ELFRIEDE JELINEK (Mürzzuschlag, Àustria, 1946) és una novel·lista, poeta, dramaturga, assagista, guionista, traductora i activista feminista austríaca.

Filla d’un químic d’origen txec i de religió jueva que va aconseguir escapar de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial, i d’una mare vienesa de classe benestant, Elfriede va patir una educació molt restrictiva en una escola catòlica de Viena. Les posicions polítiques de Jelinek, en concret el feminisme i la seva afiliació al Partit Comunista Austríac, resulten vitals per entendre i valorar la seva obra. El seu debut literari va ser el recull de poemes Lisas Schatten (Les ombres de Lisa), del 1967, i de llavors ençà ha escrit una trentena d’obres més, entre peces de teatre i novel·les. Els temes destacats de la seva obra dramàtica i narrativa són la sexualitat femenina i els abusos que pateixen les dones, a més de la guerra de sexes en general. Textos com ara Die Liebhaberinnen (Les amants, 1975), Die Ausgesperrten (Els exclosos, 1980) i Die Klavierspielerin (La pianista, 1983) mostren la brutalitat i el joc de poder inherents a les relacions humanes. En obres posteriors l’autora ha abandonat fins a un cert punt les qüestions femenines i ha concentrat les energies en la crítica social en general i, concretament, en els problemes d’Àustria per superar el seu passat nazi. L’obra de Jelinek és polifacètica i controvertida. Malgrat les polèmiques públiques que ha provocat, l’autora ha guanyat diversos premis importants, com el Georg Büchner de 1998, el Franz Kafka de 2004 i el Premi Nobel de Literatura, també el 2004.