i què té paula? també té un regne

en aquesta època, també paula feia un cop d’ull al seu regne.

el petit regne de paula consta d’una petita habitació que es troba a la petita casa dels seus pares. allà regna paula.

regna sobre el seu fill gran i el seu fill petit. sobre paula regna el seu home erich.

les disputes i les baralles sovint poden enverinar tota una vida de família amb el seu alè verinós.

la vida de família d’erich i paula sovint l’enverina l’alè verinós de les disputes i les baralles. malgrat el perill d’enverinament, erich i paula continuen disputant i barallant-se.

malgrat tot, al cap i a la fi erich és el meu home, pensa paula. s’esforça molt per aconseguir un bon ambient, perquè els fills puguin créixer amb tranquil·litat i ella mateixa pugui arribar a ser amb tranquil·litat una dona.

avui per exemple paula està convidada a un ball al poble del costat. puc anar a aquest ball?, pregunta paula tres dies abans, excitada. sí, si abans t’has ocupat dels nens, hi pots anar, promet erich. dels nens, se’n farà càrrec la mare.

avui és el dia de la festa, i paula s’arrissa els cabells. quan erich va arribar a casa, va preguntar de seguida a paula on se’n volia anar, i ella va respondre que anava a ballar al poble del costat amb la seva amiga i el seu marit. és la primera vegada que paula pot sortir.

però erich diu ara de sobte no, no et deixo.

paula plora. paula plora com un nen, faria entendrir les pedres. tot i així no pot anar a ballar. per això paula va estar enrabiada i fent mala cara molta estona. però erich es va mantenir inexorable, perquè en aquestes coses no feia broma.

però amb les rialles alegres dels seus fills, paula no va poder estar gaire temps trista.

paula té ara l’estructura ferma que desitjava. ella és una part de l’estructura i no la part menys dòcil. paula és submisa. hi ha tot de rodes dentades que giren al seu voltant, i ella s’hi sotmet.

erich ha obtingut per fi poder sobre una persona, encara que sigui una figura tan insignificant com paula. ara hi ha algú que fa el que erich diu. erich té el dret de prohibir o permetre alguna cosa. és una sensació nova, que assaboreix a fons. de vegades també amb instruccions absurdes.

el que paula desitja és una petita llar pròpia.

el que paula desitja és una petita llar pròpia on poder fer i desfer, com té brigitte.

les disputes i les baralles no hi podran entrar.

al llindar, paula els barrarà el pas i dirà: disputes i baralles, quedeu-vos a fora, aquí és casa meva!

com que la llar de paula no és la seva pròpia llar i a més a més hi té un espai molt limitat, la tranquil·litat no hi pot entrar, sinó que ha de fer mitja volta davant del llindar.

i això que està demostrat que les baralles poden destruir la convivència. erich beu, cosa que paula també aturarà tan bon punt hagi creuat el llindar de la nova llar, que no es poden permetre perquè erich beu. juntament amb les disputes i les baralles, també l’alcohol es quedarà a fora.

tot i així el treball físic dur entrarà pel llindar sense cap escrúpol i s’hi quedarà.

en aquesta única habitació petita, hi dormen i hi viuen home i dona.

els nens dormen amb la iaia, el seu home ja fa molt que no dorm amb ella, sinó a les golfes.

quan paula, carregada de fills, va a comprar, de vegades té una mica d’enveja de les dependentes que abans menyspreava, per la seva netedat i polidesa. paula també conserva amb esforç la seva antiga netedat i polidesa, l’únic que li ha quedat, allò que sempre va ser el seu màxim encant, ara li costa molt més esforç que abans. ara també ha de mantenir net un home, que tot sovint es vomita a sobre i a vegades fins i tot s’hi pixa.

la dona d’un alcohòlic ho ha de poder fer, aquestes són les premisses bàsiques. al poble se sent dir rient, l’erich s’estima més el seu gotet de vi que qualsevol dona ha ha.

en realitat, erich s’estima més el seu gotet de vi que la seva dona paula, tot i que potser s’estima més els fills que el gotet de vi. sovint també els compra un gelat. en saben tant de fer si us plau si us plau.

erich segueix estimant els seus motors.

un dia paula es treu el carnet de conduir. aprova de seguida a la primera. això és una alegria per a erich, perquè li portarà un cotxe a casa, i efectivament, en lloc de la llar esperada porta un simca de segona mà.

el simca porta a la vida de paula una nova embranzida i un punt culminant. ara pot anar amb cotxe, però només ho pot fer si erich l’acompanya.

és una de les poques dones del poble que tenen el carnet de conduir. paula només pot conduir el cotxe quan erich l’acompanya, fent tot de sorolls de motors amb la boca.

un dia paula fins i tot va arribar a itàlia de vacances amb erich i el cotxe nou, durant una gran part del llarg trajecte erich va estar fent els sorolls del motor.

els nens es van quedar amb els pares.

va ser un bonic punt culminant. va ser el punt culminant de la vida de paula fins aquell moment.

després del punt culminant, el matrimoni va tornar a casa.

aquí no eren estrangers com a itàlia, aquí eren a casa. paula va tornar de seguida a esperar una casa nova. però inútilment.

paula es va tornar a enfonsar aviat a la seva rutina diària.

erich es va tornar a enfonsar aviat al bosc, al vi i a la cervesa.

però els fills són una monada i bons i molt obedients.

d’això se’n cuiden la sogra, la mare, la mama i el papa. obeeixen a la primera paraula i de vegades fins i tot abans.

és una autèntica alegria per a paula tenir uns fills tan ben educats i sans. com es poden tenir encara desitjos egoistes quan es tenen uns fills tan intel·ligents i encantadors?, diuen els habitants del poble.

el dia que la nena es trenca el braç, paula fins i tot la pot portar amb el seu propi cotxe a l’hospital de la capital de comarca. erich comprèn que aquest cop paula hagi agafat el cotxe sense el seu permís. aquest no és pas l’inici d’un procés d’aprenentatge per a erich.

a poc a poc, la feina de llenyataire ha anat anorreant i esborrant una gran part de l’antiga bellesa d’erich, tal com gairebé ja li ha anorreat la pell de les mans. les estiuejants ja gairebé ni es giren a mirar-se’l. erich gairebé ja no es pot distingir dels altres llenyataires. també s’ha tornat sensiblement més indiferent.

també paula s’ha tornat una persona més apàtica que no era, encara que la feina de casa fins i tot li agrada.

el que paula no té és una mica d’alegria i encara menys de tendresa. tot i així, paula encara està contenta de tenir un lloc ben perfilat a la vida i de tenir fills. voldria que això seguís així.

paula ja no pensa en la costura. i la costura ja no pensa en paula. una altra aprenenta del poble veí més gran ha ocupat el seu lloc, i després d’aquesta, una altra.

els ulls del poble es miren paula igual que es miren totes les altres que tenen una vida ordenada i delimitada. els ulls del poble vigilen perquè no es travessi cap d’aquests límits.

com que paula es comporta d’acord amb les regles dels propietaris dels ulls del poble, l’enregistren com a mal necessari, però ni la molesten ni l’esmenten, no la destaquen del nombre dels altres habitants femenins.

han pres nota sense simpatia dels esforços de paula per aconseguir erich, observen lleugerament divertits els seus esforços en la lluita contra l’alcohol i la decadència física, tal com es contemplen els acudits del suplement dominical, si és que els capten. ja no s’adonen de la seva especial netedat i pulcritud, perquè s’hi han acostumat, i accepten que tingui fills igual que en tenen les altres.

tot està en ordre.

de fet, paula és molt feliç, però encara voldria tenir alguna cosa pròpia, on pogués realitzar la seva professió: mestressa de casa i mare. no hi ha diners per a això.

paula no hauria de voler enfilar-se més amunt que el seu propi cap, diu en to de retret la novel·la en fascicles.

si paula hagués continuat essent assenyada com recomana la novel·la en fascicles, no hauria agafat el camí que la portaria a la seva perdició.

el lloc on paula havia d’anar a parar era el mal camí.

el lloc on erich sempre s’ha estat i encara ara s’està és el bon camí. el bosc i la taverna.

el poble i la novel·la en fascicles diuen que la dona ha de guardar el foc de casa, resguardar-lo i no llençar-hi cap brutícia.

paula durant un temps no el va guardar ni resguardar, paula va llençar brutícia al foc de casa seva.

això, a paula li costarà el cap.