brigitte odia heinz

tot i que brigitte odia heinz, el vol aconseguir perquè li pertany a ella i no pas a cap altra.

si b. ja odia heinz ara, abans i tot d’haver-lo aconseguit, de quina manera no l’odiarà si un dia, cosa que encara és molt dubtosa, l’arriba a haver aconseguit per sempre i a perpetuïtat i ja no li cal esforçar-se més per aconseguir-lo?

mentrestant, però, brigitte ha d’amagar amb molta cura el seu odi, perquè ella encara no és ningú, sinó que concretament és una cosidora de sostenidors, i voldria arribar a ser algú, concretament la dona de heinz.

moltes altres cosidores vénen de iugoslàvia, hongria, txecoslovàquia o altres països de l’est.

o bé marxen perquè es casen o bé es fan malbé.

en el fons, ser una entre moltíssimes és no ser ningú en absolut. b. pensa que no és ningú en absolut perquè és una entre moltíssimes cosidores de sostenidors, moltes de les quals fins i tot fan la mateixa costura que ella. b. pensa que seria algú pel fet de ser una entre moltíssimes esposes. brigitte pensa que, com que heinz és algú, concretament un home que algun dia serà algú que tindrà un negoci propi, aleshores automàticament ella també serà algú.

si dels sostenidors no en surt cap brillantor, aleshores tota la brillantor de la vida ha de sortir de heinz.

perquè la brillantor, el glamur de què es parla a les revistes o que es pot veure a la televisió, ve d’algú completament diferent i a més retorna a algú ben distint, perquè el glamur de les revistes i les pel·lícules tracta de gent totalment desconeguda que sovint ni tan sols porta sostenidors, i encara està molt més allunyada de fabricar-ne, així doncs, com que ja d’entrada no hi ha brillantor, b. es dedica a produir brillantor amb tot el zel de què és capaç. durant hores i hores. i sempre a l’entorn de heinz.

confia que alguna cosa d’aquesta brillantor resplendeixi sobre ella. però qui posseeix brillantor, la conserva per a si mateix, aquesta experiència ja la va haver de fer la mare de brigitte. la brillantor li va venir d’un representant de comerç. quan es va extingir? fa molts anys. juntament amb el seu cotxe.

la mare de brigitte diu que brigitte li ha de deixar a heinz la corretja ben llarga, però no pas deixar-lo marxar, ara encara no convé tancar-lo, convé tancar-lo més endavant, però malgrat això convé retenir-lo, crear-li lligams, mitjançant mil petiteses, com ara mitjançant un nen petit. però també mitjançant aptituds i capacitats manuals especials, per exemple; fer la bugada.

sembla evident que la mare de brigitte encara ara no en té prou.

sembla evident que a la mare de brigitte encara li queda barra per a moltes més coses.

és una persecució despietada.

ni a heinz, el perseguit, ni a brigitte, el pobre caçador cansat, no se li concedeix ni una sola pausa. de vegades un caçador es pot trobar en una situació pitjor que no pas l’animal perseguit.

en el cas de brigitte ella està pitjor que ell.

susi és una persona brillant. embolcallada per la resplendor del sol, susi salta alegrement per agafar una papallona, una de les que s’anomenen llimoneres. el seu cabell ros és exactament com ha de ser el cabell ros.

a moltes els basta la llum del sol per brillar, altres en canvi necessiten tot un negoci d’instal·lacions elèctriques sencer per aconseguir-ho.

b. no hauria de ser tan immodesta i s’hauria d’acontentar amb el sol, com fa susi.

al jardí, susi queda embolcallada per la brillantor del sol. el jardí no és seu, sinó que és de heinz, o sigui de brigitte. b. es llença d’un salt sobre susi i la fa caure a terra, fora de l’abast de tota brillantor. el que més li agradaria seria enterrar susi a la terra, dins del fang humit.

brigitte jeu panteixant al damunt de susi i explica per què cadascú pot fer el que vulgui amb la seva propietat, però amb la propietat aliena només té dret a fer allò que el propietari, en aquest cas brigitte, li permeti. un exemple: a la fàbrica, diu b., jo he de fer allò que em diuen. però en el meu armari de metall puc fer-hi el que jo vulgui, perquè és MEU, el puc mantenir ordenat o desordenat, ben bé com jo vulgui. ordenat, naturalment. a la cantina m’he de comportar correctament amb les companyes, perquè la cantina pertany a totes conjuntament, però al meu lloc a la taula puc fer-hi el que jo vulgui. aquest lloc és només MEU. sí, es comença amb coses petites.

i suca el cap de susi dins un bassal fins que arriba heinz i li arrenca susi de les mans.

i si el propietari de la nostra fàbrica vingués a casa meva, continua b., aleshores fins i tot ell hi hauria de fer el que jo volgués, perquè casa meva és el meu castell. per petita que sigui, allà qui hi pot manar sóc jo.

el propietari de la seva fàbrica no anirà mai a casa seva, perquè vostè és molt desagradable, mormola susi fluixet.

de veritat que no? potser sí que algun dia hi vindrà. i ningú no li ho podria impedir, ni tan sols vostè, que vol impedir tantes coses. al propietari de la meva fàbrica no li pot fer por. potser algun dia vindrà a veure’m a mi i la meva mare!

no hi anirà mai, respon susi. perquè vostè no és important. perquè vostè és la darrera cosa i la menys important del món.

però SI hi vingués, a casa nostra, HAURIA de fer el que nosaltres li manéssim, això fins i tot és una llei legal, somica brigitte. ella en sap més, d’això.

cinc minuts més tard, els dos galls de brega seuen a la taula per berenar.

brigitte ha parlat d’una forma interessant, plena d’especulacions, tal com són les coses al món empresarial.

tal vegada brigitte pugui fer servir els resultats d’aquesta conversa el dia que arribi a posseir un negoci propi i heinz.