predileccions de paula

la predilecció de paula per la vida i per erich. les dues coses són una mateixa cosa per a paula. doncs endavant cap a les dues!

malgrat tot, quan erich surt per fi de la neta cuina-menjador dels pares de paula, els motors al cor, pa de pessic i aiguardent a l’estómac, res al cap, perquè ha enllestit el que havia d’enllestir, no té cap mena de record d’una persona viva, de paula, sinó només un record vague d’una dona, que ha fet amb ell el que les dones sempre han fet amb ell, o sigui, donar-li menjar, donar-li menjar, donar-li menjar, i servir-lo pel davant i pel darrere com a una estàtua sagrada a la qual se li posen flors. per tant, cap record d’alguna persona, sinó només un record dels efectes d’aquesta persona, o sigui, una agradable escalfor a l’estómac de l’aiguardent i una dolça sensació de ple, igualment a l’estómac, del pastís, i el cafè tampoc era dolent, cafè del bo.

tot això està per a erich completament deslligat d’allò que sempre fa amb les estiuejants, que per a ell són persones molt més reals, vives, perquè contínuament poden decidir entre moltes possibilitats diferents, p. ex. si s’arriben a la cascada o a les muntanyes, o si van a ballar o a jugar a les bitlles. tanta llibertat de decisió espanta erich.

però aquestes estiuejants són una altra mena de dones o són dones, i la mare i la paula potser no són dones o al revés, això és una altra mena de dones, doncs, que a un no li donen constantment alguna cosa d’amagat, que no procuren per un, però que volen que els fiquin alguna cosa, però que malgrat tot sovint tenen diners, però que no són dones per casar-s’hi, com molts diuen perquè ho han sentit dir.

en oposició: dones per casar-se, que només volen que els fiquin alguna cosa quan ja s’hi han casat, cosa que malgrat tot poquíssimes poden resistir prou temps, fins a l’èxit. per tant: erich pensa en dues classes de dones, si és que pensa en dones, cosa que només fa quan té una necessitat, que ben bé no es pot satisfer pensant, erich doncs pensa en dones, que per a ell no són dones, perquè com la seva mare asexuada el peixen contínuament amb menjar i beure, i en dones que per a ell no són dones, perquè no poden ser dones per a ell, perquè s’ho fan amb qualsevol, sense estar-ne enamorades, promeses o casades i a més és impossible que puguin mantenir tota una casa neta.

és clar que poquíssimes tenen tota una casa. és clar que a erich tant li fa si dona o no o cap.

erich no pensa en dones o, quan ho fa, només en dones que no ho són, per això per a erich no hi ha dones, perquè les dones que coneix, en realitat no són dones. erich sent els efectes de les dones, però no les dones mateixes. per això i també per moltes altres raons, erich pensa exclusivament en les seves màquines.

per això i també per moltes altres raons, paula pensa en erich en aquest moment i en com pot convertir-se en la seva dona, cosa que serà difícil, però que ha de ser possible.

aviat la costura millor, que ara de cop, sense que pugui entendre per què, s’ha convertit en ensopida i pitjor, sospira dolguda: paula, si no em fas més cas del que ara em fas, aviat no podré ser la millor vida per a tu com era el meu primer propòsit. llavors, de sobte, sense que te n’adonis de debò, ja no podré ser un trosset de la teva vida.

però paula ja no escolta de debò la costura millor.

mentre paula executa la costura, pensa en la millor vida de totes, que amb erich segurament arribarà molt més ràpid que la vida millor, que amb la costura no arribaria fins al cap de dos anys, quan hagi acabat l’aprenentatge, però la millor vida de totes potser pot començar demà!

paula, estigues preparada en tot moment.

el millor de tot encara és millor que el millor.

és millor que un vegi la seva felicitat en una altra persona que no sigui un mateix, com la mare, l’àvia, la germana ja han buscat la seva felicitat en algú altre i no l’han trobat de cap manera, es millor que un vegi la seva felicitat en algú altre i també la trobi allà que no pas que un mateix es faci la seva felicitat o no trobi la seva felicitat, i la joventut hagi passat.

és millor que la felicitat es faci d’una persona humana que no pas de seda inhumana, cotó o lli inhumà.

com s’arriba a ser una dona per a erich, a la qual ell també pugui reconèixer com a dona? ni una vora més, cap més trau, cap més punt de calat, cap més punt d’escapulari, cap més punt de creu, o només a mig cor.

erich sega herba per al bestiar.

erich sega herba per al bestiar.

aquest és l’enèsim dia que erich sega herba per al bestiar, a més de la feina al bosc, erich sempre ha de segar herba per al bestiar. i executar moltes més activitats encara, com segar herba per al bestiar, treure els fems, portar els fems al prat, segar herba per al bestiar, un altre cop, un darrer cop segar herba per al bestiar i molt més encara.

paula visita la mare d’erich i les persones del seu entorn, que realment són persones de l’entorn d’erich, tot gira a l’entorn d’erich, el centre, que sega herba per al bestiar, com si ho fes cada dia. bona tarda, porto un pastís amb molts records de la mare. bon profit.

la mare d’erich s’estranya, perquè no és habitual, quan algú té una cosa, que voluntàriament en doni ni tan sols un trosset, fins ara no s’ha donat mai, perquè aquí tothom intenta rebre, però no vol donar res a canvi, perquè aquí tothom intenta també per tots els possibles rebre de franc. però perquè en general se sap que simplement no es POT rebre res de franc, ni tan sols malalties greus, per això s’estranya la mare d’erich, que de sobte un pastís marxi simplement dins la casa tan de franc. moltes gràcies, molts records, però ja que, com s’ha dit, la possibilitat d’aconseguir alguna cosa regalada és una entre un milió, la mare d’erich segueix pensant-hi tot seguit. què pot voler aquesta noia a canvi? què i de quin valor posseïm nosaltres, que ella pugui suposar ni que sigui un segon que li donaríem, que ho podria aconseguir? ha de ser alguna cosa que almenys valgui un xic més que el pastís, després de tot sempre es vol recuperar alguna cosa més del que s’ha invertit. però no pot suposar seriosament que nosaltres donaríem qualsevol cosa, ni que fos només la ronya de sota les ungles, de franc, perquè per un tros de pastís rebrà com a molt un tros de carn fumada greixosa, la magra ens la mengem nosaltres, i mai ha afirmat que li agradaria tenir un tros de carn fumada greixosa o un parell d’ous o un pot de confitura de pruna. no voldrà una mica de la melmelada feta a casa? llavors haurà de portar pastissos fins al dia del judici final, quan penso en la feina que he tingut amb la melmelada, que es mengi la seva pròpia melmelada!

paula pren la seva vida en les seves pròpies mans. fins ara recol·lecta a canvi només incomprensió, ingratitud i desconfiança.

malgrat tot, paula està molt activa. cull les flors, mentre floreixen i potser ja abans. després van a parar al got d’aigua o al gerro maco de porcellana de l’habitació protegida. i només una mateixa en treu alguna cosa o una visita estimada. però arriba el dia en què quedarà clar que no pot ser la melmelada. si hagués sigut la melmelada, paula ja hauria dit alguna cosa de melmelada després de vuit trossos de pastís. no pot ser tan curta i traginar deu trossos de pastís per un pot de melmelada, si ja podria rebre un pot de melmelada per vuit trossos de pastís!

què vol doncs paula, de què en vol tant?

erich ja torna a segar herba per al bestiar, et puc ajudar a portar herba?, pregunta paula. no va vestida per portar herba, més aviat per anar a l’església, a la qual no va mai, perquè els seus pares tampoc hi van mai, perquè no s’aconsegueix res a canvi. erich mira paula com es mira un escarabat inofensiu, al qual no s’ha d’aixafar necessàriament quan s’està de bon humor. erich no es mira paula amb malícia. erich mira paula i no la torna a mirar. et tacaràs d’herba el vestit, diu, sembla que vulguis anar a l’església. podries començar a passar cap a l’església, així com vas. no, t’ajudo, erich, sempre has de treballar tan dur! sí, la feina és dura, però és bo fer-la a l’aire lliure i fresc, en aquestes fàbriques em moriria en aquest aire dolent que no és lliure, en què diuen que fins i tot hi treballen dones, que són força dèbils, deixa anar erich. tens raó, contesta paula a això que erich ha dit, un nou to vibra entre ells, un to de l’avinença. diuen que la feina a l’aire lliure és més sana que la feina a la fàbrica, jo també ho he llegit.

erich no ho ha llegit perquè ell només llegeix els tebeos sobre la guerra mundial, però erich també ha sentit que la feina a l’aire fresc és més sana i lliure. tens raó, deixa anar paula, l’aire fresc i la feina allí et fan estar fort, sa i tenir les galtes vermelles. aquesta era la primera conversa real entre erich i paula, en què un diu una cosa i l’altre contesta alguna cosa que s’hi avé en el sentit. en aquest moment, a erich se li acut pensar que paula pot ser una persona com ell ho és.

erich ha comprès superficialment el nucli del problema.

pel que fa a la seva mare, erich passa pel davant del nucli del problema. de la seva mare, erich només nota l’efecte: fer el menjar, netejar, maleir, amenaçar amb estomacades, netejar i un altre cop fer el menjar.

paula ha donat una resposta a una cosa que erich ha dit.

erich ha experimentat directament la conseqüència d’un dels seus actes.

a canvi, paula pot ajudar a portar el cistell.

aquest és el moment en què erich i paula fan per primera vegada alguna cosa junts, portar un cistell amb herba per al bestiar.

quan erich i paula en el futur faran alguna cosa junts, es tancaran per fer-la o aniran al bosc.

ningú els ha d’observar en el futur, quan facin alguna cosa junts.

de vegades, paula i erich es complementaran també en el futur, per exemple, quan erich estomaqui i paula sigui estomacada, o quan erich estigui malalt i paula el cuidi, o quan els dos plegats serrin llenya, o quan paula cuini i erich mengi.

sovint les veus populars fan acudits divertits sobre gent com paula, en el cop d’efecte final aquests acudits diuen que, per molt curtes que siguin les dones, es fan estimar.

però es fan d’estimar.

en aquest moment la mare d’erich comença a barrinar que portin el cistell junts. aquesta vegada tot va més ràpid, encara que la mare d’erich tingui un cervell poc exercitat.

paula no vol ni mantega ni formatge, ni llet ni vi ni melmelada. paula vol aquell que participa decisivament en l’obtenció d’aquests productes, amb els seus diners i la seva capacitat de treball: erich.

però es fan estimar!

NO!, pensa la mare d’erich.