on hi ha un amor, també hi ha un camí

el capellà diu que l’amor és un camí cap al tu. paula busca una entesa amb erich. paula busca doncs un camí més terrenal cap al tu. paula busca una base on es pugui trobar erich, per llavors poder fer marranades junts.

qualsevol sistema per rígid que sigui té a algun lloc un buit, per on un es pot esmunyir. sovint l’amor consisteix a descobrir aquests buits. l’amor de paula ha pensat de seguida en la cooperativa de consum. la seva futura sogra s’ha oblidat de la cooperativa, on erich sempre ha de fer la gran compra setmanal. agafa una llibreteta on tot està apuntat. erich li dóna l’escrit al senyor director de la sucursal, que li col·loca les coses a la motxilla, que mica en mica es va fent pesada i es decanta cap a la taverna.

pertot arreu al voltant d’erich i gairebé dins d’erich s’alcen murs de cossos femenins, tot de mares, de qualsevol edat hi ha almenys una mare, davant la botiga s’amunteguen els fruits dels seus ventres a dotzenes, pengen en raïms atapeïts a l’entrada, es llencen com bojos amb els seus patinets sobre els autobusos, transports de fusta i cotxes particulars, van a parar sota les rodes de motos, furgonetes i camions amb remolc, rarament sota els tractors lents, davant seu encara es pot saltar a un costat. es pot notar i comprovar una disminució natural entre els fruits dels ventres. però tant és, perquè sempre se’n poden fer de nous, quan hi ha baixes. fer-los no és agradable, formar-los potser encara menys, parir-los no és gens divertit, i tenir-ne casca molt. però amb tot: l’existència com a mare torna a estar justificada i assegurada per alguns anys.

tothom veu: això és una família completa. l’home veu: ara tinc una altra criatura a més de la dona, a la que puc estomacar i escridassar, la carn de nen és tendra, però només té una superfície petita.

la dona veu: ja he produït alguna cosa, això em serà un estímul per seguir produint alguna cosa.

el fillet mateix: la persona principal, la justificació viva de tot el temps malgastat inútilment, d’un temps que rebenta de gras de tantes activitats sorolloses i inútils, activitats que mai es realitzen per a un mateix, sempre per als altres, amb les obscures segones intencions que al final de tot tornin a recaure en una com una llum maternal radiant almenys en el sermó del diumenge, cosa que mai passa perquè és cert que les activitats recauen en una, però no com una aurèola sinó com una càrrega feixuga que al final de tot la fa puré. i un dia una massa amorfa anomenada mama se’n va per última vegada al llit amb un enterrat de fa temps anomenat papa.

però a la persona principal, el fillet, li posaran bolquers i el putejaran, fins que pugui caminar i anar amb patinet, llavors li clavaran bufetades, li carregaran la bossa de la compra, el dallaran, el trituraran sota cotxes, o bé caurà a la riera, en mans del pare borratxo, sota la llenya petita estellada per ell mateix o a mans de qualsevol violador. si es sobreviu a tot això, encara es pot estampar, als 15, borratxo amb el ciclomotor contra el pilar de ciment armat d’un pont.

sovint es pot observar un nen en un intent de joc dèbilment convulsiu, del qual el treuen a estrebades immediatament, l’obsequien amb clatellades i el carreguen de puntades de peu i després amb la motxilla, i amunt va, a comprar pinso, segó i sal.

d’això la nostra paula no sospita res, mentre a fora, sota les mirades desconfiades de les mares i esperant les mirades admiradores d’erich, reparteix caramels a les portes de la cooperativa. els nens més grans no es poden menjar els seus caramels, sinó que els han de portar als seus germans encara nadons o als germans més petits que són a casa. però quan se’n posen un d’amagat a la boca, de seguida els en cau una que els fa trontollar les dentetes.

tot sovint es deixa aquí l’olla bullint dalt del foc, i la dona es precipita com una fúria cap al nadó sense voluntat, per treure-li la roba bruta de caca i cobrir amb una energia salvatge el petit ximplet de mudes blanques com la neu acabades de rentar. llavors s’estampen molts petons de moltes boques damunt el vestit d’una peça farcit. evacuació de la caca a la rentadora. és un miracle constantment repetit i sempre renovat de la natura, com se substitueix la roba amarronada lletja pudent per una cosa que és més blanca que el blanc. la caca està oblidada, torna a brillar el sol. moltes boques que justament estan de visita admiradora diuen llavors tu marranot al nen petit i tu mama aplicada a la mare feliç.

sovint té paula una ànsia d’erich. sovint té la mama una ànsia de netedat.

aquí està: erich l’ànsia. el jove ben plantat fa una impressió especialment bona en aquest rerefons de cossos de dones, pensionistes tremolosos i menors d’edat carregant massa pes. erich divideix en dos l’aire viciat com el teló d’un teatre i aquí el tenim.

darrere el taulell es redrecen grinyolant dones amb bata blanca i sense aliança, entre elles una mare soltera, el noi ja anirà aviat al bosc. permanents, jerseis nous dels grans magatzems sota la bata, sabates planes de cordons amb tous de cama gruixuts i blancs, dents d’or i cadenes d’or amb creus. damunt erich es desencadenen moltes preguntes difícils sobre la mare, l’àvia i el padrastre, les respostes d’erich arriben molt més a poc a poc que les preguntes. davant les preguntes, erich es queda parat com un estaquirot. bé gràcies. el llum de neó és poc habitual per als ulls, que normalment sempre poden gaudir de l’aire fresc del camp. el llum de neó no és natural i no és sa. erich és tan bonic com alt.

a les dependentes els agafa de sobte nostàlgia d’una mica d’amor.

erich no en té poc per repartir, sinó gens ni mica. ni tan sols els seus parents més propers, que més d’un cop s’han torçat la mà per ell i per estomacar-lo, poden confiar-hi, en l’amor d’erich. a erich li agradaria matar el seu pare i la seva mare, però no s’atreveix. és bonic, en lloc d’això, maltractar un gosset, un gat o un nen petit quan ningú mira.

si paula ho sabés.

paula va boja per l’amor com un porc pels aglans.

paula rastreja erich en totes les esquerdes, per regalar-li el seu cos.

la taverna es mira en silenci aquest tràfec, però aviat intervindrà activament en la lluita dels sexes.

quan s’està borratxo, s’estomaca amb més facilitat que sense estar borratxo, però no se’n treu tant profit perquè es porta a terme com en una boira i ni tan sols se’n pot tenir un bon record. erich encara ha de trobar un compromís útil, però té molts anys, fins que els mals de la vellesa o l’arbre l’esclafin. molts anys de pràctica.

paula segueix creient que la vida i l’amor són davant seu, encara no sap que com a molt davant seu només hi ha el seu propi amor. tot ho ha de fer un mateix. però a canvi després serà alguna cosa. si ho fa un mateix, llavors també serà de debò, després de tot un no es pot refiar de ningú més de debò.

a fora grinyolen uns frens. un se n’ha sortit.

paula escorta erich juntament amb la seva compra cap al vell graner. un munt de fills de la terra sans hi han entrat abans que ella i han tornat a sortir com a malalts. alguns han trobat allà la seva felicitat i tot seguit l’han tornat a perdre, la majoria han trobat allà la seva infelicitat. pocs han trobat allà alguna cosa que fos divertida. el sentiment de felicitat aquí no és la norma, aquí predominen els càlculs, les sumes i les restes, hi ha una fredor gèlida.

aquí ja no s’ha satisfet alguna cosa que s’esperava. aquí ja han dit alguns, aviat serem tres. aquí ja s’ha trencat més d’un matrimoni i més d’un cor. aquí impera la passió, que malgrat tot ningú ha arribat a veure. aquí s’entra com a mutilat emocional i es torna a sortir com a mutilat emocional. el que hi ha hagut entremig, no és absolutament res, no canvia res. aquí impera la llei del baix ventre, a diferència de la llei dels boscos, que s’aplica a la feina. tot seguit diverses bugades s’empassen els diversos calçotets embrutats, que han marxat cap al paller acabats de rentar.

erich s’entrebanca una mica sota la motxilla pesant i sota la influència del senyor alcohol. paula té punxades al cor i ofecs perquè s’espera una gran cosa. el gran erich ja és aquí, altrament no arriba res més de gros.

paula ha esperat amb molta il·lusió l’amor, que ara no rep.

una bona estona encara, després que erich se n’hagi tornat a anar, paula busca entre els pals, a la menjadora feta malbé, a la palla, al rec dels fems líquids, l’amor.

però a paula només li fa mal el cony.

i erich puja muntanya amunt: hip!

paula està informada que l’amor fa mal en cas de pèrdua, una desgràcia, un accident amb el cotxe esportiu, una mort sota el bisturí o un suïcidi tràgic.

com és possible doncs que l’amor faci mal quan arriba i no només quan se’n va?

paula seu a la palla i s’eixuga la sang amb un mocadoret dels diumenges. gairebé a l’instant el fill desitjat s’ha convertit en el seu cervell en una por terrible i un perill agut. del fill desitjat al fill temut. paula i les conseqüències.

si paula ja no podia retenir erich amb el seu cos subdesenvolupat, el seu pobre esperit, la seva costura acabada de començar i el seu vestit nou vermell, almenys més de dos minuts, com hauria paula de poder retenir erich amb un fillet? no hem descrit l’amor entre paula i erich perquè no s’ha donat. va ser com un forat en què s’ensopega i després del qual es torna a ranquejar. no s’ha trencat res, excepte un ésser humà en la plenitud dels seus anys.

el dia de bugada a casa s’empassa sense escrúpols també el mocador vermell. exactament igual que s’ha empassat les camises de treball suades del pare i del germà. tan a prop estan un de l’altre l’alegria, la pena i el treball.

per a paula és una feina feixuga aconseguir i conservar erich.

l’amor ja no rau al baix ventre, ara rau més al cap. al baix ventre és tot mort i no es pot sentir res més.

amb això el baix ventre s’estalvia un munt de coses.

millor una cuina nova radiant que una alegria a la panxa, l’alegria passa, però la cuina queda.

també hi ha d’haver una rentadora.

paula ara ha d’ajuntar la potència d’una màquina amb la manya d’un funàmbul.

el que l’amenaça és més que una caiguda en picat.

el que l’amenaça és que no li vingui el seu mal mensual.

i no sempre és bonic quan un mal no ve.