fins i tot tinc una amiga

tinc una amiga que va a l’institut, presumeix brigitte davant d’una secretària i les seves vacances a les canàries. de pensar en susi, l’enemiga natural, l’estómac de brigitte es crispa, el cafè de filtre gairebé vessa i torna a sortir rajant de la boca i els narius. immediatament, brigitte té un bri d’esperança d’haver-se quedat prenyada aquest cop. però dintre seu només hi havia la susi.

brigitte presumeix que susi la tracta com a una persona.

amb un gest possessiu, la secretària posa al seu lloc diversos objectes propietat de l’oficina. sent que el seu lloc és al costat del seu cap, no sent ni per un instant que aquest lloc sigui al costat de brigitte. entre brigitte i ella hi ha també un abisme profund. l’abisme entre ella i brigitte s’anomena escola de comerç.

no cal dir res més, només es pot notar.

no cal fer res més que esperar.

brigitte i paula esperen el dia que arribaran a casar-se.

heinz és una bona persona, perquè es casarà amb brigitte per mor del seu fill i li muntarà una vida dins la vida empresarial. aquí el temps d’espera no es pot ocupar amb música ni amb un bon llibre ben interessant ni amb un programa de televisió ni amb un vespre de jugar a bitlles. el temps d’espera hauria de ser un temps de pàgines buides. erich és una persona més dolenta, perquè no es voldria casar amb paula per mor del nen. així i tot, ha de fer-ho.

un cop més el pare de heinz, que no ha pogut arribar prou enllà en aquesta vida, immobilitza el seu fill amb una presa de lluita lliure, i els discos intervertebrals desgastats hi contribueixen aplicadament. transmeten senyals dolorosos cap al cervell del pare. el pare parla amb el pes de totes les seves experiències vitals frustrades. heinz bada la boca buscant aire i susi.

susi bada la boca buscant aire sota les fermes abraçades esportives del seu esportiu pare, que també sap jugar a tenis. el pare de susi abraça la seva filla perquè ha aconseguit portar a terme ella soleta un bon pastís.

el pare de heinz encara ara no ha aconseguit portar a terme la seva vida, malgrat que l’esquena feta malbé amb prou feines podrà portar a terme res més de profit, ni per a l’amo i patró ni per al mateix pare. heinz encara té la vida al seu davant, cosa que també li agrada de creure.

brigitte té la vida de heinz al seu davant.

així doncs, mentre el pare manté heinz immobilitzat amb una presa, amb totes les energies no utilitzades del camioner que ja no serveix per a fer viatges en camió, la mare s’agenolla al damunt del pit de heinz i el conjura que no els robi els fruits de la seva vida d’estalvi ficant-se una dona com brigitte a la llar aconseguida amb tantes privacions. els agrada més una com susi. però ells per la seva banda no agraden més a una com susi, cosa que no sospiten. consideren susi com a inferior, perquè és una dona i queda per sota de heinz. com a dona, susi és quelcom inferior, però d’altra banda, com a persona que ocupa una posició en la societat, és quelcom superior a heinz.

això és massa complicat per a algú que sempre ha tingut davant dels ulls únicament senyals de trànsit, gairebé durant tota la vida.

aquesta escena té lloc pel fet que el pare s’ha de prejubilar, ja té plaça reservada al ball de màscares dels dolors, al ball de carnaval, i perquè en conseqüència ja ha estat superada l’alçada màxima dels estalvis matrimonials. el papa ja no està dempeus al bell mig de la vida, com fins ara. està ficat dins la merda fins al coll. aquest és un sòl molt insegur.

és cert que la vida segueix el seu curs, però deixa a un costat els pares de heinz.

ara totes les esperances pengen de heinz, que els decebrà.

allò que han aplegat i creat pertany a heinz. ells no se n’han sortit pas. l’essencial per a heinz és ara l’examen d’oficial, l’examen de mestratge, la botiga de lampisteria i electrodomèstics.

el camí que han de fer ara els estalvis és: cap a dins de heinz, i parada davant de brigitte!

aquesta manté un diàleg amb el seu baix ventre a la sala d’estar de sa mare. brigitte pregunta si el petit nonat ja hi és a dins.

no, contesta la matriu de brigitte, això encara segueix buit. em sap greu. però potser hi haurà sort el mes vinent.

per tant, brigitte segueix fent el cor fort. i de tota manera segueix tenint el treball, aquest li pertany del tot a ella. mai més no estarà sola!

el cadàver de la mare de brigitte està ajagut al sofà i llegeix el diari que parla de les cases reials. a casa seva és la reina. per desgràcia, brigitte encara no és a la seva pròpia casa.