblant comporta.

la mama ha anat al cinema, i heinz entra en escena, i la seva titola es llença sobre brigitte com la llengua d’una serp.

brigitte desitja que la titola se li quedi a heinz cargolada com una cua de porc, segur que això el faria patir molt. de moment és brigitte qui ha de patir molt.

a brigitte no se li acut la idea de dir deixa’m en pau.

brigitte sap que hi ha moltes dones que voldrien apropiar-se un futur d’altri, el futur d’ella, de brigitte.

per tant brigitte prefereix convertir-se en la prolongació dels membres de heinz, en una part del cos de heinz.

no ben bé heinz entra d’una revolada per la porta que ja enfila de dret al sofà, abans i tot d’haver-se tret el jersei ja es llença amb un salt de carpa sense mirar ni a dreta ni esquerra, brigitte para l’embranzida amb el seu cos.

potser algun dia heinz portarà tanta empenta que senzillament passarà a través de brigitte i travessarà la paret per l’altre costat. avui heinz tot just porta prou força com perquè brigitte el pugui col·locar hàbilment al seu lloc. és una obra mestra de precisió, és un turment per a brigitte.

brigitte no gosa ni tan sols dir que té fam o set. si després heinz té gana, aleshores brigitte també en tindrà, són un sol cos amb totes les seves conseqüències. heinz i brigitte són un sol ésser.

una situació satisfactòria per a dues persones joves.

ara brigitte odia heinz amb molt d’ardor.

en una de les nombroses situacions apassionades que heinz provoca sense parar-se a pensar com poden arribar a ser de repulsives per a brigitte, ella podria, per exemple, presentar-li en comptes del seu cony un sac ple per dintre de llargues punxes, i heinz faria un salt com una llebre, alehop, s’arrambaria amb la titola desembeinada, i cap a dintre! som-hi! de dret a dins les punxes o els claus! ben segur que no seria cap gust, com espeternegarien enlaire les cames desvalgudes de heinz! de pensar-hi, a brigitte li agafen rialletes.

heinz no sap què hi troba b. de divertit quan ell se li llença a sobre com un eclipsi de sol o alguna altra catàstrofe natural.

b. deixa que heinz segueixi creient en les forces de la natura.

b. gemega d’una manera terrible, que faria plorar les pedres, causa: la força de la natura personificada en h.

brigitte no sent més que un frec desagradable a dintre seu. brigitte sent l’amor a dintre seu.

heinz també gemega perquè brigitte vegi els esforços que fa per ella i la força que té.

heinz gemega de tanta força, però no pas d’amor.

pel que fa a l’amor heinz no està per bromes, pel que fa a la força encara menys.

perquè quan un vol obrir un negoci propi només pot comptar amb un mateix, com a màxim algú pot aportar al principi algun capital (inicial).

pel que fa a l’amor brigitte no està per bromes. és el més seriós que ella pot fer per al seu propi negoci, així, sense cap mena de capital inicial.

brigitte i heinz gemeguen d’amor a dues veus.

en fer-ho, brigitte té al cos una sensació desagradable, heinz en té una d’agradable.

per a brigitte el cos representa un mitjà per a un fi millor.

per a heinz el cos compta molt, en concret és el que compta més a banda del seu futur professional, això i menjar bé!

heinz s’ho passa bé, brigitte no.

heinz s’ho passa bé, però no està per bromes.

brigitte no en treu res més que una esperança vaga. brigitte a més a més té una vagina. la fa servir, la vagina famolenca de brigitte encalça el jove empresari.

entre brigitte i heinz s’està efectuant una unió corporal. brigitte diu: és tan bonic estar amb tu que vénen ganes de morir-se. heinz està molt orgullós d’aquesta frase, tot sovint la repeteix quan està amb els seus amics.

és tan bonic estar amb tu, heinz, que m’hi podria morir. però en tot cas a la feina no m’hi voldria morir, heinz, si calgués, almenys voldria morir-me abans.