però un dia

però un dia arriba allò que fa d’una persona una persona, també a casa de paula. ja hem esperat prou. aquest dia, li sembla de sobte com si abans no hagués viscut de debò.

i és que: abans la vida era només treball, la casa, la feina de casa, les amigues, treball, el treball a casa i el treball a costura (només els darrers temps!), per tant, una mala vida o incompleta. però això s’esborra ara, i l’amor és aquí, i per fi ha arribat, i per fi paula és ara una persona.

el treball, la casa, la feina de casa, les amigues, el treball, el treball a casa i el treball a costura segueixen sent aquí, no es fan sols, d’un dia per l’altre, però a més a més l’amor és aquí, visca, el més important a la vida humana i ara també el més important a la vida de paula.

paula s’hi posa amb tota l’energia.

ho vol fer tot com cal.

també HA de fer-ho tot com cal, si no l’amor se’n tornarà a anar de seguida, o es veurà desplaçat pel treball, la casa, la feina de casa, les amigues, el treball, el treball a casa i el treball a costura, de manera que quedarà en un segon pla sense esperança.

en tot cas, la feina de casa li quedarà.

erich és el més maco del poble, erich és fill de mare soltera amb tres germanes més, que totes són d’un pare diferent, cosa que procura posicions de partida dolentes, com se sap, però és maco.

bell com una bella estampa amb els seus cabells negres i ulls blaus, ben bé per enamorar-se’n.

a erich també el desitgen altres.

encara que no és important per a un home ser maco, cosa que és molt important per a una dona, és maco quan un home és maco. erich té també un ofici interessant: és llenyataire. amb tot, l’ofici d’erich no li dóna cap alegria a erich, tot i que és molt interessant, però el bosc necessita gent malgrat tot, per tant: al bosc, erich, just després de l’escola primària! a erich li agrada ser útil.

tot això, a paula se li’n fot de sobte. l’únic important és que l’amor ha arribat per fi, i que no ha arribat entre un llenyataire lleig, esgotat, borratxo, escanyolit, ordinari, vulgar i ella, sinó entre un llenyataire bufó, esgotat, borratxo, fornit, ordinari, vulgar i ella. això ho fa tot una mica especial. l’amor ja és una cosa especial, cert, però com d’especial ha de ser quan les circumstàncies trien precisament erich i paula per a l’amor. erich i paula només es dóna un cop entre milers, potser fins i tot entre milions!

paula, que des de fa molts anys, de fet des de sempre, ha esperat aquest dia, fa passar immediatament l’amor i li serveix una bona tassa de cafè i l’acompanya d’un gran tros de pastís. si no, no entrarà erich, que per a ella era l’essència de la masculinitat, encara abans que l’amor hagués colpejat de cop, i que per a ella és ara absolutament l’essència de la masculinitat, perquè els altres homes que coneix no podrien ser l’essència de cap cosa, com a molt de l’alcohol o les estomacades o l’olor a resina, si no erich no entrarà mai a la seva petita cuina-menjador. però avui erich entra, l’essència de l’home masc., l’essència de l’alcoholisme, de les estomacades que ha rebut des de molt petit de la mare, l’àvia, el padrastre i els companys del bosc, avui erich entra a la cuina-menjador. per molt petita, rònega i gastada que sigui, és tan neta que s’hi podria menjar al terra. erich ha de donar un encàrrec, una notícia extremadament important per a la colla de demà. el cap de colla l’ha enviat. se li fa difícil parlar, tan difícil com totes les altres coses.

seu, erich. erich diu: tan petita, rònega i gastada que és la vostra cuina, i sembla com sortida de la capsa. segur que deus ajudar molt la mare, paula. ben fet!

paula està radiant per aquest elogi, com una mona vestida de seda.

en aquest moment, paula té exactament 15 anys, erich en canvi 23. això és important, perquè abans tot era diferent i després també tot serà completament diferent. retinguem aquest moment!, en aquest moment és el moment que paula no comenci encara a pensar casar-se. si paula pensés casar-se, el pare l’esquarteraria viva. si l’erich es posés a pensar casar-se, l’àvia, la mare i el padrastre intentarien de seguida arrencar-li l’ànima. I QUI FARÀ LA TEVA FEINA?, qui segarà i donarà de menjar al bestiar i escamparà la palla?, qui?, i qui abeurarà els porcs?, qui???

i la mare, que sempre va estar servint fora, des dels 14 anys, per tant un any abans que la paula ara, que sempre va estar servint, a la capital de comarca, fins i tot a diverses capitals de comarca capitals de comarca, cosa que li ha rendit quatre fills, cada un d’un papa diferent, una ciàtica, una bronquitis crònica, una cara increïblement lletja resseca, una esquena arrodonida de fregar terres, dues dents d’or!, i el seu últim home, el seu únic marit casat amb ella, un funcionari del ferrocarril jubilat, del qual precisament no té cap fill, i que per això encara la vigila més, però d’això ja en parlarem més tard, la mare, doncs, que ara serveix a dins de casa, tot el sant dia, l’esquena que se li encorbarà encara més, la ciàtica i la bronquitis empitjoraran encara més que mai, però ella ho fa de gust, això d’escarrassar-se, és per un jubilat i home bo, que mai s’hauria d’haver casat amb ella amb els seus 4 fills, que tampoc s’hi hauria casat mai si no hagués sigut un asmàtic de mala mena que necessita atenció, aquesta mare diu al final, després d’una pausa de silenci eloqüent: tu no pots tenir res de res, però si pots tenir alguna cosa, llavors alguna cosa MILLOR, erich. surt pels voltants més llunyans, com jo vaig sortir un dia, cosa que m’ha ajudat molt a la vida, o sigui, m’ha portat cap a un funcionari amb pensió, encara que el camí de vegades també era escarpat i m’ha portat per mals homes dolents i ha portat dins meu la seva mala llavor dolenta, per això vés-te’n primer d’aquí i cap allà, on hi ha el millor, al que tu ja t’assembles, el teu pare era italià, allà aconseguiràs fàcilment una dona amb calés, amb aquesta planta que tens, amb els teus cabells negres estrangers, tens millor planta que els del país amb els seus cabells del país rossos clars fins a castany brut, amb la teva planta, aconseguiràs fàcilment una dona amb diners, una de les que tant sovint se sent parlar, es llegeix i es veu.

i d’això també en treure’m profit, pobre de tu si no en traiem profit!

per tant, no n’agafis cap, però si n’agafes una no n’agafis cap d’aquí, agafa-te’n una d’un altre lloc, on tot sigui millor. però, al capdavall, tu ets un home, tu pots tenir cura de tu mateix. al capdavall, tu ets un home. mira només de no fer un bastard, això et costaria en determinades circumstàncies un dineral i el teu futur, erich. i si en vols fer, almenys fes-ne un a una que tingui calés, a una estiuejant, per exemple. per això, surt, a fora, potser fins i tot a l’estranger, que també existeix, i del que jo ja he vist moltes fotos boniques en color.

i que no destorbis el pare a la migdiadeta, que la necessita amb el seu asma greu, si no li tornarà a venir un atac d’asfíxia, i ja la tenim armada. i que no em destorbis el pare a la migdiadeta, ell va estar al ferrocarril, i això és més del que qualsevol d’aquí hagi pogut afirmar mai, si no encara se’m morirà a les mans. ara mateix li porto el cafè, llavors ja hi serà quan es desperti.

i que no em destorbis el pare a la migdiadeta, que la necessita amb el seu asma bronquial greu, perquè ell va estar al ferrocarril, perquè és massa dèbil per estomacar-te, i jo també sóc massa dèbil per fer-ho.

ets de pura raça i morè, erich, però tu no has descobert la sopa d’all. malgrat tot, després mira’t una altra vegada les fotos de l’estranger, això no et farà cap mal, encara que no les entenguis. tan de pura raça i morè com ets, erich, i tan poc que tens al cervell.

tot seguit, erich es posa el jersei nou comprat per catàleg, els texans nous comprats per catàleg, la camisa nova blanca com la neu comprada per catàleg i, al final, el més bonic de tot el catàleg: la jaqueta de llana estampada de llana verge. erich, el paquet de catàleg vivent.

i quan erich amb els seus ulls foscos s’encén una cigarreta, sembla com si sempre hagués estat a la seva cara, que justament en formi part, i no com un cos estrany en una cara cansada, apegalosa de suor, arrugada, amb cabells castany clar o gris rata al damunt, com ara es veu tan sovint.

mentre paula era una nena, erich només l’havia tractada com a una nena. ara paula li ha de fer entendre que ja no és una nena, sinó una dona de debò.

en algun moment hem estat en el punt en què erich entra a la cuina-menjador dels pares de paula, la cigarreta blanca a la cara morena, al damunt els ulls i els cabells negres com el carbó, una figura estranya, perillosa com una pantera, una mica com una pantera.

paula va llegir un dia sobre determinats homes que en un entorn habitual han actuat com la pantera en una jungla.

estranys, perillosos i agradables a la vista i al cor.

mai hauria cregut que ella mateixa a la seva cuina-menjador habitual tindria un dia un home que actuaria com una pantera perillosa en una jungla perillosa. però si un podia fer-ho, aquest era erich, la pantera. paula busca de seguida a la revista setmanal el tros de la pantera, aquí el té!

paula també ha estudiat anglès. era la millor en anglès i càlcul. i també bona a les altres assignatures, però això ara no l’ajuda gens.

erich no ha acabat l’escola, cosa que no té importància. perquè és com una fera bonica: una pantera.

paula sap que erich ho és tot. per tant, ella ha d’arribar a ser molt més o li passarà al davant algú altre que sigui més o fins i tot molt més. però com?, però com?

la paula no-res corre amunt i avall com un coet, zig-zag, fa cafè, va a buscar el pa de pessic, que ben mirat estava destinat al pare i al gerald i, per això, estava amagat. tota la salva d’artilleria dels dos homes decebuts farà blanc sobre paula abans no s’hagi acabat el dia, però llavors el pastís ja estarà a la panxa d’erich. paula s’afanya amunt i avall com una abella. erich intenta explicar a la seva manera maldestra i lenta que paula ja és una petita mestressa de casa de debò.

paula va preferir un dia la costura millor a la feina de casa pitjor. ara s’estarrufa de cop com un colom salvatge, marruqueja, s’estarrufa el plomatge, es neteja, baixa les parpelles i li acosta el que té al seu abast, excepte la pica de l’aigua beneita, hi ha moltes coses que erich pot aprofitar.

erich és un bon aprofitador de pinso. menja fins que li fa mal.

a erich només li interessen els motors, i justament aquells que estan instal·lats a un ciclomotor o, millor encara, a una moto.

a erich li agradaria horrors treure’s el carnet de conduir, per poder-se interessar també per motors més potents, als quals destina tot el seu amor secret, o sigui, per cotxes esportius, etcètera, però ja se l’han carregat tres cops a l’examen.

és possible que des de molt jovenet la seva família a l’una li hagi trinxat sistemàticament a clatellades el centre dels motors del cap, irreparable.

mai més podrà ser il·limitadament feliç, erich. la felicitat d’erich sempre serà limitada.

paula, en canvi, no tindrà cap mena de felicitat.

a erich li interessa molt poc el cine, que li interessa molt a paula, perquè allà tot va massa ràpid per a ell.

les estiuejants també han tornat a arrencar el vol igual de ràpid cap a una llunyania incerta.

la llunyania és perillosa, els voltants són familiars, se’ls pot agafar afecte de debò. als voltants d’erich no es troba res a què li pugui agafar afecte, als voltants d’erich només es troba paula.

si erich hagués d’escollir entre paula i una moto, agafaria la moto. fins i tot amb una moto, erich només va fins al poble veí, no més enllà, a una llunyania més llunyana.

paula treu la nata de la llet per fer-ne nata batuda.

les dones de la família de paula són conegudes per la seva netedat. tret d’això, no hi ha res positiu per relatar sobre les dones de la família de paula. en canvi, val la pena viure, sempre es pot millorar: la netedat. amunt, paula, a la neteja!

erich el lent seu al banc i endrapa per tres.

tot el que a casa només rep el pare. engoleix el pastís com si fes la confirmació, hi aboca cafè i aiguardent del prestatge secret. erich el lent prolifera com una planta per damunt del banc i damunt el banc, endrapa i endrapa, i no pensa en res més que en els seus motors, en el seu ciclomotor, que tan rapidíssim pot anar, sobretot, quan ell ha begut una mica.

però segueix sense entendre el muntatge, perquè les peces estan unides de forma tan complicada.

malgrat tot, erich somia amb una màquina encara molt més ràpida, amb la sensació de conduir, la velocitat de conduir, amb un supermotor, però quan la merda de ciclomotor té fotuda ni que sigui una ridiculesa, ha d’anar a veure de seguida el seu amic, que és un expert, que també treballa al bosc, però és un geni treballant al bosc, ell li arregla per un parell de cerveses. un talent, desaprofitat al bosc.

el que més li agradaria a erich és desmuntar el seu ciclomotor i després muntar un cotxe de carreres.

erich menja pastís, és com els diumenges del seu pare, erich pensa en el seu ciclomotor, que el té, en la seva moto, que algun dia la tindrà, per després poder pensar en un cotxe. i en el cotxe, en el que pensa, per algun dia, en algun moment algun dia en el futur, poder pensar en un cotxe esportiu, sobre el que ja ha pogut llegir moltes coses i mirar fotos.

ha arribat l’amor avui a ca la paula malgrat tot o justament per això? paula li diu a l’amor que s’assegui, de seguida li posarà també un cafè amb llet. però l’amor no s’asseu obedient, s’arrapa fort a paula, com acabarà tot?, es pregunta paula, però no s’ho pregunta erich, el boig del motor.

tant de bo la vida millor, espera paula com fa tan sovint.

tant de bo marxar el més ràpid possible el més lluny possible, espera erich, i a peu segur que no, espera erich.