només l’amor ens fa viure!

paula veu, com es pot deduir d’aquestes paraules precipitades, no tan sols en la costura millor una possibilitat de sobreviure, sinó que paula veu ara també en l’amor una possibilitat de VIURE. li sembla com si hagués de córrer a la carrera un gran trajecte amb els altres, un trajecte on al terra hi ha tot de forats, i tots ells junts cauen dins els forats i són fora, com al billar: les seves germanes amb els seus fills i els dits trinxats, el seu germà, que també aviat tindrà fills i els dits trinxats, la mare d’erich, que té especialment molts fills, i en la qual és un miracle que encara hi hagi dits, tots ells cauen dins els forats i desapareixen de l’escena on actua la realitat.

però ella, paula, ella esquiva els forats amb coratge! al final del camí hi ha el caure en braços d’erich i el repic de campanes de l’església.

final de la costura, principi de la vida més real com no n’hi ha de més real. no cal pensar en morir ni de bon tros, perquè la mort no ve ni de bon tros quan la vida és real i de debò. només quan es viu una vida irreal i no de debò, com la mare o el pare, que només han nascut per començar a escarrassar-s’hi i després de seguida morir-se, sense haver sentit la realitat de la vida real, només si s’ha dut aquesta vida no de debò i irreal, aquesta vida del treball, de la qual no és treu res, llavors es mor d’una mort real i duradora. això va tan ràpid de vegades, que al final es creu que no va ser res de res.

paula considera de sobte la costura com la seva enemiga natural. per sort, no s’hi havia embolicat encara de forma tan ferma i inseparable que s’hi hagués de quedar enganxada. per sort, la costura és una cosa que es pot llençar a l’aigua en qualsevol moment. per sort, la costura no s’agafa al coll o es penja a qualsevol altre lloc i no es deixa anar, com de vegades fan les persones poc raonables, com paula voldria fer amb erich. per sort, la costura no ho és TOT, sinó l’amor i una caseta pròpia, que s’ha de construir.

paula vol erich, al qual tindrà, el fill del qual tindrà, després de la qual cosa es desfarà del seu ofici, per tenir més fills d’erich, és a dir, un altre fill d’erich.

paula no tindrà res regalat.

abans que paula tingui alguna cosa regalada, més aviat ho perdrà tot.

paula tindrà després també un cotxe. a canvi, erich la tindrà a ella mateixa, que no és molta cosa, cosa que erich no ha de saber, ell ha de pensar que és el màxim que pot tenir.

evidentment, se l’haurà de canviar una mica, fins que la felicitat pugui arribar i entrar per fi: erich ha de deixar la beguda, perquè això és el pitjor, perquè afecta i toca personalment els mobles de cuina envernissats de blanc i el dormitori nou de noguera. alcohol i mobles nous, això són enemics naturals per naturalesa. també l’alcohol i els davantals immaculats, que no s’han de vomitar, sabates blanques, que semblen de pell autèntica, però no ho són, i tot i així no es poden vomitar, nens amb robeta estampada, plantes de test, el televisor amb les flors de plàstic al gerro de plàstic, tot això i l’alcohol, cortines transparents de fibra sintètica i l’alcohol, teixits que no s’han de planxar i l’alcohol, senzillament són enemics a la natura, a tot arreu on s’ensopeguen. enemics.

totes les coses blanques i delicades escauen bé al cap de paula, l’alcohol no hi escau. l’alcohol destorba i destrossa.

però ara no es pot oblidar el present pel futur. però naturalment no es pot (error greu!) perdre de vista el futur pel present.

el present de paula ja no és la costura, el present de paula és el seu amor per erich, que també bastarà per a tot el futur.

ja que l’amor és la vida real, la vida present irreal de paula ha de canviar de manera que es torni més real i plena d’amor. això es fa així:

tu ja has vist sovint al cine, erich, que entre dues persones extraordinàries poden sorgir coses extraordinàries com per exemple un amor extraordinari. nosaltres, doncs, només hem de ser extraordinaris i veure què passa. ordinària és la gent del nostre entorn, que no fan res més que treballar i treballar. extraordinaris som nosaltres, que no fem res més que treballar però també ens estimem. nosaltres ja no hem de buscar més l’extraordinari, perquè ja ho tenim: el nostre amor.

això de vegades ve només un sol cop a la vida. si no s’agafa amb les dues mans, llavors se serà molt infeliç, si, per exemple, es deixa anar per error a l’estranger la dona estimada o l’home estimat. l’amor és una excepció a allò que normalment es viu i es té, a la feina o a casa.

nosaltres normalment no tenim res.

però l’amor, això ho tenim, doncs agafa fort la felicitat!

erich pensa en aquest moment com en molts altres abans en el distribuïdor, el carburador i el tub d’escapament, que de totes formes no pot distingir, a continuació erich pensa de seguida sense pausa, encara que és fatigós, en la part exterior de tot plegat: en la carrosseria, la conducció i la circulació. no obstant això, paula pensa per dos i de seguida més enllà, quasi en fascicles, ja no pensa en l’amor i en allò que li passa al cos o el canvia, sinó en la casa nova, els fills i el berenar amb cafè i nata per als ALTRES, als quals s’ha d’ENSENYAR alguna cosa.

de vegades (molt poques), erich pensa en els complicats tebeos sobre la passada guerra mundial. de molts dels esdeveniments que surten allà dintre, avui sovint ja no se sap res de res. l’alè de la història embolcalla erich. poques vegades pensa erich en dones.

mai pensa erich en paula, si no ho ha de fer perquè justament la té allà.

paula pensa en el seu fill tendre i molsudet. paula pensa en una habitació d’hospital blanca. paula pensa en la seva antiga família, que a la nova vida de paula escau com a molt a una habitació d’hospital, de visita i amb la millor roba de diumenge. el més bonic en què paula pot pensar és en com la seva família es penedirà de les estomacades que li han donat en una vida pitjor.

quan s’hauran fet les fotografies, la família tornarà a sortir de l’habitació d’hospital com un sol home. tot seguit, erich li portarà roses vermelles, cosa que no serà cap somni ni cap bromera, sinó un somni que es va fer realitat.

naturalment també hi assistirà i felicitarà alguna enveja.

com veiem, entre el present de paula i el futur de paula, igual que entre el present d’erich i el futur d’erich, igual que entre el present de paula i el present d’erich, igual que entre el futur de paula i el futur d’erich, existeix una gran diferència, és clar que encara n’existeix una de més grossa entre el present de paula i el futur d’erich, i entre el present d’erich i el futur de paula.

com es poden ajustar aquests fets de vigència internacional? aquí comença la feina que un ha de fer i que després l’altre s’apropia. aquí comença la feina que l’altre ha de fer i que després un s’apropia. perquè que tots dos treballin alhora i després n’obtinguin per igual el profit, això no entra en consideració en aquest cas. massa diferents són els punts de partida, massa desigual la distribució dels avantatges i desavantatges, massa avantatge porta erich en virtut dels seus avantatges físics i el seu sexe. això es fonamenta en la força física d’erich i en la seva planta, que és admirada sobretot per dones que són escollides.

erich és alguna cosa com el pare de paula o el germà de paula o el cunyat de paula, alguna cosa que reparteix estomacades i s’emborratxa, encara que fins ara no n’ha tingut gaires oportunitats, perquè fins ara ell només rebia estomacades; però si ara aviat tingués una oportunitat, o sigui, una dona, cosa que encara no sap.

estomacar és divertit, cosa que erich encara no sap.

paula en canvi. paula en canvi ha de traginar tots els desavantatges del seu aspecte i del seu sexe. de paula no es pot dir que sigui maca, cosa que s’ha de poder dir d’una dona, però es pot dir que és polida.

netedat i polidesa poden revaluar un ésser femení, però no tenen per què.

mentre que la costura és supèrflua, no fa al cas, no hauria d’haver entrat en escena per a res, de totes maneres aviat desapareixerà de l’escenari, no comptarà més, mentre que aquesta costura és completament insignificant, comparada amb la vida i l’amor, mentre que aquesta costura no té cap mena de sentit, no pot substituir cap home i no pot preparar una dona per a un home, a una dona no li serveix de res quan ja té un home i no li porta cap home quan en necessita un, mentre que aquesta costura no fa FELIÇ, cosa que només fa un home.

paula no guanya més valor per aprendre costura, però per ser sempre neta, per això pot arribar a ser més, gairebé maca, cosa que s’ha de ser per viure l’amor.

amb la costura, paula s’ho hauria passat bé, però la realitat és seriosa.

la masculinitat, bellesa d’erich, i la seva paga de llenyataire contra la feminitat, lletjor, però netedat de paula. i contra els diners d’aprenenta de paula. l’amor d’erich pels motors ràpids de qualsevol tipus contra l’amor de paula per erich. l’amor d’erich per l’alcohol contra l’amor de paula per erich. l’amor d’erich per les aventures de la segona guerra mundial contra l’amor de paula per erich. l’amor d’erich per les motos ràpides i els cotxes esportius contra l’amor de paula per erich i una llar pròpia. la predilecció d’erich per la rapidesa contra la predilecció de paula per la vida i erich. les dues coses són una mateixa cosa per a paula.

la vida i erich.